És urgent desembussar la canalització actual dels fons europeus

  • La consellera Mas adverteix que la distribució dels recursos Next Generation al teixit industrial no funciona com caldria i diu que és urgent que les comunitats autònomes puguin actuar · Es tracta de fer arribar d'una manera més fluida, ràpida i pròxima els fons als seus potencials destinataris, sobretot, a les pimes

Jordi Goula
16.02.2024 - 19:55
VilaWeb

“No pot ser que el 72% dels recursos europeus Next Generation de convocatòries estatals per a política industrial hagin quedat deserts. Hem convidat els sindicats i patronals catalans a sumar-se a la reivindicació d’un PERTE [projecte estratègic per a la recuperació i transformació econòmica] territorial d’indústria que reverteixi aquesta situació.” Ho piulava fa uns dies la consellera d’Economia, Natàlia Mas. I dit i fet. Ahir es va fer la reunió amb els agents esmentats. De fet, es tractava de la mateixa proposta de PERTE territorial dirigit a la indústria que el govern ja havia presentat en conferència de premsa a final de l’any passat.

La consellera Mas va recordar als assistents que la Generalitat fa temps que avisa “que la canalització dels recursos al teixit econòmic no funciona com caldria” i va tornar a insistir que “la situació és particularment greu i preocupant en l’àmbit industrial”. Per això, el govern ha elaborat la proposta de PERTE territorial, que la consellera va qualificar de “petició justa” perquè milloraria la situació actual. “El teixit econòmic i social del país en sortiria beneficiat”, va assegurar. En aquest sentit, va demanar la col·laboració dels agents econòmics i socials: “Si treballem conjuntament, tenim més possibilitats d’aconseguir de millorar la situació i fer que el sector industrial pugui tenir accés als recursos que li pertoquen”, va afirmar.

A uns centenars de quilòmetres de distància, ahir també, el conseller d’Economia i Hisenda del govern basc, Pedro Azpiazu, es va reunir amb el ministre d’Economia, Comerç i Empresa espanyol, Carlos Cuerpo, durant la qual li va plantejar “la imperiosa necessitat d’activar la gestió regional dels fons europeus per a agilitzar la seva arribada al teixit productiu basc” i li va traslladar la proposta elaborada pel govern basc en col·laboració amb Confebask, la patronal basca.

La premissa basca és que l’habilitació dels PERTE regionals permetria als governs autonòmics de sumar-se activament a la implantació dels fons europeus –subvencions i préstecs– i disposar de recursos addicionals per a accelerar i donar més ambició a les polítiques de promoció empresarial que ja hi ha actives. “Les comunitats autònomes tenim l’experiència en la gestió de contractes i programes de subvenció i coneixem les necessitats i els projectes del nostre teixit productiu, la qual cosa implicaria de posar fi a l’embut existent i aprofitar al màxim disset noves ‘finestretes’ per a canalitzar els fons”, deia Azpiazu. I va criticar que l’estat espanyol, per a governar aquests fons, “ha establert un model que és un embut per a aterrar en la xarxa productiva”.

La por que creix és que es va veient que hi ha un risc gens menyspreable que quedin fons europeus sense executar, la qual cosa seria un fracàs de dimensions històriques. Catalunya i el País Basc, les dues comunitats més industrialitzades de l’estat, en són conscients i insisteixen que és moment d’activar els PERTE territorials per aprofitar la capacitat tècnica i administrativa de les comunitats autònomes, complementar la del govern espanyol i canalitzar d’una manera més fluida, ràpida i pròxima els fons cap als seus potencials destinataris, en particular, a pimes.

No és cap por infundada. Les xifres que es van fent públiques ho posen de manifest. Segons la Generalitat, el desplegament del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència és ineficaç a l’hora de donar suport als projectes empresarials, especialment els vinculats a l’àmbit de la indústria. Si el nombre de recursos sense adjudicatari arriba al 31%, en general, en el cas de la indústria, el percentatge s’enfila fins al 72%. Són 2.539 milions d’euros que han quedat sense repartir. En canvi, la Generalitat ha concedit el 188% de les principals convocatòries d’ajut a la indústria, que ha posat a disposició del teixit empresarial amb recursos propis d’ençà de l’any 2021. Que la concessió de fons del govern superi el 100% és perquè, vist l’èxit de les convocatòries, les ha ampliades per poder arribar al màxim d’empreses possible.

Tampoc podem dir que l’evolució en la canalització dels fons sigui cap sorpresa. Tan bon punt es va fer pública la decisió de crear els fons, van sorgir moltes veus assegurant que l’estat espanyol no sabria gestionar una xifra de 140.000 milions d’euros. Per exemple, una enquesta d’aquells dies sobre el Fons Europeu de Recuperació feta per PwC a un col·lectiu d’empresaris, directius i experts d’universitats i centres d’R+D econòmics es feia ressò dels dubtes que sorgien sobre la capacitat de l’estat espanyol de gestionar els fons Next Generation, tenint en compte els problemes d’execució sorgits en plans de finançament previs, que han estat ineficients per a aconseguir de millorar la competitivitat de les pimes i que no van aconseguir de “potenciar la seva capacitat d’innovació tecnològica, creativitat i transferència del coneixement”.

Per això es pensa en els PERTE territorials. En la reunió d’ahir, el conseller d’Empresa, Roger Torrent, va dir: “Cal que la palanca de transformació que suposen els fons europeus arribin allà on correspon, al conjunt del teixit productiu”. “Perquè els recursos arribin a les empreses catalanes també cal que es gestionin des de Catalunya. Som el govern de la reindustrialització, i no deixarem escapar cap oportunitat per empènyer al canvi de model productiu d’aquest país”, va concloure.

De moment, el govern català ja ha explicat la seva idea allà on toca. De fet, en una trobada amb el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera Mas van traslladar-li la necessitat de tenir veu i vot en qüestions com els fons Next Generation. Durant la reunió, que es va fer el passat 29 de gener a Brussel·les, la consellera va explicar a Gentiloni que la Generalitat volia crear un PERTE territorial dirigit a la indústria “que ha de permetre a Catalunya de gestionar directament els fons Next Generation perquè arribin d’una manera més àgil i efectiva al teixit productiu català”.

D’altra banda, el govern també ha informat l’executiu espanyol de la seva proposta, amb una carta que la consellera Mas va adreçar als ministres d’Economia, Carlos Campo, i d’Indústria, Jordi Hereu, i que encara no ha obtingut resposta.

El finançament d’aquest PERTE es va explicar ahir detalladament. Segons la consellera Mas, provindria tant dels recursos que han quedat sense adjudicatari en les convocatòries industrials fetes fins ara (2.545 milions d’euros) com dels fons que es preveu que no s’adjudiquin en la primera fase del desplegament dels Next Generation a l’estat espanyol (2.380 milions). També es nodriria de la part de l’Addenda (com es coneix el segon tram dels Next Generation que arribarà a l’estat) que previsiblement es destinarà a la indústria (i que suma 7.450 milions). La Generalitat proposa de posar el 65% d’aquests recursos a disposició de les comunitats autònomes (8.100 milions), dels quals correspondrien a Catalunya 1.820 milions, el 22,5% del total, d’acord amb el seu pes en el sector industrial a l’estat espanyol.

I aquest és el plantejament que es fa aquí per a agilitzar i millorar l’arribada de diners europeus a la indústria a totes les comunitats de l’estat. Ja hem vist que el govern basc també ho ha fet. Cal esperar que més comunitats s’afegeixin a una decisió que pot canviar el rumb, més aviat pessimista, que hi ha en aquests moments per la manera com l’estat ha dissenyat el repartiment dels fons. Sembla que la pressió pot ser necessària, perquè sembla que l’estat espanyol no té gaire intenció de canviar la seva decisió inicial.

Encara més, l’objectiu de posar en marxa un programa autonòmic de subvencions en projectes estratègics podríem dir que ja té una primera resposta. És un no rotund. A final de desembre, el delegat del govern espanyol al País Basc, Denis Itxaso, acabat de confirmar en el càrrec pel gabinet de Pedro Sánchez, creia que aquesta reclamació no tenia recorregut perquè xocava “amb l’objectiu que persegueixen aquests ajuts de la Unió Europea”. En declaracions al diari El Correo, Itxaso recordava que la Unió Europea havia volgut impulsar projectes transformadors, amb una empresa que exercís el lideratge, però sense importar-ne la localització sinó la capacitat per a generar activitat econòmica en el conjunt de la UE. “Els PERTE regionals, com reclama el govern basc, anirien en contra de l’esperit del programa que ha dissenyat la Unió Europea”, assegurava.

Però, de Madrid estant, el govern espanyol no ha dit res. Cal desitjar que aquesta primera declaració no passi d’aquí i que a Madrid acabin entenent que la territorialització d’aquests diners que proposen Catalunya i el País Basc pot acabar essent molt més eficient que la centralització establerta. I que de Brussel·les, que saben el pa que s’hi dóna, a l’estat espanyol, amb els fons europeus que no han deixat d’enviar durant anys i anys, donin un cop de mà per a ajudar a canviar una manera de canalitzar els diners que tan sols pot aportar millores a totes les comunitats. El primer pas ja s’ha fet.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any