Un experiment en un llac africà dóna noves pistes sobre la vida marina primitiva

  • Una investigació internacional ha trobat a l'estany Kivu (República del Congo) noves pistes que permetrien pensar que la proliferació d'organismes marins durant la primera aparició de la multicel·lularitat i la vida eucariòtica, fa entre un i dos mil milions d'anys.

VilaWeb
01.02.2017 - 13:52

CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 1 (EUROPA PRESS)

Una investigació internacional ha trobat a l’estany Kivu (República del Congo) noves pistes que permetrien pensar que la proliferació d’organismes marins durant la primera aparició de la multicel·lularitat i la vida eucariòtica, fa entre un i dos mil milions d’anys.

La investigació, liderada pels membres de la University of British Columbia (UBC) i amb la participació de l’investigador del Departament de Genètica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Marc Llirós, ha evidenciat “grans similituds” a escala química amb els oceans del Proterozoic, fa entre 2,3 i 0,5 mil milions d’anys, segons ha informat la UAB en un comunicat.

A les aigües profundes d’aquest llac no hi ha oxigen, tot i que sí grans quantitats de ferro dissolt, que representa una raresa actualment en la Terra. Ha estat la primera vegada que s’ha observat que microorganismes reciclen el nitrogen “mitjançant reaccions químiques acoblades al ferro en una massa d’aigua”, ha apuntat la responsable del projecte i estudiant del doctorat de la UBC, Céline Michiels.

Michiels ha precisat que aquestes reaccions s’han descobert en el laboratori, però “dóna evidències que poden jugar un paper important en els ecosistemes naturals i permeten modelitzar-les matemàticament” en els oceans primitius del planeta.

La investigació ha consistit a trobar que alguns dels microorganismes del llac Kivu feien reaccionar el ferro i el nitrogen en forma de nitrat, part del nitrogen es convertia en estat gasós, d’aquesta manera, es perdia en l’atmosfera, però la resta es reciclava en forma d’amoni i per tant, quedava dissolt i disponible com a nutrient pels diversos microorganismes presents a l’estany.

La investigació ha utilitzat models matemàtics a partir de dades reals d’aquesta bassa africana amb la finalitat de conèixer com aquest reciclatge de nitrogen podria haver afectat la vida dels oceans primitius durant el Proterozoic, estudiant la possibilitat que el fòsfor hauria limitat l’activitat biològica.

Llirós ha dit que amb “aquests models i registres fòssils s’està aprenent cada vegada més sobre l’evolució de la vida en els oceans primitius” que va modelar la química de la superfície terrestre durant llargs períodes de la història primerenca de la Terra.

La investigació, publicada a ‘Nature Geoscience’, forma part del projecte East African Great Lakes Ecosystem Sensitivity to changes, que estudia l’ecologia microbiana en els grans llacs africans liderats per investigadors belgues de les universitats de Lieja i Namur.

Ens ajudeu a fer un plató?

Fem una gran inversió per a construir un plató televisiu i poder oferir-vos així nous formats audiovisuals de qualitat.

Gràcies per fer-ho possible.

(Pagament amb targeta o Bizum)

Recomanem

Fer-me'n subscriptor