Un fiscal general al banc dels acusats: comença un judici inèdit al Tribunal Suprem espanyol

Mentre cau un xàfec damunt el PSOE, a causa de les sospites del Suprem d’un finançament irregular; mentre el govern espanyol ha vist que el futur de la legislatura és encara molt més incert, a causa de la decisió de Junts de trencar la negociació amb el PSOE; i quan l’entorn de Pedro Sánchez continua sota sospita de casos de corrupció, arriba el judici contra un peó fonamental del president espanyol. Avui comença un judici d’estat, inèdit, contra el fiscal general, Álvaro García Ortiz, per un presumpte cas de revelació de secrets. García Ortiz ha arribat a tres quarts de deu del matí al Suprem, en cotxe oficial, i una petita claca d’una desena de persones l’ha rebut amb aplaudiments i crits d’ànims, enmig d’una gran expectació mediàtica.

La credibilitat d’una de les principals institucions d’un estat de dret com és la fiscalia trontolla per la presumpta filtració d’un correu de l’advocat d’Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que proposava un pacte de conformitat amb la fiscalia en un cas de frau a hisenda. 

I tant González Amador com el PP, Vox i organitzacions d’extrema dreta que s’han personat a la causa com a acusació popular demanen entre quatre anys i sis de presó contra el fiscal general de l’estat. El fan responsable de la filtració a la premsa d’una informació que contenia dades personals reservades i confidencials, la divulgació de les quals es va fer amb un propòsit polític i va vulnerar el dret de defensa i la presumpció d’innocència de la parella d’Ayuso.

Álvaro García Ortiz, com a fiscal general de l’estat, serà jutjat pel Suprem, per un tribunal de set membres presidit per Andrés Martínez Arrieta, pels cinc integrants de la sala d’admissions –Juan Ramón Berdugo, Manuel Marchena, Antonio del Moral, Susana Polo (en serà la ponent) i Carmen Lamela– i per la magistrada Ana María Ferrer, a qui li toca per torn. Un tribunal de gran majoria conservadora i afí al PP. Polo i Ferrer són les úniques afins al PSOE, si bé convé de recordar que la primera fou la instructora del cas Tsunami, contra Puigdemont i Wagensberg, i la segona va signar la sentència per sedició i malversació contra el procés.

Una bona part dels membres d’aquest tribunal també va formar part del tribunal que va condemnar els dirigents del Primer d’Octubre el 2019. I l’escenari del judici serà el mateix, tot i que en una sala diferent. Hi ha una tangent de la causa contra el fiscal general que va tocant el procés independentista i les conseqüències que ha tingut. Perquè els fets que es jutjaran a partir d’avui s’esdevenen durant els mesos més decisius de la negociació de la llei d’amnistia a les corts espanyoles, durant el primer semestre de l’any passat, precisament quan va esclatar una guerra interna a la fiscalia a causa de la posició favorable de García Ortiz a l’amnistia del delicte de malversació vinculat a l’1-O.

Els fets

A González Amador, la fiscalia de Madrid l’investigava, d’ençà del febrer del 2024, per una denúncia d’Hisenda que deia que havia defraudat 350.000 euros de l’impost de societats en els exercicis 2021 i 2022 perquè havia ocultat beneficis de la compravenda de material sanitari durant els pitjors mesos de la pandèmia de la covid. Aquesta informació fou publicada per El Diario el 12 de març de l’any passat, quan ja feia un mes que era investigat. L’endemà, el 13 de març al vespre, El Mundo publicava que la fiscalia havia ofert un pacte a la parella d’Ayuso perquè admetés dos delictes fiscals.

Arran d’aquesta notícia, poques hores després Cadena SER difonia que, en realitat, havia estat l’advocat de Gómez Amador qui va proposar a la fiscalia un pacte de conformitat mitjançant un correu electrònic del 2 de febrer, en què reconeixia que “certament, s’han comès dos delictes contra la hisenda pública”. L’endemà de la difusió de la notícia a la SER, el 14 de març, la fiscalia de Madrid va enviar una nota de premsa per a aclarir la qüestió, en què reafirmava que, efectivament, havia estat la parella d’Ayuso, mitjançant el seu advocat, qui va proposar el pacte de conformitat i qui va reconèixer que havia comès delictes contra la hisenda pública.     

I d’ací ve la denúncia per revelació de secrets, que el fiscal nega, i que atribueix a una conxorxa de l’entorn de la presidenta de la Comunitat de Madrid. La seva defensa –que exerceix, per cert, l’advocada de l’estat Consuelo Castro, que és qui va acusar de sedició els dirigents de l’1-O– afirma, mitjançant el testimoni d’uns quants periodistes, que el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, va anar difonent als mitjans, aquell 13 de març, que la fiscalia havia ofert un pacte a González Amador, però que l’havien retirat “per ordres de més amunt”. Segons la defensa del fiscal, l’entorn de la presidenta madrilenya va voler capgirar el relat i convertir la seva parella en víctima d’una operació política. I que, per aquest motiu, la fiscalia va haver de sortir al pas d’una presumpta campanya de desinformació i aclarir que la proposta de pacte de conformitat va sortir de González Amador, a més de la confessió dels delictes. 

Els testimonis

Durant el judici declararan quaranta testimonis: vuit fiscals, dos responsables de premsa de la fiscalia, dotze periodistes, onze agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, quatre polítics, dos advocats i el mateix acusador particular, González Amador.

Els fiscals citats són Julián Salto, Almudena Lastra, Pilar Rodríguez Fernández, Diego Villafañé, Agustín Hidalgo de Morillo, María Antonia Sanz Gaite, Esmeralda Rasillo i Diego Lucas Álvarez. Els responsables de premsa, Mar Hedo (fiscalia general) i Íñigo Corral (fiscalia de Madrid). Entre els polítics, Miguel Ángel Rodríguez (cap de gabinet de Díaz Ayuso), Francesc Vallés i Pilar Sánchez Acera (aleshores treballava amb la presidència del govern espanyol) i Juan Lobato (ex-secretari general del PSOE de Madrid).

Quant als periodistes, declararan Miguel Ángel Campos, Esteban Urreiztieta, Alfonso Pérez Medina, Cynthia Coiduras, José Manuel Romero, José Precedo, Isaac Blasco, Olivia Moya, Marcos Pinheiro, Fernando Peinado, Berta Carrero i Juan José Mateo. També hi compareixeran els advocats Carlos Neira i Eugenio Ribón.