27.01.2017 - 11:19
Afirma que el nou estatus del País Basc ha de preveure “el dret a decidir” dels bascs
BILBAO, 27 (EUROPA PRESS)
El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha instat l’Estat que “comparteixi sobirania” amb les nacionalitats històriques perquè no hi pot haver “una unitat imposada”, sinó “voluntària”, i ha afirmat que el nou estatus del País Basc ha de preveure “el dret a decidir” dels bascs.
En una entrevista concedida a Ona Vasca, recollida per Europa Press, Urkullu ha destacat el fet que aquest dijous hi hagi hagut al Parlament basc la disposició de tots els grups a participar en la ponència d’autogovern perquè, “del que es tracta és de dialogar, de mirar de trobar els màxims consensos possibles, els màxims acords, sense apriorismes, sense vetos i sense imposicions”.
“Per tant, des del que és, en aquest moment, el respecte a l’ordenament jurídic, cadascuna de les formacions ha de plantejar, en relació amb el que és la seva interpretació de l’autogovern, què vol com a autogovern per al País Basc”, ha indicat.
El president del Govern basc ha dit que espera que en aquesta legislatura es passi “del que és el diagnòstic a establir les bases d’un acord el més possible amb vista a l’actualització i aprofundiment de l’autogovern en les circumstàncies que es viuen en el present i també amb una mirada al futur, almenys per a una nova generació”.
Iñigo Urkullu confia, alhora, que hi hagi un consens al voltant de l’exercici al dret a decidir, que, segons la seva opinió, pot tenir cabuda en el mateix ordenament jurídic que hi ha vigent, en la Constitució Espanyola, “si un atén amb un esperit positiu la disposició addicional referida als drets històrics, i al que és la voluntat de la societat basca també en segles anteriors d’una unió voluntària i no una unitat imposada”.
Per aquesta raó, ha defensat “l’exercici d’aquesta unió voluntària des del respecte al qual la ciutadania pugui decidir”. “La capacitat de decisió ha d’estar prevista en el que pugui ser un nou estatus d’autogovern, que ha de mirar necessàriament al que és un món globalitzat, al que és un projecte també d’autogovern dialogat, d’una sobirania compartida en un món cada cop més interdependent”, ha insistit.
MODEL D’ESTAT
Segons la seva opinió, l’Estat ha de ser conscient, “d’una vegada per totes, del seu problema de redefinició del model d’Estat, ha d’abordar d’un cop el que encara té pendent des de l’entrada a la UE, la cessió de sobirania a la UE i el respecte a la història de les nacionalitats històriques que conformen l’Estat com a estructura jurídica”.
Per aquesta raó, considera que ha de procedir a “aquesta cessió de sobirania, de respecte a les nacionalitats històriques, i d’un exercici també de sobirania compartida interna i externa”.
A més, ha recordat que el Govern basc en la legislatura passada va presentar un informe a requeriment de la ponència d’autogovern del Parlament basc, “en què va denunciar l’exercici de centralisme amb una intensitat inusitada per part del Govern espanyol”.
“És una cosa que serveix de crida permanent al Govern espanyol i als partits que poguessin tenir responsabilitat de Govern, en aquest cas del PP, de saber que, des del Govern basc, hem plantejat també en aquesta legislatura la necessitat de defensa de l’autogovern”, ha afegit.
En aquest sentit, ha apuntat que cal ser “conscients 38 anys després de l’aprovació de l’Estatut de Gernika”, que aquest no és “un punt de trobada” com ahir van assegurar els populars bascs. Segons la seva opinió, “no hi ha punt de trobada” entre els bascs al voltant d’aquest text estatutari perquè “cada cop està més allunyat per una acció de recentralizació o centralisme per part del Govern espanyol del PP”.
“Això que serveix de denúncia, també serveix d’esperó per a un plantejament de necessitat d’asseure’ns d’acord amb la singularitat del nostre autogovern, d’aprofundir en el que ha estat el concepte de bilateralitat des de fa segles dins la unió voluntària i en el que és l’exercici de relació entre l’autogovern basc i el Govern espanyol”, ha conclòs.
