20.01.2026 - 01:50
Un any després de la tornada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, Amnistia Internacional (AI) alerta que el país ha entrat en una trajectòria clarament identificable de pràctiques autoritàries. L’organització de drets humans descriu una erosió profunda dels drets fonamentals i dels mecanismes de control democràtic que, adverteix, ja té efectes reals que poden ser duradors sobre la vida política, social i institucional dels EUA.
L’anàlisi constata que l’administració Trump ha actuat amb rapidesa i determinació per reduir l’espai cívic i afeblir l’estat de dret, tant a escala interna com internacional. Segons AI, no és pas una successió de decisions improvisades, sinó un procés estructural, coherent i sostingut, que tendeix a concentrar poder i a limitar la capacitat de la societat de fiscalitzar-lo.
Una emergència de drets humans
Segons l’organització, el conjunt de mesures impulsades pel govern nord-americà ha menat a una situació que es pot qualificar de “emergència de drets humans”. La combinació d’intimidació institucional, repressió de la dissidència i debilitament de les garanties legals fa com més va més difícil que periodistes, activistes, advocats, estudiants o defensors dels drets humans puguin exercir la seva tasca sense por de represàlies.
Aquestes pràctiques, subratlla l’informe, no actuen de manera aïllada, ans es reforcen mútuament. La pressió sobre els mitjans dificulta que els abusos surtin a la llum; la repressió de la protesta condueix a l’autocensura; l’expansió de la vigilància i la militarització encareixen el cost de la dissidència; i els atacs als tribunals i als mecanismes de supervisió fan que exigir responsabilitats sigui com més va més difícil.
Dotze senyals d’alarma contra una societat lliure
El document articula el seu diagnòstic entorn de dotze àmbits que AI identifica com a senyals d’alarma d’una deriva autoritària. No és una relació exhaustiva, però sí una panoràmica prou clara de les línies principals d’actuació del govern Trump que, segons l’organització, esquerden els pilars d’una societat democràtica.
Aquests àmbits són: atacs a la llibertat de premsa i a l’accés a la informació; restriccions a la llibertat d’expressió i al dret de reunió pacífica; pressió sobre la societat civil i les universitats; persecució d’adversaris polítics i veus crítiques; intimidació de jutges, d’advocats i del sistema judicial; erosió del dret d’un procés degut; atacs als drets de refugiats i emigrants; estigmatització de col·lectius i retrocés de les polítiques contra la discriminació; ús de l’exèrcit en tasques internes i militarització de l’ordre públic; desmantellament dels mecanismes de control sobre les empreses i de les polítiques anticorrupció; expansió de la capacitat de vigilància de l’estat; i debilitament dels sistemes internacionals de protecció dels drets humans.
Un d’aquests àmbits és l’ofensiva contra la llibertat de premsa i l’accés a la informació. AI documenta que el govern ha provat de controlar-ne el relat públic amb atacs verbals reiterats a periodistes, restriccions d’accés a espais institucionals, retirada d’acreditacions i amenaces explícites de retallades pressupostàries a mitjans crítics. L’octubre del 2025, per exemple, desenes de periodistes acreditats al Pentàgon van abandonar les seves credencials en senyal de protesta contra unes noves normes que els obligaven a renunciar a garanties constitucionals bàsiques per continuar informant. Aquelles condicions incloïen limitacions sobre què es podia publicar i advertiments de sancions administratives en cas d’incompliment. Alhora, la Casa Blanca va restringir l’accés d’alguns mitjans a actes institucionals clau i va intervenir en la composició del grup de periodistes autoritzats a seguir l’activitat presidencial, un sistema que tradicionalment funcionava amb criteris professionals i rotatius.
Segons Amnistia Internacional, aquestes mesures no són episodis aïllats, sinó que formen part d’una estratègia per a desincentivar el periodisme crític, afavorir l’autocensura i condicionar la cobertura informativa del poder executiu.
Un altre eix central és la repressió del dret de llibertat d’expressió i de reunió pacífica. L’estudi diu que l’administració Trump ha fet servir detencions, sancions administratives, processos migratoris i fins i tot l’exèrcit per fer que protestar sigui percebut com una activitat de risc.
Un dels episodis més greus va ser el juny de l’any passat a Los Angeles, on el govern federal va desplegar la Guàrdia Nacional per donar suport a operacions de la policia contra protestes arran de batudes de la policia migratòria, i pocs dies després hi va enviar també unitats de marines. Era la primera vegada en dècades que la Guàrdia Nacional s’activava sense una petició prèvia del govern federal, i l’operació tenia per objectiu explícit controlar manifestants, no pas protegir-los.
L’informe recull també la detenció d’activistes i d’observadors legals que enregistraven aquestes actuacions, a més de l’obertura d’expedients administratius a persones que simplement havien documentat o denunciat els dispositius contra els immigrants. Paral·lelament, AI assenyala una ofensiva específica contra l’activisme universitari: durant el 2025, centenars d’estudiants estrangers van veure que els revocaven els visats després d’haver participat en protestes pacífiques de solidaritat amb el poble palestí als campus. El Departament d’Estat va reconèixer la retirada de milers de visats, alguns dels quals per simples “interaccions amb les forces de l’ordre”, sense que constessin condemnes ni delictes greus.
Segons l’organització, la combinació de vigilància de xarxes socials, bancs de dades sobre immigració i procediments automatitzats per a identificar activistes i activar expulsions pretén instaurar un clima de por i enviar un missatge inequívoc: protestar pot tenir conseqüències personals greus.
Amnistia Internacional dedica un apartat extens a la pressió exercida sobre universitats i organitzacions de la societat civil. L’informe explica que el govern ha emprat amenaces de retirada de finançament federal, revisions de l’estatus fiscal i arguments de “seguretat nacional” per a forçar aquestes institucions a limitar activitats crítiques, actes públics i línies de recerca.
Aquestes pràctiques –alerta l’organització– no són pas noves en contexts autoritaris: consisteixen a asfixiar econòmicament o legalment els espais on es genera pensament crític i organització col·lectiva, amb l’objectiu de reduir el debat públic i empobrir l’espai democràtic.
Represàlies institucionals i debilitament judicial
El text documenta igualment un ús creixent de les institucions de l’estat per a perseguir polítics i funcionaris crítics o denunciants de males pràctiques i membres del sistema judicial. Les amenaces, les destitucions, les investigacions selectives i la retirada d’habilitacions de seguretat han esdevingut eines habituals de represàlia.
Aquest clima d’intimidació, segons Amnistia Internacional, debilita greument la independència judicial i el funcionament de l’estat de dret. Quan jutges i advocats són pressionats o desacreditats públicament, el sistema perd capacitat per a posar límits efectius a l’abús de poder.
Un dels capítols més durs de l’informe se centra en les polítiques sobre immigració. AI denuncia el fet que el govern hagi convertit la crueltat en política pública, amb detencions en massa, expulsions accelerades i una deshumanització sistemàtica dels immigrants i refugiats. Aquestes pràctiques, adverteix, han servit també de laboratori per a normalitzar mesures repressives que es poden acabar estenent a més col·lectius.
Així mateix, l’organització alerta de la militarització creixent de l’ordre públic i de l’expansió de sistemes de vigilància –incloent-hi tecnologies digitals i d’intel·ligència artificial– sense garanties ni mecanismes de supervisió efectius.
Un patró global amb efectes més enllà dels EUA
Amnistia Internacional subratlla que això que passa als Estats Units no és cap excepció. L’organització fa dècades que documenta patrons similars a tot el món: governs que concentren poder, controlen la informació, desacrediten els crítics, castiguen la dissidència i afebleixen deliberadament les institucions de control.
Si una cosa fa especialment greu el cas nord-americà, segons l’organització, és l’impacte global. L’erosió dels drets humans en una potència com els Estats Units no sols afecta la seva població, sinó que legitima i reforça pràctiques autoritàries en uns altres països. Tot i la gravetat del diagnòstic, Amnistia Internacional insisteix que el deteriorament no és inevitable. L’organització fa una crida a reaccionar abans no es normalitzi la repressió i les institucions encarregades de contenir els abusos no siguin definitivament erosionades. La defensa activa dels drets fonamentals, conclou, continua essent l’única manera de frenar aquesta deriva.
