Monestir de Piedra
Carrer de Juan Federico Muntadas y Jornet, s/n, Nuévalos, Aragó
Mapa a Google

A la via de comunicació principal entre Saragossa i Madrid, al límit sud-oriental de l’Aragó, hi ha una atracció turística de primer ordre al terme municipal de Nuévalos. Enmig d’un paisatge més aviat erm i sec, l’entorn verd i humit de l’antic monestir de Piedra representa un veritable oasi en aquest racó interior de la península ibèrica. El 1186, el rei Alfons el Cast i la seva muller, Sança de Castella, van donar als monjos de Poblet el castell de Piedra i les terres veïnes amb l’objectiu que hi fundessin un monestir cistercenc. Deu anys més tard, sortien de la gran abadia de la Conca de Barberà una dotzena de monjos, amb Gaufred de Rocabertí al capdavant, per anar cap a aquell indret a la riba del riu Piedra i establir-hi la primera fundació del monestir de Poblet.

La vida monacal al monestir de Piedra, construït en la transició del romànic al gòtic, s’hi va mantenir fins a la desamortització impulsada pel polític Juan Álvarez Mendizábal, l’any 1835, quan fou saquejat i destruït parcialment. En estat ruïnós i vandalitzat el va adquirir el 1843, en subhasta pública per 1.250.000 rals, l’empresari igualadí Pau Muntadas i Campeny (1797-1870), els germans del qual acabaven de muntar un negoci tèxtil molt puixant a Sants, el Vapor Nou, més conegut per l’Espanya Industrial. Amb tot, no és ell qui té dedicat el carrer que mena al monestir, actualment, ni tampoc és el protagonista de l’única gran estàtua dreçada en un espai central de la finca, sinó el seu fill Joan Frederic Muntadas i Jornet (Barcelona, 10 d’abril de 1826 – Nuévalos, 2 de novembre de 1912), conegut per la seva activitat política (del 1858 al 1864 fou diputat a les corts espanyoles pels municipis d’Igualada, Valls i Mataró) i literària (va escriure unes quantes obres teatrals i poesies), però sobretot per la devoció que va sentir de bon començament per aquelles propietats heretades als confins de l’Aragó amb Castella.

Fou ell qui, enamorat d’aquell paisatge, va decidir d’impulsar-hi un hotel i de crear tot un seguit de camins per facilitar l’accés als racons més bonics del paratge, batejats amb noms evocadors (bany de Diana, gruta Iris, cascada Trinitat, mirador de la Capritxosa…), i va introduir trenta espècies d’arbres i arbusts a la cinquantena d’autòctons que ja hi havia. També fou sota el seu impuls que s’hi va construir, el 1867, el primer centre de piscicultura de la península, aprofitant l’aigua del riu Piedra, per criar-hi truites i crancs de riu.

Un dels primers personatges il·lustres que es van sentir atrets per aquest racó paradisíac va ser el famós mestre d’obres valencià Rafael Guastavino Moreno (1842-1908), conegut sobretot per haver importat amb molt d’èxit la tècnica de la volta catalana als EUA. Al llibre Essay on the theory and history of Cohesive construction, publicat el 1873, va deixar escrit com va canviar d’actitud respecte de l’arquitectura després d’haver visitat, just dos anys abans, el monestir aragonès propietat de la família Muntadas, on va poder confirmar allò que li deia el seu mestre, Joan Torras i Guardiola, a la Universitat Politècnica de Barcelona: “La natura ofereix els mètodes més racionals, econòmics i durables de construcció.”

I una mica més. Amb motiu de la commemoració del bicentenari del naixement de Joan Frederic Muntadas i Jornet, aquests dies (8, 9 i 10 d’abril) es fa al mateix monestir de Piedra que va restaurar i reformar a la darreria del segle XIX el congrés internacional “Joan Frederic Muntadas: pioner del turisme i la protecció del patrimoni”. Els organitzadors volen destacar el paper innovador de Muntadas a l’hora de transformar l’antic monestir cistercenc i l’entorn natural en un espai pioner en què conviuen el paisatge, el patrimoni, la ciència, l’art i el turisme.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat