11.01.2026 - 20:00
Demà, a primera hora del matí, es farà al jutjat de Catarroja l’acarament entre l’ex-cap de gabinet de Carlos Mazón, José Manuel Cuenca, i l’ex-consellera Salomé Pradas. La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, que instrueix la causa penal de la gota freda que va fer 230 morts i centenars de ferits, va acceptar de practicar aquesta prova durant la instrucció. La va demanar Manolo Mata, l’advocat de l’acusació popular exercida per Acció Cultural del País Valencià, quan va detectar dues versions “radicalment contradictòries” entre Cuenca i Pradas. L’ex-consellera hi va comparèixer com a encausada i Cuenca, com a testimoni.
Les contradiccions tenen a veure amb la interpretació del contingut de l’acta notarial amb els missatges de WhatsApp que Salomé Pradas i José Manuel Cuenca van intercanviar el 29 d’octubre de 2024 a la vesprada. Va ser Pradas qui els va facilitar a la jutgessa. Cuenca va declarar que el mes de juliol passat va canviar de mòbil i no en va conservar les converses, com tampoc les que va tenir amb Carlos Mazón.
En una entrevista televisada, Salomé Pradas va dir que José Manuel Cuenca li havia demanat de no molestar el president de la Generalitat i que tot s’havia de canalitzar a través seu. I va afegir que, en un moment donat, ella va decidir de no obeir l’ordre i per això va intentar de contactar amb el president unes quantes vegades.
Cuenca ha declarat dues voltes a la jutgessa. A la segona va afirmar que aquests missatges s’havien descontextualitzat, que Carlos Mazón no va estar mai incomunicat i que ell no va donar ordres perquè no el molestassen.
Un acarament per a resoldre dubtes
Segons la resolució de la jutgessa, del 16 de desembre, l’acarament, com a element probatori, té un caràcter excepcional. “Amb tot, s’ha de tenir en compte que la versió dels fets que dóna la investigada no pot ser una amalgama entre la declaració judicial, on va respondre exclusivament les preguntes del seu lletrat, unes declaracions públiques sense assistència lletrada [al programa Salvados] i la declaració més recent en una comissió d’investigació [al congrés espanyol], on va oscil·lar entre declarar o no, malgrat que d’entrada es va acollir al dret de no declarar.”
Per tot això, la jutgessa escriu que cal dilucidar en seu judicial i amb l’acarament sobre la coherència de les manifestacions de Pradas i la compatibilitat amb els mitjans de prova aportats al procés.
Per a fer-ho, la magistrada es torna a emparar en l’acte de l’Audiència de València del 16 d’octubre de 2025 que diu que són pertinents les diligències destinades a aclarir el procediment de deliberació i decisió que es va seguir al CECOPI el 29 d’octubre de 2024 a la vesprada. “Aquell acte assenyalava que el president [de la Generalitat] deté la condició de màxima autoritat de la Generalitat Valenciana i president del Consell i té atribuïdes, segons la llei del govern valencià, funcions directives i de coordinació, de manera que pot impartir instruccions als membres del Consell”, recorda la jutgessa.
Discernir “l’amalgama”
L’acarament es farà en un jutjat, davant d’advocats de l’acusació i de la defensa, per ordre de la jutgessa, però les darreres setmanes ja hem assistit a una mena de diàleg a distància entre l’ex-cap de gabinet i l’ex-consellera. Aquesta és la cronologia de totes les compareixences de l’un i de l’altra:
11 d’abril, Salomé Pradas declara al jutjat de Catarroja. La jutgessa de Catarroja va emetre un acte molt dur el 10 de març de 2025 tot explicant els motius pels quals declarava investigats la consellera Salomé Pradas i el seu número dos, Emilio Argüeso, i els citava per prendre’ls declaració. Pradas va arribar al jutjat i es va trobar amb un núvol de periodistes i un grup molt nombrós de familiars de les víctimes mortals de la gota freda que la van escridassar. Ja a dins va dir que únicament respondria les preguntes del seu advocat. Allà es va mostrar molt fràgil i afectada per tot. Entre llàgrimes va dir que no sabia res d’emergències, que ella era una figura merament institucional i que confiava en la saviesa i l’experiència dels tècnics que eren al CECOPI. Aquell dia va dir que l’enviament de l’alerta als mòbils no es va retardar per l’absència de Carlos Mazón. I, per primera volta, va afirmar que la direcció del CECOPI era col·legiada i compartida amb la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé. La jutgessa ha desmentit aquest aspecte en uns quants actes posteriors.
26 de novembre, José Manuel Cuenca declara al jutjat de Catarroja. En aquesta declaració, Cuenca va dir que el president no va estar mai incomunicat i que, en tot moment, sabia què passava. També va dir que Carlos Mazón va donar instruccions perquè els consellers estigueren atents aquell dia a les seues competències. Va respondre sobre les trucades amb Salomé Pradas i va detallar que a les 16.50 li va preguntar si es podia arribar a Utiel per anar-hi amb Mazón.
30 de novembre, Salomé Pradas va al programa Salvados. Per a fer la primera compareixença pública després de la declaració judicial del mes d’abril, l’ex-consellera va optar pel programa de La Sexta, Salvados. Amb llàgrimes als ulls, hi va dir que patia molt per les víctimes i va començar a assenyalar l’ex-president Carlos Mazón, que feia un mes encara no que havia renunciat el càrrec. “Em costa encara de processar què va passar aquella vesprada amb el president”, va dir plorant. En aquell moment va assegurar que cap a les dues del migdia, el cap de gabinet, José Manuel Cuenca, li va demanar que no molestara Mazón i que parlara directament amb ell. “El president té actes, m’informes a mi”, va dir que li va manar. Els “actes” eren el dinar amb sobretaula amb la comunicadora Maribel Vilaplana al restaurant El Ventorro. Tot i això, l’ex-consellera va poder parlar amb Mazón després d’uns quants intents.
1 de desembre, José Manuel Cuenca va a la comissió d’investigació del congrés espanyol. Casualitat o no, l’endemà de l’emissió de l’entrevista José Manuel Cuenca havia de declarar a la comissió d’investigació del congrés espanyol. Amb to desafiant, es va negar a respondre on era Carlos Mazón durant l’hora que va de l’eixida del restaurant a l’arribada al Palau. Sobre l’ordre donada a Pradas de no molestar el president, Cuenca va dir que no recordava la conversa, però que havia comprovat el registre telefònic i veia que sí que havien parlat. Després va respondre que li semblava normal dir a una consellera que parlara amb ell perquè el president tenia un parell d’actes. També va dir que l’ex-consellera no li va dir mai que necessitava la presència de Mazón ni que no s’hi podia comunicar. I va reblar: “No és objecte d’aquesta comissió que comente les declaracions que s’han fet per televisió.” Però Pradas sí que va comentar, a Twitter, la intervenció de Cuenca al congrés, tot anunciant que el dia 15 li tocava a ella d’anar-hi i que refutaria coses.
5 de desembre, Pradas lliura a la jutgessa les converses amb Cuenca. Salomé Pradas va lliurar a la jutgessa de Catarroja una acta notarial amb captures de pantalla de les seues converses entre ella i Mazón, i entre ella i José Manuel Cuenca el 29 d’octubre de 2024. Les converses amb Mazón són curtes i escasses. Amb Cuenca sí que es van escriure unes quantes voltes aquella vesprada. El contingut dels missatges demostraria que l’ex-cap de gabinet de Mazón donava instruccions a l’ex-consellera. Sobretot, respecte de l’adopció de mesures de protecció per a la població, com ara un confinament quan es pensava que la presa de Forata es podria trencar. El to de Cuenca amb Pradas és, si més no, paternalista, amb expressions com ara “Salo, lleva-t’ho del cap” o la insistència que estiguera tranquil·la.
12 de desembre, José Manuel Cuenca torna al jutjat de Catarroja. Després d’aquestes declaracions i de veure els missatges, la jutgessa de Catarroja va tornar a citar José Manuel Cuenca perquè li explicara si ell informava Carlos Mazón i si Mazón donava instruccions a Pradas a través seu. Segons que va transcendir de la declaració, José Manuel Cuenca va dir que aquells missatges s’havien descontextualitzat i va negar que fossen instruccions de Mazón: “Els whatsapps no tenen ànima i jo no tenia capacitat de donar ordres.” La jutgessa li va fer veure les contradiccions entre els missatges aportats per Pradas i la seua primera declaració.
15 de desembre, Pradas va a la comissió d’investigació del congrés espanyol. Salomé Pradas va anar al congrés espanyol amb la intenció de llegir un document que duia preparat i de no respondre cap pregunta dels diputats. La presidència de la comissió li ho va impedir, per bé que ella ho va intentar en algunes ocasions. A mesura que passaven els minuts i que els diputats la interpel·laven, va fer un gest a l’advocada que l’acompanyava i va començar a respondre i a rebatre selectivament algunes preguntes. De tant en tant va esclafir a plorar i, en uns altres moments, va demostrar una certa altivesa. Va dir que sostenia tot el que havia dit a la jutgessa i al programa de televisió, i va defugir qualsevol responsabilitat.
Aquesta és l’amalgama a què es referia la jutgessa i les contradiccions detectades per una acusació particular que han desembocat en l’acarament.
