26.02.2026 - 16:01
|
Actualització: 26.02.2026 - 17:07
Els departaments de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i de la Universitat de València, el Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I, el Departament de Didàctica de la Llengua i de la Literatura de la Universitat de València, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i les Unitats per a l’Educació Multilingüe de totes tres universitats han fet públic un comunicat conjunt en què expressen l’oposició a la proposta de currículum de les matèries “valencià: llengua i literatura” i “llengua castellana i literatura” de batxillerat que prepara la Conselleria d’Educació de la Generalitat.
Una volta analitzat el projecte de decret sobre l’ordenació i el currículum de batxillerat, els signants consideren que el text presenta deficiències significatives en el tractament del català i la seua literatura, tant del punt de vista científic com normatiu i pedagògic.
Un dels principals retrets és que la proposta recorre a categories geogràfiques o administratives –com ara “literatura valenciana, espanyola i hispanoamericana”– en lloc de criteris lingüístics. Segons el comunicat, això ofereix una visió esbiaixada i acientífica perquè adscriu els fenòmens literaris a un territori i no a una llengua. Alerten que aquesta restricció geogràfica ignoraria la continuïtat lingüística entre la varietat valenciana i la resta de varietats de la llengua catalana, i amagaria vincles històrics com el procés normativitzador impulsat per Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans o la promulgació de les Normes de Castelló.
En l’àmbit literari, els departaments recorden que acadèmicament la literatura s’adscriu a una llengua i no a un territori. Consideren que la formulació proposada fragmenta el contínuum cultural i podria excloure de l’aula autors com ara Jaume I i el Llibre dels fets, Francesc Eiximenis, Ramon Llull i Mercè Rodoreda.
Sobre la denominació de la llengua, els signants defensen que el currículum hauria d’emprar el nom científic i internacionalment acceptat de les llengües, català i espanyol, com fins ara, i que la denominació valencià s’ha d’entendre d’acord amb la definició normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que estableix l’abast científic i territorial del terme. Qualsevol interpretació restrictiva, avisen, contradiria la doctrina acadèmica i la jurisprudència consolidada, incloent-hi pronunciaments del Tribunal Suprem espanyol i del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.
El comunicat també sosté que la proposta trenca la tradició vigent d’ençà de la llei d’ús i ensenyament del valencià del 1983, que ha fet compatible l’estudi de la varietat valenciana amb la inclusió en el marc més ampli de la llengua catalana. Alerten que el nou enfocament pot generar desorientació i descoordinació entre el professorat, una formació desigual de l’alumnat i eventuals perjudicis en les proves d’accés a la universitat.
D’una perspectiva sociolingüística, critiquen que la proposta ignore la situació de minorització del català i elimine l’èmfasi en la correcció dels desequilibris i en la prevenció de la discriminació lingüística que recollia el currículum vigent. També assenyalen la desaparició de competències com la interacció i la mediació, cosa que trenca la continuïtat amb etapes educatives anteriors i amb els criteris del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües.
En síntesi, les universitats consideren que el projecte va contra el criteri acadèmic consolidat, trenca el consens escolar vigent d’ençà del 1983 i pot perjudicar alumnat i professorat en una etapa decisiva com el batxillerat.
Per això, expressen formalment l’oposició a la proposta i demanen a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats que atenga el criteri acadèmic de les universitats públiques valencianes. També s’ofereixen a assessorar en la revisió del currículum amb l’objectiu de garantir una formació de qualitat en la llengua pròpia i la seua literatura i de fomentar-ne la normalització.
