23.11.2016 - 15:11
Experts proposen crear una ‘guardiola’ per a les CA i un criteri clar d’equitat per a la reforma de finançament autonòmic
MADRID, 23 (EUROPA PRESS)
Experts de més de 20 universitats espanyoles i internacionals, del Banc d’Espanya i de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) urgixen a la simplificació i l’establiment d’un criteri “clar” d’equitat entre comunitats autònomes (CA), i proposen la creació d’una ‘guardiola’ per a les mateixes a la qual recórrer en temps de crisi per tal de mantindre els servicis bàsics, entre les mesures a incloure en la reforma del model de finançament autonòmic.
Amb esta reforma, comunitats com Galícia, Astúries, Extremadura, La Rioja o Cantàbria, que es veuen beneficiades del model actual, eixirien perjudicades, front a altres com València o Múrcia, que actualment són les pitjor finançades, i que guanyarien amb el canvi.
Estes són algunes de les propostes recollides en el volum número 30 de la col·lecció d’estudis Mediterrani Econòmic “Finançament autonòmic: problemes del model i propostes de reforma”, presentat este dimecres pel director executiu de Fedea, Àngel de la Fuente, i el president de Cajamar, Eduardo Baamonde, l’entitat del qual edita el volum de 481 pàgines.
L’estudi, coordinat per De la Fuente i el catedràtic d’Economia Pública a la Universitat de Saragossa, Julio López Laborda, recull diverses propostes per a la reforma de l’actual sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú, front a un model actual caracteritzat per l'”arbitrarietat” en la distribució de recursos entre regions, un “clar” dèficit d’autonomia i responsabilitat fiscal per part de les CA i l’absència d’un mecanisme “raonable” que garantisca un equilibri en el repartiment vertical de recursos.
El president de Cajamar, Eduardo Baamonde, ha advocat per consensuar alternatives de millora del model per a contribuir a una economia “més eficient, equitativa i sostenible”, i ha recordat que actualment hi ha implantat un “règim gairebé federal”, ja que les competències, especialment en matèria social, estan transferides a les CA, cosa que representa entorn d’un terç de la despesa pública total.
Davant d’una conjuntura política “extremadament complexa”, Baamonde ha demanat “assossec” per a arribar a consens, ja que, a més, des del punt de vista dels ingressos “les coses estan bastant complicades” i a això es summa la vigilància de les autoritats comunitàries.
De la Fuente ha indicat que es tracta d’un tema “recurrent i molt complicat”, si bé, després que el sistema ha evolucionat a base de “trompicons i pegats”, ha arribat el moment d’emprendre una reforma “ben pensada”.
Així, ha explicat que les propostes amb major consens entre els experts per a emprendre una reforma del sistema de finançament autonòmic apunten la necessitat de simplificar el model actual, en ser “incomprensible per al ciutadà mitjà”.
A més, consideren que els objectius d’equitat de repartiment haurien de ser “molt més clars i explícits”, i la seua aplicació hauria de ser “més reconeixible”, així com treballar pel respecte del principi de originalitat, ja que “la igualtat hauria de reflectir la desigualtat d’origen”.
Totes estes modificacions en el model de finançament autonòmic haurien d’escometre’s d’una forma “gradual” i sense “salts bruscos” per a evitar deixar sense una part important del pressupost a determinades regions, ha assenyalat De la Fuente, qui ha indicat que una altra de les propostes de major consens és que les CA compten amb un recurs comú “important”, com l’IVA, els impostos especials o part de l’IRPF, que es gestione de manera conjunta i servisca per a millorar l’autonomia financera de les CA, tindre més instruments i contribuir a l’equilibri vertical.
Tot i això, els experts opinen que les CA han de “mullar-se” a l’hora d’apujar impostos i que “els ciutadans ho perceben”, ja que “és l’única manera que hi haja un fre per a gastar més”, tot i que comporti un cost.
D’igual forma, aposten per incorporar a les comunitats forals a mecanismes d’alliberament que contribuïsquen a transferir recursos a les CA que més ho necessiten, així com retocar el càlcul de les necessitats de despesa i millorar el sistema de entregues a càrrec de liquidacions perquè els diners arribe a les regions més ràpid i puguen respondre abans als canvis de cicle.
UNA ADMINISTRACIÓ TRIBUTÀRIA INDEPENDENT
Una altra de les propostes realitzades pels experts, tot i que de menor consens, suggerix la introducció d’un fons d’estabilització per a les comunitats autònomes que en la pràctica suposaria una espècie de ‘guardiola’ a la qual puguen recórrer per a mantindre els servicis bàsics en les èpoques de “vaques flaques”.
Per a millorar el finançament autonòmic també insten a crear una Administració tributària única i independent, compartida entre el Govern i les comunitats autònomes, i urgixen a millorar el grau d’anivellament del sistema per a analitzar fins on igualar el finançament entre les comunitats “riques i pobres”, el que previsiblement desencadenarà la “gran baralla política”, ha augurat De la Font.
El director executiu de Fedea ha detallat que els temes sense acord entre els experts són els referits al càlcul de les necessitats de despesa, després d’haver “bastant controvèrsia”, ja que uns aposten per introduir el nivell de preus, la renda per càpita, donar més pes a la població o primar els factors geogràfics.
La disparitat entre els experts també es dóna en com ha d’evolucionar el sistema, punt en el qual alguns advoquen per blindar els ingressos de les CA aïllant-les del cicle econòmic, i altres creuen que és “impossible” i que cal repartir els recursos dels quals es disposen.
Tampoc hi ha unanimitat respecte a la negociació del sistema, ja que mentre que una part dels experts creu que caldria portar a terme entre els partits, altres veurien meritori que s’encarregaren les pròpies CA, tot i que suposara major complicació.
VALÈNCIA I MÚRCIA, ES BENEFICIARIEN AMB LA REFORMA
Preguntat sobre les comunitats autònomes que eixirien més beneficiades o perjudicades amb una reforma del finançament autonòmic, De la Fuente ha explicat que els índexs de finançament per habitant ajustat mostren que regions com València i Múrcia són les que suporten una pitjor finançament, per la qual cosa “probablement haurien d’eixir guanyant amb el canvi”.
Per contra, comunitats com La Rioja o Cantàbria són actualment de les regions més beneficiades a nivell de finançament, si bé en estes va desaparèixer de la població ajustada un component fix i els seus índexs no reflectixen el seu nivell real de finançament, ha matisat De la Fuente.
En tot cas, les dues comunitats, al costat d’altres com Galícia, Astúries i Extremadura, que també es troben a la cua superior de distribució, podrien eixir perjudicades si s’aprovara una reforma que establira una designació més igualitària.
En qualsevol cas, De la Fuente ha insistit en el consens respecte a la necessitat de reformar el model per a aconseguir la seua simplificació i transparència, per a aconseguir resultats “explicables i equitatius”, i la fixació d’un criteri més clar d’equitat, per a evitar que hi haja una diferència “abismal” entre la teòrica regla de repartiment i el resultat en la seua pràctica.
