24.10.2025 - 21:40
The Washington Post · Ishaan Tharoor
Olivier De Schutter, relator especial de l’organització per a la pobresa extrema i els drets humans, té un missatge que pocs governs volen escoltar. Dimecres, davant l’Assemblea General de les Nacions Unides, presentà un informe en què explicava com les retallades a l’estat del benestar han atiat el descontentament popular que ha donat corda a l’extrema dreta a tot el món.
A tot Europa i als Estats Units, la impaciència i desesperació amb l’statu quo ha posat les bases per a l’auge de diversos moviments polítics antisistema i, sovint, d’extrema dreta. Entre aquests moviments, hi ha el que encapçala Donald Trump, president dels Estats Units, i el llarg reguitzell de partits extremistes a l’alça a tot Europa, del Rassemblement National, a França, fins a l’AfD, a Alemanya.
En alguns casos, els programes de despesa social que havien arribat a ser motiu d’orgull per a molts països han esdevingut una font d’estigma i divisió. Els partits antiimmigració sovint denuncien el fet que els estrangers puguin reclamar prestacions socials en molts països; uns altres atien el ressentiment cap a les minories que es beneficien dels ajuts estatals. Al Regne Unit, per exemple, els activistes antiimmigració han protestat repetidament als carrers contra el reallotjament temporal de sol·licitants d’asil a càrrec del govern britànic.
“El populisme d’extrema dreta atreu una part com més va més gran dels votants a còpia d’explotar el ressentiment amb les elits i, alhora, promoure una mentalitat de ‘nosaltres contra ells’, posicionant-se com a defensors del grup intern enfront del grup extern”, escriu De Schutter, jurista de professió, a l’informe. “Aquest missatge resulta especialment seductor per als votants que temen perdre el seu estatus i que se senten amenaçats pels canvis culturals i econòmics en les seves societats.”
En un moment marcat per l’augment de la desigualtat i de la incertesa econòmica en molts països, De Schutter defensa que les raons per a ampliar i reforçar l’estat del benestar pesen més que mai. “Una de les idees més nocives que hem vist aquests darrers anys és la noció que els ajuts socials són cars i que, per tant, tan sols poden beneficiar-se’n, de manera molt selectiva, aquells que ‘se les mereixen'”, explica a The Washington Post.
Però fins i tot els estats del benestar europeus, sovint l’enveja del món, passen penúries. El novembre passat, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, advertí que els programes de despesa social del continent perillaven si els seus respectius governs no aconseguien de revertir l’estancament econòmic. Poc després, el retorn del president Donald Trump a la Casa Blanca empenyé molts governs europeus a augmentar la despesa en defensa, un afany que podria acabar compensant-se amb retallades a l’estat del benestar.
La sensació de crisi estructural que, en el seu moment, paralitzà els països de la perifèria europea afecta ara els països del centre del continent. El canceller alemany, Friedrich Merz, declarà a l’agost que els programes de benestar social del seu país eren insostenibles, i que calia reformar-los. “Ja no podem permetre’ns el sistema que tenim avui dia, ras i curt”, digué Merz, abans d’afegir: “Això implicarà decisions doloroses. Això implicarà retallades.”
A França, l’oposició als plans del govern per a reformar el sistema de pensions ha causat la destitució de diversos primers ministres, desfermant una espiral de caos polític que amenaça de tacar per sempre el llegat del president Emmanuel Macron. El deute públic del país continua creixent mentre els ingressos fiscals s’estanquen i la qualificació creditícia cau, cosa que empeny les generacions més joves a tenir la perspectiva d’un nivell de vida pitjor que el dels seus pares.
Com altres països occidentals, l’impacte de la globalització va fer estralls en la indústria francesa, i va sumir les zones manufactureres del país en la més pura decadència. Incapaç de reemplaçar aquests llocs de feina perduts, i atesa la imminència de l’envelliment de la població i l’augment de la despesa en pensions, França destinà un 31,5% del PIB en protecció social el 2023, el percentatge més alt d’Europa.
Molts veuen inevitable haver de fer concessions. “Com més va hi ha més consciència que el sistema ha de ser menys generós, i a molta gent això no li agrada”, declara Willem Adema, economista sènior de la divisió de política social de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OECD), a The Washington Post.
De Schutter, per la seva banda, defensa tota la contrària. “El benestar social no és un luxe, no és una cosa de què puguem prescindir en temps de crisi”, diu.
La universalitat dels programes de despesa social, segons De Schutter, ha estat una de les grans claus rere l’èxit de l’estat del benestar. Els programes de despesa social implementats durant el segle XX no tan sols aconseguiren de reduir les desigualtats, sinó que també ajudaren a crear “capital social” en les comunitats on s’implementaren, i conferiren als beneficiaris un sentit de comunitat de futur compartit. “Aquest era l’esperit del qual nasqué l’estat del benestar”, diu De Schutter. “És un esperit que ara es troba molt a faltar, i que cal reviure”, afegeix.
“Les raons culturals rere l’auge de l’extrema dreta, la xenofòbia i el rebuig cap a l’altre es deu al fet que molts ciutadans han deixat de sentir-se protegits contra el risc de quedar-se enrere”, explica. “Molts es tornen més desconfiats, s’involucren menys en l’esfera pública i passen a veure la resta com a rivals, fins i tot, a l’hora de demanar prestacions socials.”
“Hem de canviar la manera com parlem de la pobresa i els ajuts socials i deixar de culpar les persones en situació de pobresa per les condicions en què es troben”, afegeix el relator especial de l’ONU. En aquest sentit, fa al·lusió a la multitud d’estudis sobre els beneficis a llarg termini d’un estat del benestar sòlid, que demostren la inversió en famílies pobres dóna fruits en forma de prosperitat futura. “Les proteccions socials no són una simple despesa; també són una inversió”, afirma De Schutter.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
