08.12.2025 - 13:51
|
Actualització: 08.12.2025 - 21:52
La Unió Europea ha aprovat el mecanisme de solidaritat del Pacte de Migració i Asil, una eina per a permetre que els estats amb més arribades d’immigrants –l’estat espanyol, Itàlia, Grècia i Xipre, segons la Comissió Europea– puguin sol·licitar desplaçaments i suport financer a la resta de països europeus. A partir del juny vinent, es podran reassentar 21.000 immigrants, una xifra inferior als 30.000 que havia proposat la comissió.
Així mateix, els estats aportaran 420 milions d’euros al fons de solidaritat, per sota dels 600 milions que volia l’executiu europeu. Paral·lelament, també s’han aprovat les deportacions a països segurs, encara que aquests no siguin el d’origen.
Decisió sobre els estats amb més pressió migratòria
Els ministres de l’Interior de la Unió Europea, reunits avui a Brussel·les, han validat que els quatre estats “sota pressió migratòria pel nombre desproporcionat d’arribades” puguin demanar ajuda mitjançant aquest mecanisme. El text ratificat preveu que a partir del 12 de juny, l’estat espanyol, Itàlia, Grècia i Xipre puguin sol·licitar de recol·locar immigrants (21.000 en total), rebre compensació econòmica dels estats que refusen d’acollir-ne, o obtenir recursos humans i materials.
Tanmateix, la contribució dels estats no serà obligatòria. Cada govern podrà decidir si hi aporta ajuda i en quin format: sigui amb l’acceptació de desplaçaments, sigui amb aportacions econòmiques, sigui amb uns altres recursos. El Consell de la UE ha detallat que es podran combinar totes tres opcions.
Flexibilitats i excepcions per a alguns estats
El text també preveu excepcions per a Bulgària, Txèquia, Estònia, Croàcia, Àustria i Polònia, que, segons l’executiu d’Ursula von der Leyen, arrosseguen pressions migratòries acumulades durant aquests darrers cinc anys. Aquests estats podran reclamar una deducció total o parcial de l’aportació al mecanisme.
L’estat espanyol s’ha abstingut en la votació perquè volia mantenir la proposta de 30.000 desplaçaments i un fons de 600 milions d’euros, tal com havia fixat la comissió. Ara bé, després de tancar l’acord polític, els estats membres hauran d’adoptar la decisió formalment. Es preveu que l’aprovació definitiva arribi abans no acabi l’any, després de la revisió jurídica i la traducció.
Països segurs i ampliació del concepte
Els ministres europeus també han donat suport avui a la revisió del concepte de “tercer país segur”, que amplia els supòsits per a refusar una demanda de protecció internacional per inadmissible. L’estat espanyol hi ha votat en contra. El concepte permet de refusar una sol·licitud d’asil sense entrar-ne al fons si es considera que la persona podia haver demanat asil en un país fora de la UE considerat segur per a ella.
Les noves normes permeten als estats de recórrer a aquesta figura per accelerar les deportacions si hi ha una connexió entre el sol·licitant i el tercer país; si la persona ha passat per aquest país abans d’arribar a la UE; o si l’estat membre té un acord amb un tercer país segur que garanteixi que la sol·licitud serà examinada. El mecanisme no serà aplicable en el cas de menors no acompanyats.
Aquesta reforma implica que es podran deportar immigrants a països llunyans si aquests són considerats segurs, encara que la persona no hi tingui cap vincle. A més, una persona que presenti recurs contra una inadmissibilitat en aplicació del concepte de tercer país segur ja no tindrà dret automàtic de restar a la UE durant el procés d’apel·lació, tot i que encara podrà demanar a un tribunal permís per a quedar-s’hi.
Serà cada estat qui decidirà quins països considera segurs, i no la Comissió Europea, tot i que hi haurà requisits com ara garantir la no devolució a països no segurs, l’accés a educació, sanitat i condicions d’habitatge dignes, i la no persecució per motius de sexe, raça o religió.
Llista de països d’origen segurs i procediment accelerat
Els ministres han aprovat també la llista comuna de països d’origen segurs proposada per la comissió, que pretén d’agilitar la tramitació de les demandes d’asil. La proposta, feta pública l’abril passat, inclou Kosovo, Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l’Índia, el Marroc i Tunísia.
Uns quants estats membres ja disposen de llistes pròpies, però Brussel·les apunta que l’objectiu és complementar-les i homogeneïtzar el concepte de “país segur”. L’estatus de tercer país segur permetrà d’aplicar un procediment accelerat d’un màxim de tres mesos. També entrarà en vigor per a tots els països candidats a l’adhesió de la UE, com ara Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Turquia.