27.02.2026 - 15:14
|
Actualització: 27.02.2026 - 16:02
Catalunya continua patint un dèficit fiscal que mina la seva capacitat d’afrontar la despesa pública. El 2022 va ser de 21.092 milions d’euros, l’equivalent al 8,2% del PIB, d’acord amb el mètode de càlcul del flux monetari. Així ho ha fet públic el govern de la Generalitat dins de l’informe econòmic i financer que acompanya el pressupost, que ja es tramita al parlament. A diferència dels anteriors governs independentistes, que acostumaven a donar rellevància política a la presentació de la balança, l’executiu de Salvador Illa no n’ha fet una presentació específica. L’ha introduïda en un annex de l’esmentat informe que acompanya els comptes, sense destacar-la informativament. Publicar-la, de fet, és una obligació legal del govern d’ençà que el 2012 es va aprovar una reforma de la llei de finances públiques de Catalunya promoguda per ERC i pactada amb CiU.
Les dades publicades assenyalen que el dèficit fiscal del 2022 es va reduir respecte a l’any anterior, quan va ser de 22.012 milions, l’equivalent al 9,6% del PIB. La xifra, tanmateix, es troba molt a prop de la mitjana que ha tingut històricament el dèficit fiscal, del 8,1% entre el 1986 i el 2022. De fet, Catalunya ha aportat durant aquestes dècades el 19,4% dels ingressos de l’administració espanyola i l’administració de la Seguretat Social. En canvi, ha rebut de mitjana el 13,9% de totes les despeses. Si s’hi exclouen les partides que pertanyen a la Seguretat Social, l’administració espanyola i els ens que en depenen, han rebut de Catalunya una mitjana del 19,5% del total dels seus ingressos durant 35 anys i, en canvi, hi han destinat el 10,6% de les despeses.
El dèficit equival al pressupost en salut i educació
Pel que fa al 2022, l’aportació va ser del 19,3% i, les despeses rebudes, del 14%. En nombres absoluts, Catalunya va aportar 77.742 milions i en va rebre 56.650. Això vol dir que Catalunya contribueix als ingressos de l’estat espanyol en una proporció per sobre del seu pes en el PIB estatal i rep una quantitat que està per sota del pes de la seva població sobre l’estat. Per calibrar la rellevància dels recursos que els catalans generen i que no tornen, es poden comparar amb les xifres del pressupost d’enguany que el govern ha presentat avui, que espera ara pactar amb ERC. El dèficit fiscal del 2022 no s’allunya gaire les despeses que preveu fer l’executiu en sanitat i educació (22.196 milions), en uns comptes amb un volum de gairebé 50.000 milions.
Falta de dades sobre la territorialització de la despesa de l’estat
Segons el mètode de càlcul del flux monetari, els ingressos s’imputen al territori on es localitza la capacitat econòmica sotmesa a gravamen i la despesa s’atribueix al territori on es fa. El govern, d’acord amb la llei, ha seguit la metodologia de càlcul aprovada el 2013 pel grup de treball constituït per al càlcul de la balança. Les darreres xifres del dèficit fiscal les va calcular el govern de Pere Aragonès per als anys 2020 i 2021, i ja llavors la consellera Natàlia Mas va expressar una queixa perquè el ministeri d’Hisenda no havia publicat les dades necessàries i alguns paràmetres es van haver de calcular amb estimacions. També ho havia criticat abans el seu predecessor, el conseller Jaume Giró.
L’informe del govern admet que la disponibilitat de dades de territorialització de la despesa de l’administració general de l’estat i dels organismes autònoms ha estat menor els darrers anys que en el passat. La del 2022, tanmateix, va ser més detallada que la del 2021. Es tracta de dades que publica l’Institut d’Estudis Fiscals, depenent del ministeri d’Hisenda. De fet, un dels desacords que van portar Junts a trencar les negociacions amb el PSOE va ser precisament la falta de transparència en la publicació de les dades per al càlcul de la balança fiscal. La negociació de l’acord de finançament, a més, es va fer sense disposar de dades actualitzades. L’històric és clar: les xifres demostren que el dèficit fiscal s’ha cronificat malgrat els acords per a renovar el model del 1987, el 1992, el 1997, el 2002 i el 2009. Si tirés endavant, el nou finançament aportaria 4.686 milions més a Catalunya, però no es pot deduir que reduís en aquesta quantitat el dèficit fiscal perquè també depèn d’altres factors. Un dels més rellevants són les inversions de l’estat.
