Un pont desbordat de crits contra Carlos Mazón i de solidaritat amb les víctimes

La persistència. Milers de persones, cinc mil, segons la delegació del govern espanyol, han tornat a eixir al carrer per demanar la dimissió de Carlos Mazón. A desgrat que es faça cada mes –i ja en fa onze–, no és un fet rutinari. És la constatació que, per més que el president de la Generalitat es pense que el temps tot ho guareix i tot ho tapa, en el cas de la catàstrofe humana del 29 d’octubre el temps ho exacerba, perquè la seua presència al capdavant de la Generalitat no deixa cloure les ferides. Ans al contrari, les manté obertes i sagnants. Sobretot, pel seu capteniment, la manera de parlar, els gests, els somriures i la falta d’assumpció de responsabilitats. El fet de no demanar perdó.

I així ha estat com aquest darrer diumenge de setembre, milers de persones s’han posat a caminar, com van fer milers de voluntaris aquells dies d’octubre i novembre per a anar a ajudar els qui estaven sols, desatesos i en xoc. Cares conegudes i cares noves. Els cartells amb les víctimes, a qui, paradoxalment, molts no coneixerem, però que ens són immensament familiars. S’ha notat que el rigor de l’estiu ha deixat de castigar amb la calorada i la manifestació ha reprès el nervi habitual. I no ha estat una manifestació, sinó dues.

Una branca de la manifestació ha eixit de Paiporta, davant la residència Savia, on van morir sis persones grans. La vice-presidenta Camarero, responsable de les residències, havia mantingut fins ara una presència discreta i es limitava a defensar Mazón a tort i a dret, però a mesura que es van sabent detalls del seu comportament s’ha convertit també en objecte de crítica.

L’altra branca ha eixit de València. En totes dues, capçaleres amb víctimes i amb representants de les entitats que els donen suport. L’objectiu era trobar-se en el pont de la Solidaritat. Amb crits, cartells, o lemes a les samarretes, com ara “228 motius per a lluitar”, “Víctimes Dana. Justícia, veritat, vergonya” o “20:11 ni oblit ni perdó”, “Mazón fas por” o “Feijóo you are partner in crime“. Els assistents han recordat com va ser l’actuació del Consell el dia de la gota freda.

A mesura que passen les setmanes es van sabent més coses sobre el comportament, no tan sols de Carlos Mazón, sinó de la resta del Consell. El desgavell al CECOPI i més fets que, tots junts, demostren una negligència que va agreujar el resultat tràgic de l’aiguat.

La manifestació s’ha fet poques hores abans de l’arribada d’un front amb pluja molt intensa i persistent. Passades les tres de la vesprada, ha sonat una alarma als mòbils en què, en anglès i en castellà, ha arribat una alerta de Protecció Civil per risc d’inundacions al litoral central del País Valencià. L’hora estimada de l’episodi és les quatre de la matinada. A continuació es feien un seguit de recomanacions, com ara pujar a pisos alts, etcètera. El fet que l’alarma s’emetés amb més de dotze hores d’antelació ha estat motiu de crítica per part d’algunes persones que han pres la paraula. D’una banda, han comparat aquesta prevenció amb la que no va haver-hi el 29 d’octubre. D’una altra, han considerat que el fet que l’avís arribàs als mòbils de la gent just tres hores abans del començament de les manifestacions tenia un clar objectiu desmobilitzador.

Per això, els organitzadors s’han felicitat per l’assistència. Quan ja era a punt d’acabar, el vent ha començat a bufar amb força, i uns núvols s’han convertit en amenaçadors. Amb tot, els parlaments s’han fet. Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals DANA 29 d’Octubre, ha lamentat que els ciutadans hagen rebut l’Es-Alert sense una reunió del CECOPI i s’ha preguntat per què el 29 d’octubre no el van enviar abans. “Calien 229 morts perquè es posaren en marxa?”, ha dit. I ha afegit que molts familiars s’havien posat a plorar quan els ha arribat l’alerta. “No perquè no volem que previnguen, sinó perquè ens hem adonat que se’n riuen de nosaltres.” Álvarez ha reflexionat sobre el fet que enviar l’alerta tan aviat potser pretenia dissuadir la gent perquè no anàs a les marxes.

En el manifest conjunt, s’afirmava que la causa de la magnitud de la tragèdia la sabem: “la negligència del govern de la Generalitat”. I a continuació han denunciat que Mazón i el Consell continuen sense assumir responsabilitats i mentint constantment per a mantenir-se en el poder: “Falten al respecte directament a les víctimes i a una societat civil valenciana que ha respost amb organització, dignitat i decisió.”

El final de la manifestació l’ha marcat la convocatòria de la del mes vinent, quan farà un any de la barrancada. Com que el 29 hi haurà el funeral d’estat, la manifestació es farà el dia 25 d’octubre, pel centre de València.