Un grup de fiscals acusa el Suprem d’haver perpetrat “un gir constitucionalment letal” amb la condemna de García Ortiz

La Unió Progressista de Fiscals (UPF) ha expressat una inquietud profunda per la sentència del Tribunal Suprem espanyol que imposa dos anys d’inhabilitació a l’ex-fiscal general de l’estat Álvaro García Ortiz pel delicte de revelació de secrets. Segons l’associació, el veredicte introdueix un “canvi d’enorme transcendència constitucional”, perquè –diu– altera el criteri bàsic que sustenta el dret penal: únicament es pot condemnar quan els fets han estat provats amb plena certesa.

En un comunicat, la UPF lamenta que el Suprem avali la tesi que una hipòtesi pot considerar-se prou probable encara que no hi hagi proves concloents contra l’acusat. En aquest cas concret, recorda que la sentència no acredita de manera indubtable que García Ortiz fos l’autor de la filtració del correu electrònic d’Alberto González Amador –parella d’Isabel Díaz Ayuso– en què admetia irregularitats fiscals. El tribunal, afegeixen, es limita a descartar unes altres explicacions i a considerar que no n’hi ha cap igual de convincent, una manera de raonar que, segons la UPF, dilueix la presumpció d’innocència.

L’associació remarca que aquesta lògica comporta un tomb perillós: si l’acusat no aconsegueix d’articular una alternativa “plenament sòlida”, pot acabar condemnat per simple eliminació d’hipòtesis. “Això és, justament, el que la constitució impedeix”, subratllen, perquè trasllada de manera implícita a l’acusat l’obligació de provar la seva innocència. La UPF denuncia també un defecte de coherència interna en el raonament de la sentència, que valida la hipòtesi principal, precisament, perquè prèviament ha exclòs les alternatives, una manera de fonamentar la condemna que qualifiquen de circular i incompatible amb un procés penal garantista.

Segons l’associació, la majoria dels magistrats que han avalat la condemna han fusionat en un únic episodi penal dos fets molt diferents: una filtració que no ha quedat acreditada i una nota informativa que García Ortiz sí que va assumir com a pròpia. Aquesta combinació, diuen, serveix de base per a una construcció forçada d’una conducta delictiva única.

L’associació critica igualment que el tribunal fes públic el sentit del vot –condemnatori– abans d’emetre’n la motivació escrita, un avançament que qualifica de “error institucional greu” perquè pot fer l’efecte que la decisió havia estat presa abans de culminar la deliberació i que la minoria discrepant no va ser escoltada amb prou atenció.

Tot i la contundència de les seves objeccions, la UPF diu que formula aquesta crítica dins el marc del “respecte institucional absolut” al Tribunal Suprem, i reivindica que el debat jurídic raonat és imprescindible per a la salut democràtica de les institucions.