08.12.2025 - 13:51
La Unió Europea ha aprovat el mecanisme de solidaritat del Pacte de Migració i Asil, una eina per permetre que els estats amb més arribades de migrants —Espanya, Itàlia, Grècia i Xipre, segons la Comissió Europea— puguin sol·licitar reubicacions o suport financer a la resta de països europeus. A partir del juny vinent, es podran reubicar fins a 21.000 migrants, una xifra inferior a les 30.000 que havia plantejat inicialment la Comissió.
Així mateix, els estats aportaran 420 milions d’euros al fons de solidaritat, per sota dels 600 milions que volia l’executiu europeu. Paral·lelament, també s’ha aprovat de deportar persones a tercers països segurs, encara que aquests no siguin el seu d’origen.
Decisió sobre els estats amb més pressió migratòria
Els ministres de l’Interior de la Unió Europea, reunits avui a Brussel·les, han validat que els quatre estats “sota pressió migratòria pel nombre desproporcionat d’arribades” puguin demanar ajuda mitjançant aquest mecanisme. El text ratificat preveu que a partir del 12 de juny, Espanya, Itàlia, Grècia i Xipre podran sol·licitar reubicar migrants (fins a 21.000 en total), rebre compensació econòmica dels estats que refusen acollir-ne, o obtenir recursos humans i materials.
El fons de solidaritat, que finalment serà de 420 milions, restarà per sota del que demanava la Comissió Europea. La contribució dels estats, però, no serà obligatòria. Cada govern podrà decidir si aporta ajuda i en quin format: bé acceptant reubicacions, bé fent aportacions econòmiques, bé oferint altres recursos. El Consell de la UE ha detallat que es podran combinar les tres opcions.
Flexibilitats i excepcions per alguns estats
El text també preveu excepcions per a Bulgària, Txèquia, Estònia, Croàcia, Àustria i Polònia, que, segons l’executiu d’Ursula Von der Leyen, arrosseguen pressions migratòries acumulades durant els darrers cinc anys. Aquests estats podran reclamar una deducció total o parcial de la seva aportació al mecanisme.
Espanya s’ha abstingut en la votació perquè volia mantenir la proposta de 30.000 reubicacions i un fons de 600 milions, tal com havia fixat la Comissió. Ara, després de tancar l’acord polític, els estats membres hauran d’adoptar la decisió formalment. Es preveu que l’aprovació definitiva arribi abans del 31 de desembre de 2025, després de la revisió jurídica i la traducció.
Tercers països segurs i ampliació del concepte
Els ministres europeus també han donat suport avui a la revisió del concepte de “tercer país segur”, que amplia els supòsits per refusar una demanda de protecció internacional per inadmissible. Espanya hi ha votat en contra. El concepte permet de refusar una sol·licitud d’asil sense entrar-ne al fons si es considera que la persona hauria pogut demanar asil en un país fora de la UE considerat segur per a ella.
Les noves normes permeten als estats de recórrer a aquesta figura per accelerar les deportacions si hi ha una connexió entre el sol·licitant i el tercer país; si la persona ha passat per aquest país abans d’arribar a la UE; o si l’estat membre té un acord amb un tercer país segur que garanteixi que la sol·licitud serà examinada. El mecanisme no serà aplicable en el cas de menors no acompanyats.
Aquesta reforma implica que es podran deportar migrants a països llunyans si aquests són considerats segurs, encara que la persona no hi tingui cap vincle. A més, una persona que presenti recurs contra una inadmissibilitat en aplicació del concepte de tercer país segur ja no tindrà dret automàtic a restar a la UE durant el procés d’apel·lació, tot i que encara podrà demanar a un tribunal permís per quedar-se-hi.
Serà cada estat qui decidirà quins països considera segurs, i no la Comissió Europea, tot i que hi haurà requisits com ara garantir la no devolució a països no segurs, l’accés a educació, sanitat i condicions d’habitatge dignes, o la no persecució per motius de sexe, raça o religió.
Llista de països d’origen segurs i procediment accelerat
Els ministres han aprovat també la llista comuna de països d’origen segurs proposada per la Comissió, que pretén agilitar la tramitació de les demandes d’asil. La proposta, feta pública l’abril passat, inclou Kosovo, Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l’Índia, el Marroc i Tunísia.
Diversos estats membres ja disposen de llistes pròpies, però Brussel·les apunta que l’objectiu és complementar-les i homogeneïtzar el concepte de “país segur”. L’estatus de tercer país segur permetrà d’aplicar un procediment accelerat d’un màxim de tres mesos en la tramitació. També entrarà en vigor per a tots els països candidats a l’adhesió de la UE, com Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Turquia.
