24.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 25.10.2025 - 01:06
“Perquè una mentida –i jo en sé, d’això–, per molt ben contada que siga, només acaba essent una mentida, abans o després.” Aquesta frase la va pronunciar Carlos Mazón el mes de gener a Madrid, a l’estand de la fira del turisme, FITUR.
“Jo en sé, d’això”, li va fer dir sense compassió el lapsus. Carlos Mazón ha construït la seua supervivència política i social sobre la mentida. L’ha professionalitzada, la mentida. Unes vegades l’ha disfressada de silenci, i unes altres, de mitges veritats, d’insinuacions o de jocs de paraules tramposos. En aquest any, Mazón ha provat d’enganyar els valencians sobre qui era el comensal de l’àpat tan llarg que va fer aquell dia, sobre els motius pels quals no va suspendre l’agenda, sobre l’hora d’arribada al centre d’emergències, sobre les seues competències en l’emergència, sobre les trucades que va fer aquella vesprada, sobre el tractament a les víctimes…
Són mentides que, l’una darrere l’altra, han estat refutades i invalidades amb dades i documents, però que Mazón insisteix a repetir, a voltes modificades i a voltes matisades, amb la intenció de crear dubtes i confusió. I, sobretot, amb el propòsit de crear una capa d’impermeabilitat entorn de la seua persona. I tot per a allunyar-se de la instrucció de la jutgessa de Catarroja. De fet, Nuria Ruiz Tobarra n’ha detectades unes quantes i en una interlocutòria, per exemple, va qualificar de “ficció” o “autoficció” algunes de les respostes que Mazón havia donat en les tres entrevistes concedides amb motiu del Nou d’Octubre.
No dinava amb el president de la patronal
En veient les conseqüències catastròfiques de la gota freda i que les xifres de víctimes mortals no deixaven d’augmentar, l’equip de llanterners de presidència va embastar un argument d’urgència per a tapar la primera fuita d’aigua: on era Carlos Mazón quan tothom s’ofegava? Sense pensar les conseqüències que podia tenir, van dir que dinava amb Salvador Navarro, president de la patronal valenciana. Com que a l’agenda presidencial hi havia una trobada amb els agents socials per a presentar-los el pressupost, la mentida seria creïble perquè l’àpat podria ser la continuació de la reunió, que va començar passades les dues del migdia, amb comentaris sobre l’alerta hidrològica existent i l’excés de zel de la rectora de la Universitat de València que havia suspès les classes. No comptaven, però, tots els homes del president, que Navarro no volia ser esguitat per un escàndol del qual no va ser partícip i que tardaria minuts a desmentir-ho i a destapar la invenció. Evidentment, Mazón no havia dinat amb Salvador Navarro, sinó amb Maribel Vilaplana. El dia 8 de novembre, quan diversos mitjans ho publicaren, Presidència va admetre que Carlos Mazón havia dinat al restaurant El Ventorro, al centre de València.
Sobre els motius de la trobada, només en sabem allò que Vilaplana ha dit per escrit en una nota feta pública deu mesos després de la desgràcia. A partir del 3 de novembre sabrem la seua declaració com a testimoni, obligada a dir veritat, davant la jutgessa de Catarroja.
No va arribar al CECOPI passades les set de la vesprada
Carlos Mazón va comparèixer a les Corts Valencianes el 15 de novembre per a explicar la seua versió dels fets. Va pujar a la trona amb una muntanya de papers que va llegir amb la intenció de convèncer un hemicicle i una ciutadania encara consternada pel que vivia el País Valencià. No ho va aconseguir, però sí que va deixar fixades les bases de la seua defensa. En una de les rèpliques, el síndic de Compromís li va etzibar: aquest discurs no l’ha escrit vostè. Li l’han escrit els seus advocats. La línia de defensa era clara, encara que, durant aquests mesos, l’ha moguda a conveniència.
Una de les frases que va dir aquell dia és que havia arribat al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana passades les set de la vesprada. Aquell dia li convenia, encara, deixar clar que dominava la situació, que era un president que tenia el comandament. Va explicar que el viatge li havia costat tant i tant perquè plovia. En realitat, no plovia, únicament feia molt de vent i el cel era gris.
Mesos més tard, quan la cronologia, tan essencial en aquest cas, l’amenaçava, va tenir un atac de covardia. El detonant va ser una pregunta de la jutgessa a Emergències: quines autoritats hi havia al CECOPI en el moment de l’enviament de l’ES-Alert? Com que la magistrada edifica la seua instrucció damunt la pedra, que el missatge va arribar tard, que va ser inútil, que anava mal enfocat, Mazón es va voler separar del lloc de la presa de decisions i va admetre que hi havia arribat a les 20.28. Ho va voler demostrar filtrant un fotograma de l’entrada al recinte, saludant amb una certa eufòria, i amb l’hora i la data gravades. D’aquesta manera, Mazón posava distància física i temporal entre ell i el llançament de l’alarma ES-Alert a la població de les 20.11. Mazón ja no era el president assabentat de tot i que dirigia l’emergència, sinó que havia pres cap decisió. Una versió exagerada –i que, si no fos pel drama, seria còmica– de tot això la va donar en l’entrevista que va concedir a À Punt el Nou d’Octubre.
No va haver-hi apagada informativa
“Si no teníem informació, no podíem prendre decisions”, és una de les frases que tant Mazón com la seua portaveu, Susana Camarero, han dit fins a avorrir. En l’esmentada compareixença a les Corts, Mazón va encunyar l’expressió “apagada informativa” per a justificar la manca de decisions de què l’acusen tant la jutgessa com les víctimes i una bona part dels ciutadans.
Però, en això, Mazón tampoc no diu la veritat. La jutgessa Ruiz Tobarra ho ha escrit manta vegada. I per això va demanar una còpia dels seguiments informatius que havien fet, d’ençà de bon matí, les televisions públiques i privades i uns quants diaris que havien fet una cobertura exhaustiva dels incidents en diverses comarques del país a mesura que eren agranats per la gota freda.
Segons la magistrada, tant l’AEMET com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer van informar-ne a bastament. Tant els dies previs, en el cas de l’agència de meteorologia, com durant el dia, en el cas de la confederació.
Per a sostenir la mentida, Carlos Mazón es va fer ressò d’una presumpta conversa entre una tècnica de l’AEMET i una d’Emergències, en què semblava que la predictora llevava importància al temporal. La conversa, enregistrada per Emergències, havia estat retallada i manipulada. Quan se’n va saber el contingut íntegre, es va poder comprovar que el sentit era absolutament contrari al que pretenien Mazón i Presidència.
No era al Palau de Generalitat
“On éreu la vesprada del 29 d’octubre, president?” “Al palau, treballant, on havia de ser?” L’equip de constructors de ficcions del president li va fer dir un munt de voltes aquesta frase durant els dies immediats a la gota freda.
Són aquelles imatges de Mazón arribant a l’Eliana i tots els periodistes preguntant per mirar de reconstruir aquelles hores en blanc que ja començaven a ser inquietants. Sobretot, per la desolació que s’havia instal·lat a les comarques afectades per la gota freda. “Al palau, treballant.”
Però, així com es va filtrar el fotograma de Mazón entrant a l’Eliana a les 20.28, Presidència no n’ha mostrat cap de les càmeres de seguretat del palau amb el president entrant-hi o eixint-ne. De fet, van argüir que les imatges s’havien esborrat perquè és una pràctica habitual… La cap de seguretat encarregada de custodiar aquests enregistraments va ser condecorada poc després. El president tampoc no ha facilitat els registres de treball dels seus escortes o del seu xofer, per bé que l’oposició li ho ha demanat reiteradament, acollint-se a la llei de transparència, a les Corts. Cada vegada, s’ha negat a mostrar-ho i l’oposició ja ho ha reclamat per via judicial.
I ara tot se li ha complicat encara més en saber-se noves informacions que posen de relleu que no va aparèixer al Palau de la Generalitat fins a les 19.45, una hora més tard de la que ell afirma que havia arribat.
On era, Mazón, aquella vesprada, després de l’àpat amb Maribel Vilaplana és, ara mateix, la gran incògnita a resoldre per col·locar totes les peces del trencaclosques a lloc.
No va estar en contacte amb els batlles afectats
Quan Mazón volia demostrar que, tot i passar hores entaulat, estava al cas de tot el que passava al país, va dir que, entre més gestions, havia parlat per telèfon amb alguns batlles de pobles afectats. Si tenim en compte la llista de trucades que ha lliurat a la comissió d’investigació de les Corts, i els testimonis dels batlles mateixos, això no és veritat. Tot i que a les dues del migdia del 29 d’octubre, Utiel ja estava negada, Carlos Mazón no va trucar al seu company de partit, Ricardo Gabaldón, malgrat que havia demanat el seu número de telèfon a Vicent Mompó, president de la Diputació, segons Mompó mateix. Tampoc no va parlar amb les batllesses de Paiporta o de Torrent, per exemple. Segons la llista de trucades, Carlos Mazón va parlar amb dos batlles, aquella vesprada. L’un és Juanfran Pérez Llorca, secretari general del PP, síndic a les Corts i batlle de Finestrat, a la Marina, una comarca que no va resultar afectada per la gota freda. I la trucada més popular de totes les que va fer és al batlle de Cullera, el socialista Jordi Mayor. Tot i que el Xúquer hi desemboca, aquesta localitat no va tenir afectacions. Mayor diu que encara no sap per què Mazón li va telefonar, ni amb qui estava quan “va eixir el seu nom en la conversa” i per això el president va decidir de trucar-li. Eren les 18.28. Segons la cronologia oferida per Maribel Vilaplana, encara estaven entaulats a El Ventorro.
No va estar informat permanentment
Durant aquest any, Carlos Mazón ha festejat constantment amb afirmacions contradictòries. Una és que va estar constantment informat de tot el que passava aquell dia. Una altra és que no va donar cap instrucció a l’ex-consellera Salomé Pradas. Si totes dues són certes, vol dir que, tot i saber que les coses anaven tan malament, no va prendre cap decisió ni va agafar les regnes de l’emergència com a president de la Generalitat.
Diu que estava completament informat de tot, però alhora acusa l’AEMET i la Confederació Hidrogràfica de no donar informació per a prendre mesures de prevenció.
No ha rebut les associacions de víctimes de la gota freda. Ha rebut algunes víctimes de manera aïllada i el president de SOS Desapareguts, desautoritzat per les associacions per a representar-les.
Va dir que havia informat puntualment Núñez Feijóo de tot el que passava, però la primera trucada que li féu va ser a les 21.27…
