23.10.2025 - 09:47
|
Actualització: 23.10.2025 - 11:17
Els estats de la Unió Europea han aprovat el dinovè paquet de sancions contra Rússia, centrat a accelerar la prohibició de compres de gas rus per a satisfer Donald Trump i facilitar que els Estats Units incrementin la pressió sobre Moscou. El nou paquet s’ha aprovat a les portes d’una reunió a Brussel·les, amb la presència del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en què els dirigents europeus han reiterat el suport a Ucraïna. Defensen que cal continuar atacant les principals fonts de finançament de Rússia, mentre estats com l’espanyol anuncien noves contribucions a Kíiv mitjançant la compra d’armament als Estats Units.
“És un pas important per a intensificar la pressió sobre Putin”, ha dit el canceller austríac, Christian Stocker, un dels primers d’atendre la premsa a la reunió. Stocker considera el moviment significatiu i coherent amb el discurs dels Estats Units, que, segons ell, “també augmenten la pressió” sobre el Kremlin després de l’ajornament de la reunió prevista a Budapest.
En el mateix sentit s’ha expressat la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, que veu “molt positiu” que els Estats Units i Europa es mantinguin “alineats” en la imposició de noves sancions a Rússia. Frederiksen confia que el dinovè paquet serveixi per a “augmentar la pressió econòmica contra Rússia, tant pel que fa a la flota a l’ombra com a les restriccions als diplomàtics russos”, limitant-ne la capacitat de moviments.
D’altra banda, Frederiksen espera que es pugui avançar tant com sigui possible en el préstec de reparació per a Ucraïna, valorat en 175.000 milions d’euros, perquè la Comissió Europea hi pugui presentar propostes concretes. També considera una “idea genial” la utilització dels actius russos congelats com a línia de descobert per a transferir diners a Ucraïna i evitar que “els europeus ho hagin de pagar tot”.
Exigències de Bèlgica
El primer ministre belga, Bart De Wever, s’ha mostrat recelós i ha parat atenció a les condicions del préstec a Ucraïna. Bona part dels actius russos congelats són a Euroclear, amb seu a Bèlgica. De Wever ha deixat clar que exigiria “responsabilitat, garanties i una posada en marxa comuna”. Ha subratllat: “No som l’únic país amb actius russos immobilitzats, però sí qui n’ofereix a Ucraïna. També n’hi ha a més estats europeus. Si transferim actius a Ucraïna, cal fer-ho conjuntament; si no, Bèlgica no assumirà els riscs que implica.”
Lliurament d’ajut militar
A més de l’aprovació del dinovè paquet de sancions, Ucraïna ha demanat més ajut als estats de l’OTAN per a protegir les ciutats i les infrastructures energètiques dels bombardaments russos, que s’han intensificat aquests darrers dies.
L’aliança ha activat la iniciativa PURL (Llista de Requisits Prioritaris d’Ucraïna), amb què els estats membres compren armament als Estats Units per lliurar-lo a Ucraïna.
El govern de Pedro Sánchez ha anunciat que Espanya s’hi afegia, com la majoria de països de l’aliança. “Continuarem fidels al compromís d’ajudar el poble ucraïnès el temps que calgui fins que Putin aturi la seva agressió cruel i il·legal i s’arribi a una pau justa i duradora”, ha dit l’executiu.
