24.02.2026 - 20:00
|
Actualització: 24.02.2026 - 20:54
La jutgessa d’instrucció Nuria Ruiz Tobarra ha fet el pas decisiu, llargament esperat, de demanar d’encausar Carlos Mazón per l’homicidi imprudent de dues-centes trenta persones quan era president de la Generalitat i no va fer res de tot el que estava obligat a fer per a evitar-ho, la vesprada i la nit del 29 d’octubre de 2024. Com que Mazón, tot i haver estat apartat de la presidència de la Generalitat, és diputat a les Corts, encara és aforat, de manera que només el pot investigar i, si escau, jutjar el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ). Ruiz Tobarra, com a titular del jutjat d’instrucció 3 de Catarroja, no ho pot fer, i per això, després de més d’un any molt llarg d’instrucció, ha fet el pas de demanar a la sala civil i penal del TSJ que assumeixi la investigació contra Mazón. Ho ha fet ara que ha tret prou indicis que l’incriminen com a presumpte responsable, per omissió del seu deure com a president, d’un delicte tipificat en l’article 142 bis del codi penal espanyol, i que implica –com ella mateixa ha remarcat en el darrer paràgraf de la seva resolució– penes que poden ser de nou anys de presó.
El pas que ha fet no és gens fàcil, perquè necessita fonamentar d’una manera contundent i ensems exquisida formalment l’existència de prou indicis contra Mazón perquè el TSJ li accepti l’exposició raonada i obri una investigació contra l’ex-president i encara diputat del PP. I Ruiz Tobarra ho fa, tot i que en algun moment del centenar de pàgines de la seva interlocutòria no pot contenir la pulsió emocional; però ho fa amb contundència probatòria i solidesa jurídica. N’hi ha prou amb aquest paràgraf per a exemplificar-ho: “La gravetat de la negligència, l’omissió de l’obligació de coordinar els diversos ens de l’administració autonòmica en una emergència que sempre va ser de la competència autonòmica, es derivava de diverses fonts de coneixement que obligaven el president a actuar, i que converteixen la seva permanència, absolutament passiva, durant cinc hores en el reservat d’un restaurant, en una presumpta grollera negligència amb un greu resultat mortal, de 230 morts.”
La responsabilitat per omissió
El missatge que la jutgessa trasllada és clar: Mazón va passar hores al reservat del restaurant El Ventorro, on va compartir un llarg dinar amb la periodista Maribel Vilaplana, despreocupat i passiu, mentre la gent es moria. “Hi ha elements probatoris que mostren que l’exclusió voluntària de les funcions pròpies de president de la Generalitat va tenir una repercussió decisiva en el resultat mortal i lesiu”, afirma Ruiz Tobarra. La seva responsabilitat és per omissió, però es tracta d’una “omissió equiparable a l’acció”, tant pel que fa als morts com als ferits.
És a dir, que no és, per part de Mazón, una responsabilitat derivada d’un mal funcionament de l’administració, “o una responsabilitat in eligendo o in vigilando, derivada del nomenament d’una consellera que desconeixia cap qüestió relativa a les emergències”; no, és una responsabilitat pel fet de ser ell qui, d’acord amb la llei valenciana de protecció civil i gestió d’emergències, és el màxim responsable en una situació d’emergències. La despreocupació constant de Mazón tot aquell dia és un fet delictiu, ve a dir la jutgessa. “No es pot banalitzar la permanència [de Mazón] en el restaurant, en una sobretaula interminable, mentre la població patia els desbordaments i ja havia viscut un autèntic infern. Si hom diu que la forma afecta el fons, en aquest cas el lloc afectava indubtablement el resultat […]. Les hores més crítiques i mortals van ser durant la seva estada al reservat i el trasllat a l’Eliana [on hi havia reunit el CECOPI].”
Descriu la impossibilitat de la consellera Salomé Pradas –investigada en aquesta causa, juntament amb l’ex-secretari d’Emergències Emilio Argüeso– de poder contactar amb Mazón mentre era al restaurant durant els moments crítics, “en un període en què hi ha trucades cancel·lades, o bé perquè va desconnectar el telèfon o bé perquè el va posar en mode avió”; i l’excusa que es va empescar Mazón a la comissió d’investigació al congrés, que el duia a la motxilla, “no ens situaria en una posició millor: com es pretén de coordinar, donar instruccions, quan no tens a les mans allò amb què ho has de fer? Un aïllament propi de la negligència.” I diu la jutgessa: “En realitat, del punt de vista de la presidència de la Generalitat, l’emergència es va aturar de facto en el moment mateix que Mazón va entrar al reservat del restaurant.”
La passivitat i inacció mortals
Els arguments que desplega la jutgessa demostren que Mazón tenia moltes maneres de saber la gravetat de la situació, d’ençà de dies abans de la barrancada: perquè els avisos de l’agència estatal de meteorologia anaven indicant l’adveniment d’una gota freda que podia ser molt extrema. Els avisos meteorològics es van anar repetint i incrementant durant el dia 29 d’octubre, des de primera hora del matí; la informació de l’oratge a À Punt (considerat hores després com un canal oficial i fiable d’informació) fou molt contundent sobre el perill imminent per a la població; la informació que arribava per molts altres mitjans, i per les xarxes (fins i tot Vilaplana va rebre un vídeo d’Utiel negada mentre eren a El Ventorro) era alarmant. I, tanmateix, Mazón no s’immutava, no prenia decisions, i això generava incertesa en una reunió del CECOPI que ja havia començat massa tard, a les cinc de la vesprada, però que de bon començament ja sabien que es podia utilitzar l’eina de l’Es-Alert per a alertar la població.
La seva absència, juntament amb la incompetència de la consellera Pradas, la descoordinació i la manca de previsió, va contribuir a endarrerir un avís a la població que hauria pogut salvar vides, diu la jutgessa. “La manca d’adopció de mesures destinades a alertar i protegir la població fou l’element determinant de la mortaldat durant la gota freda del 29 d’octubre de 2024”, afirma en el seu escrit. I ho exposa d’una manera crua i contundent, enumerant les dues-centes trenta víctimes mortals i detallant, en cadascuna i en desenes de pàgines, les circumstàncies i l’hora de la mort. I pràcticament totes van morir abans de les 20.11, quan finalment es va enviar l’Es-Alert. Si al TSJ li calen proves prou rotundes contra Mazón, ací les té.
I la jutgessa ho acaba reblant així, quan es refereix al municipi més castigat, Paiporta: “La majoria de les morts van passar quan [Mazón] era al reservat, sense prendre cap mena de mesura, i havent donat al matí un missatge de falsa seguretat a la població.”
El tancament del cercle: què pot passar a partir d’ara?
Amb aquesta resolució, Núria Ruiz Tobarra tanca del tot el cercle al voltant de Mazón, després d’una estratègia molt ben calculada, però portada sovint al límit, d’encerclament progressiu del president, tenint en compte que, com a aforat no el podia investigar directament. Aquest acorralament es va accelerar a partir de l’octubre passat, quan l’Audiència de València va avalar que prengués declaració com a testimoni a Maribel Vilaplana, i a la gent de l’entorn més pròxim del president, amb el propòsit d’obtenir informació valuosa sobre la negligència atribuïble a l’ex-consellera Pradas. Ara, si, de retruc, arran dels interrogatoris a Vilaplana, a l’amo del Ventorro, al cap de gabinet, als escortes, al xofer, etc., se’n desprenia informació que apuntava directament a Mazón, no es podia desestimar pas. Això li deia l’Audiència de València, que la convidava a elevar l’exposició raonada al TSJ quan trobés indicis prou seriosos contra Mazón per a haver d’investigar-lo directament. I aquest moment ja ha arribat.
Ara caldrà veure si els magistrats de la sala civil i penal del TSJ accepten aquesta exposició raonada. Si no ho fan, perquè la troben encara poc fonamentada, la retornaran a la jutgessa perquè indagui més. Si l’accepten, obriran una causa per homicidi imprudent i lesions contra Mazón, que finalment es veurà personat en la causa. I això vol dir que tindrà els drets propis d’un investigat, començant pel dret de defensa, de tal manera que, entre més coses, podrà invocar causes de nul·litat de la instrucció de la jutgessa de Catarroja, tal com temen i esperen algunes de les acusacions personades. Serà el moment de veure si el TSJ serà capaç de mantenir la fermesa i la determinació que ha demostrat tot aquest temps Núria Ruiz Tobarra en una instrucció que, com a mínim, ja ha tingut l’impacte de fer emergir del fang moltes veritats i responsabilitats, fins al punt de contribuir a fer una pressió tan gran que ni Mazón ni el PP no van poder aguantar políticament. Ara és l’hora de les responsabilitats penals; el judici encara és molt lluny, però avui ja s’ha fet un pas important per a arribar-hi.
