04.10.2025 - 21:40
The Washington Post · Mary Ilyushina i Francesca Ebel
La nova estratègia bèl·lica d’Ucraïna –atacar sistemàticament les refineries de petroli russes– comença a tenir efecte en l’economia de Rússia, en un moment en què el govern prova de fer equilibris entre l’enorme despesa militar i la davallada dels ingressos pressupostaris.
Citant dades de Seala, una agència russa d’anàlisi del mercat de l’energia, el diari econòmic rus RBC ha informat que gairebé un 40% de la capacitat de refinatge del país roman inactiva, principalment a causa dels atacs ucraïnesos.
“Els atacs amb drons ucraïnesos en són la causa principal, i s’atribueixen a un 70% de les interrupcions”, afirma Vladímir Nikitin, de Seala, que assenyala que el manteniment programat d’algunes instal·lacions s’ha ajornat per cobrir el buit deixat per les refineries que han restat inoperatives.
El mercat rus, segons el diari econòmic Kommersant, s’encara amb un dèficit gairebé equivalent a un 20% de la demanda mensual de benzina, unes 400.000 tones. Els consumidors ja el comencen a notar: aproximadament, una de cada cinquanta benzineres russes ha deixat de vendre combustible, atesa la davallada de la producció nacional.
La situació ha empès Rússia, tradicionalment un gran exportador d’energia, a importar productes refinats com ara la benzina. Del juliol ençà, ha augmentat la importació de benzina de Bielorússia, el seu veí i aliat estret, d’un 36% respecte de l’any passat; aquest setembre, les importacions de benzina van augmentar d’un 168% en comparació amb els mesos anteriors. Les importacions, tanmateix, continuen sense cobrir el dèficit d’oferta al país.
Dimecres, el ministre d’Energia rus, Aleksandr Novak, proposà d’augmentar encara més les importacions de Bielorússia, com també eliminar els aranzels a la importació de benzina provinent de la Xina, Corea del Sud i Singapur.
En declaracions públiques, Novak també assegurà que el ministeri considera de recórrer a elements químics i additius per a augmentar el subministrament –segons els mitjans de comunicació russos, podria referir-se a l’etanol i la monometilamina, una substància nociva que fou prohibida ara fa una dècada.
El govern ha ampliat la prohibició d’exportar benzina i dièsel fins a final d’any, atès que les interrupcions en el subministrament han afectat deu regions russes, pel cap baix. Crimea, que Rússia annexionà il·legalment d’Ucraïna l’any 2014, ha estat la més afectada per l’escassetat de combustible, cosa que obligà el govern a limitar la venda de benzina a uns trenta-cinc litres per persona a final de setembre. Aquesta setmana, la xifra fou rebaixada a menys de vint litres.
“Això pot desfermar tensions socials incontrolables: pots provar de calmar els ànims dient per la televisió que guanyarem la guerra, o que les prestatgeries de les botigues continuen plenes”, diu l’economista rus Viatxeslav Xiriàev. “Però amb la benzina és diferent: si vas a cinc benzineres diferents i no trobes combustible en cap, t’acabaràs quedant aturat amb el cotxe al mig de la carretera.”
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, digué fa poc que Kíiv planeja d’augmentar la producció de drons de llarg abast per continuar atacant la infrastructura energètica russa. La majoria de les refineries russes són a la part occidental del país, cosa que les fa vulnerables als atacs dels drons ucraïnesos.
“Les sancions més eficaces, les que funcionen amb més rapidesa, són els incendis en les refineries de petroli, les terminals i els dipòsits de petroli de Rússia. Hem posat traves significatives a la indústria petroliera russa, i això obstaculitza la seva maquinària de guerra”, digué Zelenski al setembre.
Tot i l’optimisme del Kremlin i els avenços –constants, però lents– al camp de batalla, la guerra d’Ucraïna ha començat a passar factura a l’economia russa. El Kremlin, de fet, ha reduït enguany la despesa en defensa per primera volta d’ençà de la invasió d’Ucraïna, l’any 2022. Els analistes afirmen que la retallada no és tant una retirada com un ajustament tàctic per a estabilitzar unes arques públiques devastades pel conflicte.
Les dades fiscals publicades aquesta setmana revelen que el dèficit pressupostari de Rússia arribarà enguany a un 2,6% del PIB, en compte de l’1,7% previst a la primavera, cosa que significa la xifra més alta d’ençà del 2020. La diferència entre les previsions i el càlcul final es deu, principalment, a la disminució dels ingressos per l’exportació de petroli i gas, producte tant de la revalorització del ruble com de la caiguda del preu de l’energia a causa de les sancions internacionals.
El projecte de pressupost per al 2026 proposa la primera reducció nominal de la despesa en defensa en els tres anys de guerra, amb una disminució de prop d’un 4%.
“El pressupost sembla, com més va més, un compromís entre els economistes i l’exèrcit”, afirma Aleksandra Prokopenko, ex-assessora del banc central rus i actualment investigadora del Carnegie Russia Eurasia Center, un laboratori d’idees amb seu a Berlín. “Uns han aconseguit que es continuï destinant un 8% del PIB a la defensa i la seguretat; els altres, que aquesta despesa es financi de manera menys inflacionista.”
No obstant això, afegeix, si s’hi inclou la despesa en seguretat interna, la reducció de la despesa en defensa russa és lleu, i es preveu que torni a augmentar el 2027. “La guerra continua essent la prioritat.”
Més enllà de l’encariment de la benzina, els russos pagaran la factura de la despesa bèl·lica tant directament com indirecta. La mesura més visible per a tapar el forat pressupostari és l’augment de l’IVA d’un 20% a un 22%, amb què el govern rus confia generar 14.000 milions de dòlars addicionals anualment. La despesa social, que abans de la invasió solia superar la despesa militar, ha estat eclipsada d’ençà de l’esclat de la guerra: la defensa i la seguretat absorbeixen ara, aproximadament, un 50% més dels recursos que s’inverteixen en medicina, educació, cultura i esports.
Gran part de la despesa militar es destina als salaris elevats dels soldats, com també a les indemnitzacions a les famílies en cas de mort o lesions greus. El Kremlin ha aconseguit de mantenir el poder ofensiu a còpia d’oferir sumes extraordinàries als reclutes: a Moscou, la prima per a allistar-se pot arribar a gairebé 25.000 euros, una xifra a què s’ha d’afegir un salari mensual d’uns 2.700, sense comptar bonificacions addicionals pels dies passats a primera línia del front i per cada soldat enemic capturat.
La paga varia segons la regió d’origen del recluta, però fins i tot els nivells més baixos solen multiplicar el salari mitjà local, cosa que converteix l’exèrcit en una de les poques vies fiables que els russos a peu de carrer tenen per a prosperar econòmicament.
No obstant això, aquesta estratègia de confiar la guerra a una despesa desorbitada es posa en dubte quan els recursos financers ja no són disponibles, va dir Xiriàev.
“Cal relacionar l’una cosa amb l’altra, perquè el petroli és el motor de l’economia russa”, diu Xiriàev, en al·lusió a la crisi de combustible i l’augment del dèficit pressupostari. I afegeix: “No diria que a Putin no li queden diners per a continuar lluitant, però sí que diria que no li queden diners per a continuar lluitant com lluità l’any passat i a començament d’aquest.”
El president dels Estats Units, Donald Trump, titllà fa poc Rússia de “tigre de paper”, tot afegint en un missatge a les xarxes socials: “Putin i Rússia es troben en una GRAN crisi econòmica, i ha arribat l’hora que Ucraïna actuï.”
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, replicà que la metàfora era errònia i que Rússia no passa un moment de dificultats econòmiques, tot i que reconegué que hi ha “punts de tensió” en alguns sectors a causa de les sancions imposades al país.
La veritat, segons Prokopenko, està entre l’un extrem i l’altre. “Rússia és un superdepredador ferit obligat a seguir una dieta estricta després d’anys de grans tiberis pressupostaris: és fort, però es mou a poc a poc, estalvia diners i devora els contribuents i les empreses”, afirma.
Natalia Abbakumova ha contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
