13.03.2017 - 12:22
VALÈNCIA, 13 (EUROPA PRESS)
Les dones sense parella amb fills menors de sis anys tenen una probabilitat major d’estar aturadeso de tindre contractes temporals, i patixen més dificultats per a accedir a recursos econòmics a causa del “rebuig” que fa el mercat dels costos derivats de tindre descendència, que acaba repercutint en la contractació d’este col·lectiu perquè assumix la cura dels xiquets en un 77,8% dels casos.
Estes són algunes conclusions d’una investigació de la Universitat de València (UV) que remarca la vulnerabilitat que experimenten moltes dones, segons la situació familiar en la qual viuen, ha informat la institució acadèmica en un comunicat.
“Podem concloure que, respecte a la relació amb el mercat de treball, el cost de tindre fills només recau sobre les dones”, determina l’equip investigador, que revela que, en el cas de la Comunitat Valenciana, un 77,4% de les famílies monoparentals –tres de cada quatre–, són ‘monomarentals’.
Així ho corrobora l’article ‘Famílies monoparentals i treball remunerat: una anàlisi des del País Valencià’, publicat per Sandra Obiol, Rafael Castelló i Immaculada Verdeguer, de la Facultat de Ciències Socials de la UV.
D’acord amb l’estudi, publicat en la revestisca Arxius de Ciències Socials, si bé el risc de pobresa o exclusió social a Espanya era d’un 29,2% en 2014, el percentatge ascendia fins al 53,3% en parlar d’exclusió de famílies amb una sola persona al seu front i fills depenents. A partir d’eixes xifres, l’article analitza la posició laboral que ocupen les persones que encapçalen famílies monoparentals valencianes.
El treball està basat en una mostra de 4.107.465 persones en el conjunt espanyol, de les quals 381.342 residixen a la Comunitat, extreta del Cens de Població i Vivendes de 2011 de l’Institut Nacional d’Estadística. A partir de l’estudi de la posició en el mercat de treball de la mostra, oferix una anàlisi sobre l’impacte laboral de variables com ser dona, no tindre parella i tindre fills menors de sis o 16 anys, així com l’encreuament de dades que permet valorar la situació d’exclusió de la monomarentalidad.
Una dona que encapçala una família monoparental, amb un fill o filla depenent menor de 16 anys, té més possibilitats d’acabar treballant en contractes temporals, amb salaris per davall de la mitjana, d’estar en la parada o de desenvolupar ajuda familiar no remunerada. Segons la UV, este fet és encara “més cert” quan l’edat dels fills és inferior als sis anys, indica la investigació.
No obstant açò, l’article assenyala que el perjuí es dóna en la convergència de les variables, ja que tindre fills, amb independència del sexe del progenitor, així com tindre parella o no, no produïxen efectes significatius sobre la posició en el mercat laboral.
Per tant, estes variables són constitutives d’exclusió “només en el cas de les dones, que conformen un grup laboralment segregat quan s’encarreguen de fills en edat depenent però no tenen parella”.
“ROSTRE FEMENÍ”
L’article conclou que la precarietat laboral té “rostre femení”. Per este motiu, l’estudi qüestiona que el statu quo de les relacions -tant de parella, com de gènere, com a familiars- es puga mantindre en el futur. Tenint en compte que el benestar depèn de les rendes del treball, els tres experts plantegen que la societat “corre el risc d’avançar cap a una generació de dones per a les quals tindre fills seria un sacrifici al que no estarien disposades, no mentre es mantinga una perspectiva d’empitjorament de les condicions laborals”.
Este plantejament, com assenyalen els autors, “posa en evidència que, malgrat els discursos individualitzats de l’estructura social, en este cas el gènere té conseqüències desiguals en la vida de les persones que l’Estat de benestar no pal·lia”.
