The Washington Post · Aaron Wiener

Berlín, Alemanya. Frustrats amb la inèrcia i lentitud de la UE a l’hora d’abordar els envits més urgents del continent, Alemanya i França proposen un sistema de “dues velocitats” que permeti a les dues economies més importants del bloc d’impulsar canvis sense veure’s llastades per la necessitat d’arribar a consensos més transversals amb els altres membres de la Unió.

En una carta adreçada als ministres de Finances de les altres cinc economies més grans de la UE, el ministre del ram alemany, Lars Klingbeil, ha avisat que “continuar com fins ara no és una opció” si Europa vol preparar-se per als nous envits geopolítics.

Les sis economies d’Europa –Alemanya, França, Itàlia, Espanya, Polònia i els Països Baixos– es van reunir abans-d’ahir, a petició de Berlín i París, per començar a traçar els detalls d’aquesta UE de dues velocitats. L’objectiu, segons Klingbeil, era tenir un “primer contacte” abans d’una reunió presencial al marge de la plenària del mes vinent de l’Eurogrup, que aplega els membres de la zona euro per a deliberar sobre la moneda única.

Gran part de la influència geopolítica de la UE s’explica pel pes econòmic i demogràfic dels vint-i-set membres del bloc. La població de la UE, amb prop de 450 milions d’habitants, és si fa no fa un terç més gran que la dels Estats Units. Trobar el consens en un grup tan heterogeni de països, tanmateix, sovint pot ser tot un envit.

Alguns dirigents europeus, com ara el primer ministre hongarès Viktor Orbán, sovint han mostrat recel a l’hora de secundar la posició de la UE envers Rússia en el context de la guerra d’Ucraïna; Budapest, per exemple, no ha volgut tallar la importació d’hidrocarburs russos i desafia, així, les directrius de Brussel·les.

La setmana passada, el parlament europeu va votar en favor d’aturar l’entrada en vigor de l’històric acord comercial de la UE amb els països sud-americans del Mercosur, que havia trigat ni més ni menys que un quart de segle a enllestir-se. El text de l’acord serà enviat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè en revisi la legalitat, cosa que podria endarrerir-ne la implementació mesos o fins i tot anys.

El resultat d’aquesta paràlisi política és que els pesos pesants del bloc sovint s’han vist obligats a recórrer a grups de membres com més va més reduïts per a impulsar mesures d’impacte en matèria d’energia o de defensa, una estratègia coneguda informalment com a “minilateralisme”. França i el Regne Unit, que no forma part de la UE, també han encapçalat una “coalició de voluntaris” de països compromesos a apuntalar la defensa i seguretat d’Ucraïna en cas d’un alto-el-foc.

Aquesta UE de dues velocitats podria agilitar el procés de presa de decisions, però també corre el risc d’alienar els membres menys influents o més nous del bloc –especialment les incorporacions recents de l’Europa de l’Est, que històricament han exercit menys poder al si de la Unió que no pas els països de l’Europa occidental.

A la carta als ministres de Finances, Klingbeil enumera quatre prioritats clau que creu que cal abordar amb urgència: la creació d’una unió d’estalvis i inversió per a millorar les condicions de finançament de les empreses europees, el potenciament de l’ús de l’euro fora de les fronteres europees, la millora de la cooperació entre estats membres en matèria de defensa i, finalment, l’enfortiment de les cadenes de proveïment de matèries primeres de valor estratègic.

Els atacs directes a Europa del govern Trump, tant en l’àmbit comercial com en matèria de seguretat, han evidenciat a Brussel·les que Washington ha deixat de ser l’aliat incondicional que havia estat fins ara. Els sotracs constants en les relacions transatlàntiques han fet encara més urgent la necessitat d’impulsar la capacitat militar de la UE i d’estimular l’economia del bloc, tot i que les propostes de reforma sovint han topat amb oposició interna.

“Ha arribat l’hora d’una Europa de dues velocitats”, va afirmar Klingbeil –que també és vice-canceller i cocap del Partit Socialdemòcrata Alemany– en un acte organitzat dimarts pel diari alemany Die Welt a Berlín.

“Alemanya, juntament amb França i alguns socis més, ha de prendre la iniciativa a l’hora de treballar per una Europa més forta i independent”, va dir: “Les sis economies més grans d’Europa poden ser el motor d’aquest canvi.”

Ellen Francis, de Brussel·les estant, ha contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb