Un pres del franquisme en Sant Miquel dels Reis torna després de 52 anys “en combat” perquè no s’oblide el passat

  • Joan Busquets, un dels milers de presos empresonats en Sant Miquel dels Reis per la dictadura franquista, ha tornat a entrar este dimarts, 52 anys després, a la qual va ser la seua presó durant gairebé quinze anys. "Estava preparat, estic per damunt de tot això perquè he estat i estic en combat sempre, reivindicant el passat, els companys que van morir, que van ser assassinats, i tot el sofriment. Reivindique això i ho seguiré reivindicant", ha manifestat.

VilaWeb
15.11.2016 - 15:54

VALÈNCIA, 15 (EUROPA PRESS)

Joan Busquets, un dels milers de presos empresonats en Sant Miquel dels Reis per la dictadura franquista, ha tornat a entrar este dimarts, 52 anys després, a la qual va ser la seua presó durant gairebé quinze anys. “Estava preparat, estic per damunt de tot això perquè he estat i estic en combat sempre, reivindicant el passat, els companys que van morir, que van ser assassinats, i tot el sofriment. Reivindique això i ho seguiré reivindicant”, ha manifestat.

Busquets, que va estar tancat de 1950 a 1964 en la qual és hui la seu de la Biblioteca Valenciana, ha trepitjat un altre cop el sòl de les galeries on dormia amuntegat al costat d’altres reclusos i ha assegurat estar preparat no per vindre “40.000 vegades més” si calguera. De fet, ja ho va intentar mesos després de complir la seua condemna, que va acabar en el penal de Burgos en 1969, però no li van deixar entrar i únicament va poder fer fotografies a l’exterior per a escriure un llibre.

Ell és un dels presos que serà recordat esta vesprada en un homenatge amb el qual el Govern valencià vol “recuperar la memòria històrica i democràtica”, ha assenyalat la directora general de Cultura, Carmen Amoraga, que ha acompanyat a Busquets durant el seu recorregut pel monestir.

Busquets contarà la seua història en un acte al qual assistiran familiars d’antics reclusos, es descobrirà un monòlit en la seua memòria i tres pantalles gegants projectaran imatges dels presos, creacions fetes per ells (poesies, còmics..) i els noms d’aquells que van estar tancats entre les seues parets.

Durant aquells anys, ha recordat, va estar “bastant malament, es passava molta fam i la gent moria”. “Estàvem amuntegats, dormíem a terra”. De fet, el recinte, amb capacitat per a 200 persones, va arribar a albergar 6.000. Per a ell, “la presó és una tela en blanc, un dia s’assemblava a l’altre” però així i tot “amb els companys havia afinitat, havia la solidaritat dins de la penúria”. Hi havia bons moments de solidaritat, no tot era desagradable”, ha ressaltat.

Va passar així al voltant de quinze anys i després va ser traslladat al penal de Burgos on va passar quatre anys més: “en total em vaig passar més de 20 anys que era la condemna perpètua eren vint anys justos i vaig passar sis dies més”. De fet, va arribar a demandar el Govern per estos sis dies, que, segons ha relatat no hauria d’haver complit i que corresponien als anys bixest.

Al llarg de la seua estada, va arribar a intentar fugar-se, al 54, però “va eixir malament”. Al costat d’altres dos companys va despenjar-se per la façana exterior de l’entrada amb cordes fetes amb teles dels tallers que es feien a la presó. En el salt es va trencar la cama i va ser arrestat per la Guàrdia Civil abans de poder escapar.

ESPANYA: “POLÍTICAMENT ÉS UNA MERDA”

En acabar la seua condemna, es va traslladar a Barcelona a viure, any i mig, fins que va morir la seua mare. Després va marxar a França “perquè la Brigada Políticosocial de Barcelona em feia la vida impossible” i “després de passar-me 20 haver de sentir insults…. vaig decidir anar-me’n”. Allà va conèixer la seua dona, va tindre un fill: “vaig refer la meua vida i allà continue”, ha comentat.

Preguntat per si de cas es planteja tornar, ha assenyalat que a França es troba bé, mentre que Espanya “políticament és una merda”, ha criticat. Si canviara la situació política “potser” tornaria, però “mentrestant no, per a suportar tot això no. Franco va deixar tot lligat i ben lligat i va posar al Rei, la continuació del règim”, ha sentenciat.

COL·LABORACIÓ AMB L’AULA DE MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA UV

A partir de l’acte d’homenatge d’esta vesprada, ha avançat Carmen Amoraga, la Conselleria de Cultura, a través de la direcció general, va a començar a col·laborar amb l’Aula de Memòria Històrica i Democràtica de la Universitat de València perquè s’investigue acadèmicament, primer la presó de Sant Miquel dels Reis i després la resta de penals de la Comunitat Valenciana.

Ens ajudeu a fer un plató?

Fem una gran inversió per a construir un plató televisiu i poder oferir-vos així nous formats audiovisuals de qualitat.

Gràcies per fer-ho possible.

(Pagament amb targeta o Bizum)

Recomanem

Fer-me'n subscriptor