Un jutge demana que el CNI declassifiqui l’espionatge amb Pegasus a David Fernàndez, Carles Riera i Albert Botran

El titular del jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona ha demanat al consell de ministres espanyol que desclassifiqui la documentació del CNI sobre l’espionatge amb el programari Pegasus als ex-diputats de la CUP David Fernàndez, Carles Riera i Albert Botran. Així consta en una interlocutòria amb data d’ahir, 18 de març, a la qual ha tingut accés VilaWeb. La documentació sobre les relacions entre el CNI i l’empresa desenvolupadora de Pegasus, la israeliana NSO, és matèria reservada, a l’empara de la llei de secrets oficials espanyola, del 1968. I per això el jutge vol que es desclassifiqui, per disposar de tota la informació necessària que afecta els querellats, que són tant NSO com la filial europea, amb seu a Luxemburg, i els vincles que van tenir amb el CNI. De fet, aquesta petició vaticina una pròxima citació a declarar com a testimoni en aquesta causa de la directora del CNI, Esperanza Casteleiro.

Perquè el jutge diu, textualment, “que es desclassifiquin els afers, actes, documents, informacions, dades i objectes declarats secrets o reservats i que poguessin veure’s afectats per la declaració testifical de la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, en relació amb els fets objecte de la querella present”. Cal pensar, per tant, que el jutge vol disposar de prou informació desclassificada sobre l’espionatge a Fernàndez, Riera i Botran per a poder citar a declarar Casteleiro i que no pugui fugir d’estudi al·ludint (com ha fet unes altres vegades, en uns altres jutjats per uns altres casos d’espionatge) al fet que es tracta de matèria classificada.

El jutge acompanya aquesta petició d’una ordre d’investigació europea a Luxemburg perquè les autoritats judicials d’aquest país informin dels comptes bancaris de les filials europees de NSO Group per, una vegada obtinguda aquesta informació, aconseguir els pagaments efectuats entre el 2016 i el 2022 d’aquestes empreses a clients espanyols, “i identificar, si és possible, possibles pagadors espanyols de Pegasus”.

Els tres ex-diputats de la CUP formen part de les seixanta-vuit víctimes del Catalangate documentades per Citizen Lab, l’entitat que va fer públic l’escàndol l’abril del 2022. Carles Riera fou infectat amb Pegasus el febrer del 2019, quan començava el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol; va rebre dos SMS que simulaven notícies relacionades amb el judici i que, en realitat, duien a enllaços que feien entrar el programari espia al mòbil. I un tercer SMS, el juny del 2020, en plena pandèmia, que també va ser una via d’infecció.

En el cas d’Albert Botran, la infecció amb Pegasus fou el desembre del 2020, i a David Fernàndez el van intentar infectar sense èxit el desembre del 2019 amb un programari espia, per ordre de l’Audiència espanyola, en el context de la investigació per terrorisme de l’activitat del Tsunami Democràtic.