Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

La temporada turística més estranya dels darrers cinquanta anys –es creu comunament que el 1970 a les Illes Balears el turisme i el sector dels serveis ja era el principal motor econòmic– acaba d’arribar al seu equador a Mallorca. És un moment fonamental per a fer aquesta anàlisi i per a veure com les darreres mesures decretades pel govern britànic i les recomanacions de no viatjar a Espanya emeses per Alemanya han tocat de mort l’economia insular i han posat molt nerviosos tots els agents implicats, des dels hotelers fins als grans operadors, passant per l’executiu i els treballadors. El canvi de model econòmic fa anys que s’havia posat sobre la taula, però la veritat és que ara mateix no hi ha pràcticament alternatives i es tem molt per la situació social que es viurà a partir del mes d’octubre. Us presentem un informe en deu punts per a entendre què passa en aquests moments a Mallorca, que no es pot desvincular d’algunes decisions que afecten el conjunt del territrori insular.

1. Més de dos-cents contagiats per coronavirus.

Les Illes Balears varen demostrar una gestió modèlica de la crisi, però ara mateix es troben una situació de contagis similar a la del mes d’abril. El fet més preocupant és que, després de molts dies de pocs contagis, la darrera setmana se n’han detectat fins a trenta-nou. La majoria són casos lleus o sense símptomes, però continua havent-hi contagiats a les UCI i el mes de juliol encara es va registrar un decés associat a la Covid-19. El govern ha detectat que la transmissió afecta gent cada vegada més jove i una de les decisions que s’ha pres és limitar a quinze persones les trobades familiars en espais tancats, quan fins ara aquestes reunions podien ser de fins a trenta persones. El gruix de nous contagis ha tingut com a escenari Mallorca, i la situació està més controlada a la resta de l’arxipèlag.

2. El tancament de Punta Ballena i el carrer del Pernil i les macrofestes

A Balears no han obert les grans discoteques, i això ha estat el motiu de moltes cancel·lacions, especialment de joves alemanys, britànics, holandesos, i italians que pensaven recalar a Eivissa i Formentera. Sí que estaven permesos els pubs i bars musicals, però els excessos que es varen viure a finals del mes de juny i principis de juliol van obligar a prendre mesures més dràstiques: el 15 de juliol el Govern Balear va decretar el tancament de Punta Ballena i dos carrers més a la zona turística de Magalluf i del carrer del Pernil i de la Cervesa a la Plata de Palma. Aquests indrets són els que concentren un major nombre de turistes joves que vénen a les Illes atrets per la possibilitat de consumir alcohol a molt baix preu. És un tipus de turisme que fa anys que es vol eradicar, vinculat a paquets turístics molt barats, sovint amb el tot inclòs. La zona de Magalluf és especialment coneguda pels casos de ‘balconing’ que s’hi produeixen any rere any.

Per la seva banda, el Partit Popular a Calvià va presentar una moció al ple del 31 de juliol per refusar el tancament decretat pel Govern i per demanar que fos la policia qui controlés la situació. El govern de PSIB i Podem la va desestimar.

Molts turistes afectats per aquesta mesura han dit que si ho haguessin sabut, haurien cancel·lat les vacances abans de venir, que s’havia acabat la diversió a Mallorca i que mai més no tornarien. Alguns fins i tot pensen a denunciar el govern. Evidentment, la premsa sensacionalista britànica no hi ha dubtat en atacar el govern amb titulars molt durs.

En paral·lel a aquesta realitat, el Govern ha hagut de fer front a nombroses festes il·legals celebrades al mig del mar –és habitual el lloguer d’una embarcació gran on se serveix molt alcohol, no es guarden les distàncies de seguretat i es posa música a tot drap– i el problema de les festes fetes per joves en polígons industrials, molt difícils de controlar malgrat els controls cada vegada més freqüents i intensos de policies locals i nacionals espanyols i de la Guàrdia Civil i sancions administratives cada vegada més fortes.

3. La quarantena britànica i les cancel·lacions de darrera hora

Boris Johnson, la quarantena britànica ha estat una estocada mortal a la temporada

Quan l’executiu britànic va decretar la quarantena obligatòria per a tots els viatgers procedents d’Espanya, la majoria del sector va entendre que la mesura implicava, a la pràctica, el final de la temporada turística a moltes zones de les Illes Balears. Hi ha hagut cancel·lacions de vols, moltes reserves anul·lades –tant en hotels com cases– i reestructuracions dels grans operadors turístics: els paquets que tenien de destinació les Illes Balears sovint s’han redirigit a unes altres destinacions, principalment Grècia.

La quarantena britànica ha implicat un esforç diplomàtic de primer ordre per a intentar de crear un corredor segur cap a les Illes Balears –també cap al País Valencià– que fins ara no ha donat resultats. Els britànics han donat deu dies per a decidir si relaxen les mesures, però a efectes pràctics això ens situa a mitjan mes d’agost. La conseqüència directa –unida a les recomanacions dels darrers temps del govern alemany de no viatjar a Espanya– és tot un seguit de cancel·lacions que han causat que molts hotels hagin decidit de tancar definitivament les portes el dia 15 d’agost.

La situació és prou greu –però, una vegada més, l’Executiu Balear s’ha quedat sense marge d’actuació perquè totes les competències depenen de l’Estat– com perquè la presidenta Armengol hagi publicat una carta al Majorca Daily Bulletin, el diari anglès que es publica a Mallorca, que recorda els llaços que uneixen les Balears amb la Gran Bretanya. Hi diu que ‘tenim una història compartida més enllà del turisme’ i adreça un missatge al govern de Boris Johnson: ‘Aprofito l’ocasió per traslladar-li que compartim el compromís amb la contenció del virus, per deixar clar que Balears, lluny de ser una amenaça, és un aliat, una terra on gaudir en tranquil·litat. Sempre hem posat la salut per sobre de qualsevol consideració.’

4. Una campanya per a deixar els diners a Anglaterra?

La quarantena britànica també ha sorprès els residents habituals a l’illa que en molts casos han suspès els viatges a Anglaterra. Són molts els qui aprofiten les vacances per viatjar a la Gran Bretanya i que tampoc no han pogut partir per evitar d’haver d’estar en quarantena. Algunes veus sospiten que amb les quarantenes hi ha un intent de l’executiu de Johnson per a retenir com més diners millor a la Gran Bretanya aquest any tan especial després del Brèxit. I és que hi ha 18 milions de britànics que cada any es desplacen als Països Catalans i a la resta de l’Estat Espanyol i que gasten una mitjana de mil euros durant les vacances, incloent-hi el bitllet d’avió i l’estada, una xifra econòmica que a tot estirar podria ser de 18.000 milions d’euros, si cap d’ells no es desplacés i fes la mateixa despesa a Anglaterra. Un motiu prou important per a intentar de posar taps als viatges a l’exterior.

5. Turistes en quarantena a Mallorca i control aeroportuari

Ja hi ha una desena de turistes que són a un hotel de Peguera perquè no han passat la prova de la Covid-19 a Mallorca. L’hotel on es troben té dependències separades per acollir-los. Un d’ells es va contagiar a Madrid i va fer-se la prova durant la seva estada a l’illa. En aquest cas, és necessari d’aïllar-los durant catorze dies. El Govern ha tret a concurs 90.000 euros a Mallorca i unes altres xifres en més hotels de la resta del territori insular. Aquesta mesura està prevista en cadascuna de les illes. Els turistes afectats no pagaran res per l’estada i alimentació, però si hi ha alguna despesa mèdica, la factura es remetrà als seus països d’origen.

En aquest hotel hi ha els turistes afectats pel Coronavirus

Aquests casos detectats a l’illa han començat a posar en qüestió les mesures sanitàries preses als aeroports. Els controls s’han fet fins ara només als vols internacionals, tot i que l’executiu d’Armengol ha demanat que s’apliquin també als vols nacionals i, fins i tot, en el moment dels rebrots més durs a Catalunya, es va plantejar la possibilitat d’obligar a guardar quarantena als usuaris dels vols provinents de Barcelona, tot i que la mesura es va descartar molt ràpidament.

6. La pitjor notícia: contagi en un hotel de Portopetro

Després de moltes informacions confuses i contradictòries s’ha sabut que en un hotel de la zona de Portopetro s’ha produït un contagi entre treballadors. Sembla que tots els malalts formen part d’una quadrilla de picapedrers que feien tasques de manteniment i que han quedat reclosos al mateix hotel. S’han començat a fer tests a la resta de treballadors i es descarta de moment el tancament de l’hotel en funció de com evolucioni la situació.

Així mateix, la premsa sensacionalista alemanya va informar que una família germànica s’havia contagiat del virus a Mallorca i en va fer grans titulars a portada. En realitat es va demostrar que s’havia contagiat en origen a Alemanya i que a Mallorca havia desenvolupat la malaltia, però el mal ja estava fet. La premsa sensacionalista germànica –i, en menor mesura, la britànica– fa temps que magnifica tots els casos negatius que afecten els turistes a Mallorca i l’estiu passat, per exemple, varen cobrir de manera molt intensa les campanyes d’un sector de la societat civil illenca demanant un canvi de model turístic fent acusacions molt dures de turismefòbia.

7. La cara fosca del turisme: la pobresa

Dos dels rebrots principals han tingut com a escenari la segona i tercera línia de la Platja de Palma. En un edifici de s’Arenal s’han produït deu casos, i sis més en un garatge de Ses Cadenes. Tant en un cas com en l’altre, la situació ha fet sortir a la llum una realitat molt certa de l’illa: la pobresa de molts dels seus ciutadans malgrat que els índexs macroeconòmics parlessin –abans de la pandèmia– d’un dels índexs de renda per càpita més alts de l’Estat espanyol. I és que tant en un cas com en l’altre, els afectats han estat immigrants que vivien purament de la temporada turística, especialment els subsaharians que vivien en un garatge i que es dedicaven a una venda ambulant molt a la baixa. En aquesta segona línia de la Platja de Palma viuen moltes cambreres de pisos i treballadors de l’oci nocturn i de l’hoteleria que fan feina a la contrada.

Una altra dada que es pot associar a aquesta pobresa i a la manca de turistes és l’augment de les denúncies per robatoris de carteres al centre de Palma, que ha obligat els comerciants del carrer de Sant Nicolau a organitzar-se amb xiulets per advertir els compradors de la presència dels lladres.

8. Sense guies de viatge a les llibreries

Un dels símptomes que aquest és un any molt estrany es va poder viure la passada setmana a la llibreria Embat de Palma, quan els propietaris llevaven dels prestatges les guies de viatge per deixar espai a uns altres productes amb més sortida. La situació a Europa ha fet que molts mallorquins també hagin cancel·lat pel seu compte els viatges –especialment als països on hi ha restriccions per a les persones que volen de l’Estat espanyol i on les quarantenes són obligatòries– mentre que els viatges més exòtics en molts casos han quedat ajornats per la incertesa econòmica. Tot això ha fet que les guies de viatge s’hagin convertit en objectes pràcticament inútils, tot i que ja havien perdut molt de predicament per la informació que es pot trobar a internet. Lògicament, a les llibreries estrangeres les guies de viatge també van desapareixent, entre elles, les referides a les Illes Balears.

9. Els serveis socials, al límit

La situació derivada de la pandèmia i de la nefasta temporada turística a les Illes Balears tensa al límit els serveis socials, i encara ha d’arribar la pitjor situació. Antoni Noguera, regidor de cultura i Benestar Social de l’Ajuntament de Palma, ha explicat que ‘en aquests darrers mesos hem triplicat la demanda d’ajuda’ i ara encara estan en marxa totes les ajudes dels ERTE. Veurem, quan s’acabi aquesta injecció econòmica, com evolucionarà la situació. De moment, a les oficines del cens a les Balears s’ha produït un doble moviment: d’una banda, hi ha hagut molta gent amb una segona residència a les Illes que s’hi han empadronat per poder passar un segon confinament a les Illes si aquesta situació arriba; d’una altra banda, hi ha hagut un nombre important de gent que s’ha desempadronat i s’ha empadronat a diversos llocs de l’Estat espanyol buscant noves oportunitats de feina en sectors que no siguin el turisme ni l’hoteleria. Caldrà veure a finals d’any quina ha estat definitivament la balança poblacional.

Així mateix, d’ençà de la pandèmia també hi ha hagut nombrosos canvis de domicili. La baixada de preus de lloguers ha causat nombroses mudances, però també hi ha hagut nous empadronaments de gent que ocupava només habitacions, sovint sense contracte, per poder beneficar-se dels nous ajuts a l’habitatge i també de les rendes d’inserció universals.

10. Les platges i el futur

Una de les sorpreses és que les platges presenten una afluència menor de gent que uns altres anys, però tampoc estan completament buides, ni prop ser-ne. De fet, algun dia se n’ha hagut de tancar alguna per excés de la capacitat. Això sí, hi ha menys concessions de gandules i menys concessions de barraques de platja i molta gent destaca la qualitat de l’aigua –cal recordar que durant la pandèmia s’han vist esbarts de dofins a la platja de Palma, quan feia anys que no se’n veien, i fins i tot postes d’ous de tortugues marines en diferents platges de l’arxipèlag. Molts dels treballadors del sector turístic que normalment no podien gaudir de la platja també les descobreixen, tant les més properes a Palma com les més allunyades. On sembla que la crisi no es nota tant és en el sector nàutic, en el qual els estiuejants locals, que enguany no han marxat fora, han compensat la manca de navegants forans.

De totes maneres, el futur es presenta molt incert per a molts dels usuaris d’aquestes platges que treballaven durant l’estiu i que ara estan descobrint les platges que al llarg de generacions i generacions han seduït els illencs i els visitants. I és que quan s’acabin els ERTE de les empreses molts  es quedaran definitivament a l’atur després d’haver patit molts mesos de reduccions d’ingressos. I és que hi ha algunes professions com els cambrers, recepcionistes d’hotel o cambreres de pisos, per exemple, on no només s’ha perdut una part del sou (al voltant del 30%) sinó tots els incentius de la temporada, com puguin ser les propines i les hores extra. Per a una família amb tres membres treballant en el sector (pare, mare i un dels fills), amb un sou mitjà de 1.500 euros mensuals, les hores extra i les propines acumulades entre els tres podien suposar perfectament uns altres 1.500 euros mensuals. Això vol dir que enlloc de guanyar 2.000 euros al mes cadascun s’hauran mogut al voltant dels 1.000 euros cadascú, i per tant no hi haurà hagut capacitat d’estalvi per aguantar la resta de l’any. Per no parlar per tots aquells que directament depenien d’aquesta indústria des de posicions molt més precàries. I una dada acaba de publicar: tres de cada deu bars i restaurants no han obert després del final de l’estat d’alarma.

La situació fa pensar que serà un hivern mal de passar a Mallorca i a la resta de les Illes Balears i caldrà veure i pensar molt bé quina feina es fa per salvar la temporada del 2021, sobretot si encara no s’ha trobat una vacuna o alguna altra fórmula que garanteixi tranquil·litat i seguretat durant els viatges. Potser sí que ha arribat el moment que les Illes Balears pensin una nova manera de fer i de produir, però el camí no serà gens senzill: hi ha massa interessos creats i el lobby hoteler és un dels més poderosos i un enemic temible cada vegada que es parla de canvis.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.