17.01.2026 - 19:33
|
Actualització: 17.01.2026 - 21:18
El president del Consell Europeu, António Costa, ha explicat que coordinava una resposta conjunta dels estats membres de la Unió Europea contra l’augment d’aranzels anunciat pel president dels Estats Units, Donald Trump, a Dinamarca, Noruega, Suècia, França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos i Finlàndia.
Costa ho ha detallat en conferència de premsa a l’Asunción, capital del Paraguai, on la Unió Europea ha firmat finalment l’acord comercial amb els països del Mercosur.
Ha dit que la Unió Europea sempre seria ferma en la defensa del dret internacional, a tot el món i començant pel territori dels estats membres. Ha remarcat la voluntat de mantenir la unitat d’acció davant el conflicte obert pels Estats Units.
Defensar la cooperació i el dret internacional
“Avui, el que és necessari no és el conflicte, sinó la pau. El que és necessari no són els conflictes entre països, sinó la cooperació. El que és fonamental és defensar sempre el dret internacional, sigui on sigui”, ha subratllat Costa quan li han demanat per l’anunci de Trump.
Ha afegit que calia aixecar-se per defensar la integritat territorial i la sobirania quan Rússia envaïa Ucraïna, i també pels drets humans a Veneçuela si eren vulnerats. “Si volem prosperitat compartida, hem d’obrir els mercats i no tancar-los, hem de crear zones d’integració econòmica i no augmentar aranzels”, ha dit Costa.
Condicions i resposta als aranzels nord-americans
Trump ha anunciat, en un missatge a les xarxes socials, que imposaria aranzels del 10% a les importacions de vuit països que s’havien oposat a l’annexió nord-americana de Grenlàndia. Els nous gravàmens seran per a Dinamarca, Noruega, Suècia, França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos i Finlàndia a partir del primer de febrer, i creixeran al 25% a partir del primer de juny, “fins que s’arribi a un acord per a l’adquisició total i completa de Grenlàndia”, segons que ha dit Trump.
En el mateix missatge, el president nord-americà també ha criticat que els Estats Units perseguien aquesta compra de feia més de cent cinquanta anys, i que molts presidents ho havien intentat, però Dinamarca sempre ho havia refusat.
