04.05.2025 - 21:40
Avui fa una setmana de l’apagada elèctrica més gran de la història recent de la península ibèrica. Un tall de subministrament sense precedents que va deixar sense llum els Països Catalans –tret de Catalunya Nord i Andorra, on tan sols va durar uns quants segons, i de les Illes, que tenen un sistema elèctric autònom. Portugal, l’estat espanyol i el País Basc d’administració francesa van quedar-se sense electricitat i posteriorment sense telecomunicacions i solament Gibraltar se’n va mantenir completament al marge i sense inconvenients. Set dies després d’aquesta catàstrofe, les autoritats continuen sense donar una explicació clara i definitiva sobre què va passar.
L’apagada va començar sobtadament a les 12.32 del dilluns 28 d’abril. En qüestió de segons, hi va haver allò que el president espanyol, Pedro Sánchez, va descriure com “una oscil·lació molt forta del flux de potència” que va causar la pèrdua de 15 gigawatts, equivalent al 60% de l’energia que es consumia en aquell moment a la península.
La magnitud d’aquesta caiguda va ser tan gran que el sistema va col·lapsar immediatament. Segons Red Eléctrica de España, aquesta descompensació va causar la desconnexió automàtica de la xarxa ibèrica respecte de la resta del sistema europeu i va deixar sense electricitat més de cinquanta milions de persones.
Els efectes van ser immediats i devastadors. Els semàfors van deixar de funcionar, els serveis de metro a Barcelona, València i més ciutats es van suspendre completament. I milers de ciutadans van restar atrapats en trens i ascensors.
Més de 35.000 usuaris van acabar bloquejats en trens de mitjana distància i llarga, i es van cancel·lar 344 vols dels 6.000 programats aquell dia. L’impacte en infrastructures clau va ser significatiu, tot i que hospitals i aeroports van poder mantenir serveis mínims gràcies a generadors d’emergència.
El restabliment del servei va ser lent i progressiu. A Catalunya, les primeres zones a recuperar el subministrament van ser les comarques del Gironès, Osona i el Vallès Oriental, al voltant de les 14.40, i a l’àrea metropolitana de Barcelona el servei va començar a tornar més tard. Al País Valencià, la recuperació no va començar fins a les 18.30. No va ser fins a les sis del matí del dimarts 29 d’abril que el govern espanyol no va anunciar que s’havia recuperat el 99,16% de la demanda elèctrica a tot l’estat.
Una setmana i cap resposta
Set dies després del que ja es coneix com “la gran apagada”, les causes exactes continuen essent un misteri. Les autoritats han ofert explicacions vagues i sovint contradictòries, cosa que ha afavorit que sorgissin tota mena d’especulacions.
Red Eléctrica de España va apuntar d’entrada a “una oscil·lació molt forta del flux de potència de xarxes” com a causa, sense especificar l’origen d’aquesta anomalia. Per la seva banda, REN, l’operador portuguès, va suggerir un “fenomen atmosfèric inusual causat per variacions extremes de temperatura a l’interior d’Espanya”.
El govern espanyol ha creat una comissió d’investigació per a esclarir-ne les causes i ha promès de depurar responsabilitats. Pedro Sánchez ha insistit que no es descartava cap hipòtesi, incloent-hi la possibilitat d’un ciberatac, malgrat que Red Eléctrica ho va descartar inicialment.
Paral·lelament, el jutge de l’Audiència espanyola Ismael Moreno Chamarro ha obert una investigació per a determinar si l’apagada podria haver estat causada per un acte de sabotatge informàtic, és a dir, que sospesa la possibilitat que fos un cas de ciberterrorisme.
Durant la setmana han anat sortint informacions que apunten a problemes pre-existents al sistema elèctric. Segons que han revelat uns quants diaris espanyols, el sistema tenia sotragades destacades d’ençà de la setmana anterior. Concretament, el 22 d’abril –sis dies abans de la catàstrofe– sembla que ja hi va haver pertorbacions de tensió que van ser a punt de causar un col·lapse semblant.
Aquestes pertorbacions van tenir efectes visibles, com la suspensió sobtada de l’activitat en una refineria de Repsol a Cartagena (Regió de Múrcia), però no van fer sonar les alarmes del sistema. Una cosa que pot ser més preocupant és que les telemetries revelen que el dia de l’apagada, a partir de les deu del matí (dues hores i mitja abans del col·lapse), la xarxa presentava una inestabilitat permanent i que mitja hora abans de l’apagada ja es registraven “anomalies crítiques” en uns quants punts de l’estat espanyol.
Aquestes informacions apunten a la que sembla ser la hipòtesi principal sobre què va passar: una fallada sistèmica causada per la inestabilitat de la xarxa, potser relacionada amb la gestió de les energies renovables, que ja representen més del 80% del mix energètic a la península ibèrica.
Però hi ha més hipòtesis. En un primer moment, el govern espanyol va estar convençut que era un atac cibernètic i, tal com explicava en aquest article VilaWeb, va arribar a posicionar vehicles militars al voltant d’algunes instal·lacions relacionades amb l’OTAN.
I a més dels fenòmens atmosfèrics que es van apuntar en un primer moment, algunes veus comencen a assenyalar a una possible mala gestió del sistema elèctric, amb possibles errades humanes catastròfiques.
El malestar polític i les responsabilitats
La gestió de la crisi ha causat tensions polítiques importants. El president espanyol, Pedro Sánchez ha anunciat que el govern arribaria al fons de la qüestió i ha promès depurar responsabilitats, especialment entre els operadors privats. Però el conjunt de l’oposició ha criticat durament el fet en si i el silenci informatiu que va seguir l’apagada, atès que durant hores ningú no va comparèixer a donar explicacions. La primera compareixença pública de Sánchez va ser cinc hores després de l’apagada i per a no dir res.
Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya ha obert dos expedients informatius a Red Eléctrica i Endesa per esclarir les causes de l’apagada i el president de la Generalitat Valenciana ha exigit al govern espanyol garanties que els fets no es repetirien. Compromís ha optat per la nacionalització de la xarxa elèctrica i ERC i Junts han demanat explicacions –en el cas de Junts, criticant durament el comportament de les autoritats catalanes i espanyoles.
Tot esperant respostes
Però mentre polítics i tècnics debaten i investiguen, els ciutadans continuen esperant explicacions clares. L’apagada va causar pèrdues milionàries a empreses i comerços, i va deixar al descobert la fragilitat, totalment demostrada, d’un sistema de què depenem de manera absoluta.
En aquesta línia, la manca de transparència i les versions contradictòries no han fet més que alimentar la desconfiança. Però el cas és que set dies després, els ciutadans continuen sense tenir una resposta clara a la pregunta més bàsica: què va passar realment el 28 d’abril de 2025? Com és possible que hi pugui haver una apagada així?
