13.07.2025 - 21:40
|
Actualització: 14.07.2025 - 18:08
L’onada de calor que hi va haver a Europa entre el 23 de juny i el 2 de juliol va ser molt més mortífera que no hauria estat sense els efectes del canvi climàtic. Segons un estudi publicat aquesta setmana per l’Imperial College de Londres i la London School of Hygiene and Tropical Medicine, el 65% de les morts de més registrades durant aquests deu dies es pot atribuir directament a l’escalfament mundial causat per l’activitat humana.
L’informe, que analitza 12 grans ciutats europees amb una població conjunta de més de 30 milions d’habitants, estima que hi va haver 2.305 morts de més per la calor extrema, 1.504 de les quals (entre 1.262 i 1.709, segons els intervals de confiança) van ser causades pels canvis de temperatura induïts pel canvi climàtic. És a dir, el nombre de morts esperades s’ha triplicat aproximadament a causa del canvi climàtic.
Barcelona apareix com una de les ciutats més perjudicades en termes relatius. Amb una població de 2,7 milions d’habitants, la capital catalana va registrar un total estimat de 340 morts de més per calor (entre 276 i 396), és a dir, una taxa de 125 morts per milió d’habitants. D’aquestes, 286 morts (entre 226 i 331) es poden atribuir directament al canvi climàtic, cosa que vol dir que el 84% de les víctimes mortals per calor va ser conseqüència de l’escalfament mundial.
Aquesta proporció situa Barcelona entre les ciutats amb un percentatge més alt de mortalitat atribuïble al canvi climàtic del conjunt estudiat, tan sols per darrere de Madrid, on més del 90% de les morts estimades per calor es podien vincular a l’escalfament mundial.
Durant l’episodi estudiat, Barcelona va tenir una temperatura mitjana màxima de 5 dies de 29,04 °C. Segons l’anàlisi, en l’actual clima escalfat per l’activitat humana, aquesta mena d’episodis tenen un període de retorn aproximadament de 20 anys, cosa que vol dir que estatísticament es poden esperar una vegada cada dues dècades. No obstant això, sense el canvi climàtic, aquestes temperatures haurien estat aproximadament de 3,05 °C menys, i episodis de la intensitat observada haurien estat molt més rars.
La metodologia emprada
La metodologia que empren els investigadors per determinar que les morts deriven del canvi climàtic és basada en l’anomenat “raonament contrafactual”, un mètode científic establert que compara què va passar realment amb què hauria passat en un escenari alternatiu sense escalfament mundial. El procés consisteix en tres passos principals: primer, fan servir funcions d’exposició-resposta ja establertes i revisades per experts que relacionen la temperatura amb la mortalitat, basades en 20 anys de dades reals de mortalitat i temperatura de múltiples ciutats europees entre el 2000 i el 2019, específiques per grups d’edat. Segon, construeixen un escenari contrafactual en què resten 1,3 °C (l’escalfament mundial actual causat per l’activitat humana) de la temperatura real durant l’onada de calor, i així obtenen les temperatures que hi hauria hagut sense el canvi climàtic. Tercer, apliquen les mateixes funcions de mortalitat tant a la situació real com a la contrafactual i calculen la diferència, que representa les morts atribuïbles al canvi climàtic.
Aquest mètode és considerat científicament vàlid perquè segueix el protocol estàndard de la World Weather Attribution, emprat en desenes d’estudis revisats per experts, és basat en relacions reals observades entre temperatura i mortalitat durant dues dècades, i inclou intervals de confiança del 95% per a quantificar la incertesa. L’estudi és transparent sobre les seves limitacions, com ara el fet que les xifres reals de morts durant l’onada de calor encara no estaven disponibles en el moment de l’anàlisi, per la qual cosa assumeixen una taxa de mortalitat diària constant basada en anys anteriors, i que les funcions usades podrien no capturar del tot possibles millores recents en l’adaptació a la calor. La validesa del mètode és reforçada per la coherència amb estudis anteriors, com ara l’anàlisi de l’estiu del 2022 que va trobar proporcions semblants d’atribució al canvi climàtic en les morts per calor a Europa.
És important de destacar que en el moment de l’estudi, el nombre real de morts durant el període estudiat encara no era disponible, per la qual cosa els valors reportats s’han d’interpretar com a estimacions de mortalitat atribuïble més que no pas com a resultats contrastats.
Un fenomen europeu devastador
L’estudi inclou dotze ciutats europees representatives: Londres, París, Frankfurt, Zagreb, Budapest, Atenes, Roma, Milà, Sàsser, Barcelona, Madrid i Lisboa. Van ser seleccionades perquè eren grans centres urbans, eren distribuïdes geogràficament per Europa i s’hi havien emès alertes sanitàries per calor.
Milà va ser la ciutat més perjudicada en termes absoluts, amb aproximadament 317 morts de les 499 relacionades amb la calor atribuïbles al canvi climàtic. Madrid, per la seva banda, va encapçalar en termes relatius, amb més del 90% de les morts estimades en excés per calor atribuïbles al canvi climàtic.
L’única excepció notable va ser Lisboa, on un episodi de calor extrema encara és considerat rar, amb menys d’un 1% de probabilitat d’ocórrer en cap any fins i tot en el clima actual. Això probablement es deu a la influència moderadora de l’oceà Atlàntic.
Una de les conclusions més preocupants de l’estudi és que aquesta onada de calor va arribar inusualment d’hora a moltes parts d’Europa, on les temperatures tan altes solen arribar a final de juliol o agost. La calor extrema que arriba a principi de temporada tendeix a ser especialment mortífera, atès que la gent encara no s’ha aclimatat a la temperatura estival.
Els investigadors van trobar que la intensitat de les onades de calor al juny havia augmentat més bruscament que no de les del juliol, cosa que havia elevat la probabilitat d’episodis de calor extrema més prematurs. Tot i que el canvi climàtic influeix en totes les onades de calor, els resultats mostren que la intensitat de les onades de calor del juny ha augmentat més de pressa que no les del juliol.
La gent gran, la més vulnerable
L’estudi confirma que els més grans són els més vulnerables a la calor extrema. Més del 80% de les morts de més per calor estimades van ser de més grans de 65 anys i gairebé la meitat (1.028 morts) van ser de població de més de 85 anys.
Aquesta vulnerabilitat s’intensifica en un context demogràfic europeu caracteritzat per l’envelliment de la població, i això vol dir que els impactes futurs de la calor extrema encara poden ser més devastadors si no s’apliquen mesures d’adaptació adequades.
L’informe adverteix que fins que el món no deixi de cremar combustibles fòssils, aquests episodis de calor extrema es tornaran més freqüents i seran més llargs, i això també augmentarà la càrrega sobre els serveis de salut pública.
Segons projeccions citades en l’estudi, per al 2050, una part substancial de la població europea estarà exposada a calor extrema. En una previsió d’escalfament mundial de 2 °C, aproximadament 163 milions d’europeus podrien enfrontar-se a temperatures d’estiu sense precedents, gairebé el doble que no pas ara.
Tot i que s’apliquen plans d’acció contra la calor i sistemes d’alerta primerenca que redueixen les morts relacionades amb la temperatura alta, els investigadors subratllen que hi ha una necessitat urgent d’accelerar el desplegament de mesures d’adaptació addicionals.
Les ciutats i centres urbans són punts calents pels riscs de calor, per la qual cosa la planificació urbana ha de centrar-se en mesures per a reduir l’efecte d’illa de calor urbana, com ara augmentar els espais verds i blaus de refrigeració i millorar l’aïllament de les cases. Mesures de resposta més esporàdiques com ara sistemes de suport formalitzats i centres de refrigeració poden oferir alleujament immediat de la calor extrema als més vulnerables.
L’estudi també destaca que les onades de calor augmenten el risc d’incendis forestals, atès que la temperatura alta asseca la fullaraca, les herbes i els arbres. Les condicions de vegetació més seca augmenten el risc d’incendi, particularment en àrees de vegetació contínua, tal com s’ha vist a l’Europa mediterrània durant aquest episodi.
Context històric i comparació
Aquest estudi es pot comparar amb anàlisis anteriors de l’estiu excepcionalment calorós del 2022, quan es van registrar més de 60.000 morts relacionades amb la calor a Europa. Un estudi d’atribució d’impacte va trobar que més del 50% d’aquestes morts de més es podia atribuir al canvi climàtic causat pels humans.
La proporció reportada en aquest nou estudi és més alta que no pas la informada anteriorment, atès que aquest estudi se centra en un període d’onada de calor específic, més que no en tot l’estiu, i en àrees que probablement són les més perjudicades (ciutats), i no en tot Europa.
