La UE esquiva de fer servir els actius russos congelats en el préstec de 90.000 milions a Ucraïna

La Unió Europea (UE) ha acordat de concedir a Ucraïna un crèdit de 90.000 milions d’euros amb l’objectiu de garantir-ne la viabilitat financera durant els dos anys vinents. Tanmateix, de moment s’ha descartat de recórrer als actius russos congelats dins la UE, una opció que ha quedat aparcada arran dels obstacles jurídics, tècnics i financers que implicava. Ho ha confirmat el president del Consell Europeu, António Costa, al final d’una cimera especialment llarga a Brussel·les.

“Tenim un acord”, ha escrit Costa a les xarxes socials després de setze hores de negociacions marcades per les discrepàncies entre els estats membres sobre l’ús dels diners procedents dels béns immobilitzats per les sancions a Rússia. Tot i descartar-ne l’ús immediat, el president del Consell ha precisat que la UE es reservava la possibilitat de fer servir aquests actius en el futur per a tornar el préstec concedit a Kíiv.

En la conferència de premsa posterior a la cimera, Costa ha defensat que la decisió era una aportació clau per a avançar cap a una pau justa i duradora. Segons que ha dit, reforçar la capacitat financera d’Ucraïna també n’enforteix la posició negociadora i envia un missatge clar a Moscou sobre la determinació europea de no reduir el suport al govern ucraïnès.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha detallat que el mecanisme elegit implicava l’endeutament directe de la UE als mercats de capitals –eurobons– per a cobrir les necessitats més urgents d’Ucraïna. El pla es durà a terme mitjançant una cooperació reforçada entre vint-i-quatre estats membres –sense la participació d’Hongria, la República Txeca ni Eslovàquia– i comptarà amb el suport del marge pressupostari comunitari.

Von der Leyen ha remarcat que el funcionament del crèdit serà semblant al del denominat préstec de reparacions: Ucraïna només haurà de començar a tornar-lo quan rebi eventuals compensacions derivades de la guerra. L’objectiu final, segons que ha subratllat, és assegurar el finançament del país fins el 2027.

La possibilitat d’utilitzar directament els actius russos congelats havia arribat a la cimera sense consens. Malgrat que una majoria de governs veia aquesta via com l’única realment operativa, les reticències sobre els riscs legals i financers han impedit de tancar un acord. Costa ha insistit que, més enllà d’aquesta discrepància, la cosa més important era garantir els recursos necessaris per a Ucraïna els anys vinents.

Des de la Comissió, Von der Leyen ha admès que al començament de la reunió no hi havia una solució clara per a mantenir el suport a Kíiv. Com a contrapartida, ha fet valdre l’acord de congelar de manera indefinida els béns russos, una decisió que només es podrà modificar amb una majoria qualificada dels estats membres.

La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, que tanca el semestre de presidència del Consell de la UE, ha celebrat que finalment s’hagi trobat un equilibri entre posicions. Tot i reconèixer que preferia una altra fórmula d’entrada, ha considerat que el resultat final era satisfactori i ha destacat la unitat mostrada pels vint-i-set.

Durant la cimera també han sorgit alguns dubtes més, sobretot de Bèlgica. El primer ministre belga, Bart de Wever, ha defensat que l’acord evitava de posar en perill la seguretat jurídica internacional i ha alertat que l’ús dels actius russos hauria situat Euroclear en un terreny incert. Segons que ha dit, el resultat demostra que la veu dels estats petits i mitjans també pesa en les decisions europees, que continuen sent col·lectives i respectuoses amb les preocupacions estatals.