Una estampa de Madrid: la traça podrida dels whatsapps sobre l’absolució de Trapero

La guerra oberta al cor del poder polític a Madrid va deixant al descobert dia sí i dia també un devessall de mancances i de disfuncions greus d’allò que hauria de ser un estat de dret. El penúltim episodi ha estat la filtració al diari El Mundo d’uns missatges de WhatsApp de l’agost i del setembre del 2020 entre l’ex-ministre i ex-secretari d’organització del PSOE José Luis Ábalos i el qui aleshores era president de l’Audiència espanyola, José Ramón Navarro. En aquests missatges, Navarro avisava Ábalos que el major Josep Lluís Trapero, que acabava de ser jutjat acusat de sedició i de desobediència pel Primer d’Octubre, seria absolt; i li ho feia saber, “als efectes que procedeixin” i “perquè ho manegueu”, no pas com a ministre de Transports, sinó com a alt dirigent del PSOE i home de confiança de Pedro Sánchez. Un cas de llibre de revelació de secrets, perquè la deliberació dels tres membres del tribunal que va jutjar Trapero era secreta. Però per què Navarro la compartia amb el PSOE? Per què s’ha filtrat ara aquella conversa de fa cinc anys? I, sobretot, quin dels tres membres del tribunal va trencar la confidencialitat i va comunicar a Navarro que Trapero seria amnistiat?

José Ramón Navarro mateix reconeixia la veracitat d’aquest intercanvi de missatges. El 17 de juny de 2020, en el judici contra Trapero, la intendenta dels Mossos Teresa Laplana i els ex-dirigents d’Interior i del cos César Puig i Pere Soler, quedava vist per a sentència. Tres magistrats començaven a deliberar: Concepción Espejel (que va presidir el judici), Ramón Sáez (que n’era el ponent) i Francisco Javier Vieira. Al cap d’un mes van acabar de deliberar; fou la setmana del 20 de juliol, segons que afirmen fonts jurídiques consultades per VilaWeb. Sáez i Vieira van absoldre Trapero, i Espejel, que el volia condemnar per sedició, es va trobar en minoria i va anunciar que redactaria un vot particular amb els seus arguments.

“Perquè ho manegueu”

Al cap d’unes tres setmanes, el president de l’Audiència espanyola va enviar un primer whatsapp a Ábalos: “Bon dia, José Luis! Als efectes que procedeixin, la segona quinzena de setembre es notificarà la sentència absolutòria de Trapero! Mentrestant, no pot ser públic! Una forta abraçada i descansa!” El secretari d’organització del PSOE el va reenviar a Sánchez, que va respondre amb un “Ok.” No fou fins passat un mes i mig que Navarro va informar de novetats a Ábalos, amb un nou missatge de WhatsApp, el 30 de setembre de 2020. Ábalos el va tornar a reenviar a Sánchez: “Bon dia, José Luis. La premsa ja s’ensuma la sentència de Trapero i publicarà en qualsevol moment l’absolució, perquè ho manegueu.” Tant en aquest missatge com en el de l’agost, Ábalos deixava clar a Sánchez que el missatge era del “president de l’Audiència”.

Comencem a respondre preguntes. Quin interès podia tenir el president de l’Audiència espanyola a avisar amb antelació el PSOE de l’absolució de Trapero? Navarro s’ha limitat a dir, sobre els missatges: “No ho puc negar.” No tenim cap més certesa sobre la seva motivació a l’hora de filtrar la sentència al PSOE, més enllà de contextualitzar els fets: l’estiu del 2020 hi havia unes vacants a la sala penal del Tribunal Suprem, la totpoderosa i anhelada sala segona, i Navarro hi optava. Si volia tenir opcions de ser designat magistrat de la sala segona, com a candidat necessitava tenir prou suport dins els dos sectors del Consell General del Poder Judicial, l’afí al PP i l’afí al PSOE.

Ell havia estat nomenat president de l’Audiència espanyola el 2014 pel sinistre Carlos Lesmes, un home de l’ala més dura del PP, el que va proclamar que la justícia havia de pivotar al voltant de la unitat d’Espanya (i no dels drets fonamentals). Aleshores va aconseguir prou suport del sector del PSOE gràcies a la benedicció de Fernando Grande-Marlaska. Però sis anys després volia fer el salt definitiu a la sala segona i li calia guanyar-se el favor (i els vots) del PSOE al CGPJ, perquè comptava que ja tindria assegurats els del sector més conservador.

Navarro va filtrar l’absolució de Trapero al PSOE “perquè ho manegueu”, en canvi del favor de donar-li suport en el nomenament al Suprem? És una hipòtesi. Sánchez aleshores negociava amb ERC i Bildu el suport al pressupost. La seva estabilitat parlamentària depenia dels partits independentistes i la carpeta judicial del procés era aleshores molt calenta i molt sensible. Fos com fos, no n’hi va haver prou, perquè no fou elegit.

Qui va revelar el secret?

Però qui va filtrar a Navarro que la sentència seria absolutòria? Hi ha un factor que sembla decisiu, determinant, per a assenyalar Concepción Espejel com a sospitosa. Precisament perquè era l’única magistrada que el volia condemnar i que va quedar en minoria. Un cop feta la deliberació, i constatada la majoria a favor de l’absolució, la magistrada discrepant va comunicar la intenció d’emetre un vot particular, en virtut de l’article 260 de la llei orgànica del poder judicial. Aquest article diu clarament que el vot particular s’ha de notificar a les parts i s’ha de publicar conjuntament amb la sentència. És a dir, que, tan bon punt ja hi ha una majoria favorable a una sentència, qui té el control del ritme i del moment de la publicació és qui redacta el vot particular. Perquè la sentència no es publicarà fins que el vot particular no s’hagi enllestit. Qui tenia la capacitat de dir al president de l’Audiència espanyola que la sentència es notificaria la segona quinzena de setembre? Segurament, la mateixa persona que sabia quant trigaria a tenir enllestit un vot particular que va acabar essent molt més extens que no la sentència absolutòria i, fins i tot que la sentència del Suprem contra el Primer d’Octubre.

Espejel potser va comentar l’absolució de Trapero a Navarro per aquella afinitat ideològica que tenien, perquè feia anys que eren col·legues, i difícilment es podia imaginar que ho faria saber a Ábalos i que aquest ho comunicaria a Pedro Sánchez. I què deu haver pensat ara Espejel, que és una de les magistrades del Tribunal Constitucional espanyol que fan de flagell de Sánchez i de l’independentisme sempre que poden? La notícia d’El Mundo assenyala Navarro, president de l’Audiència espanyola fins fa pocs mesos, però si resseguim la traça d’aquests missatges de WhatsApp veiem que emergeix també Espejel. Tant l’un com l’altra, enmig d’un cas escandalós de revelació de secrets, de trencament descarat de la separació de poders. I algú (la fiscalia?) hauria d’actuar, i segurament s’hauria d’afanyar, per aturar el temps de prescripció d’aquest delicte, que és de cinc anys i que vencen el mes vinent.

Perquè, a tot plegat, hi afegiríem una altra pregunta: qui ha filtrat ara això i per què? Aquests missatges els té l’UCO, la Guàrdia Civil, però també el magistrat del Suprem que instrueix el cas Cerdán, Leopoldo Puente, i Ábalos mateix. Qualsevol pot tenir interès a fer-ho córrer ara, per afegir llenya al foc, per empastifar més Sánchez. Ábalos per venjança, perquè li volen penjar el mort del cas, que és Cerdán, que és Koldo i que es va fent més i més gros. Sigui qui sigui, posa de manifest la profunditat de la claveguera i la dimensió d’una guerra en què ara, tal com observava Gonzalo Boye, es maten ells amb ells.