TV3 recupera l’autoestima juvenil amb ‘Eufòria’

El nou programa juvenil l'encerta amb el to i l'actitud, però haurà de picar pedra per convertir-se en un fenomen pop

VilaWeb
Actuació d'en Joan a la segona gala.
Arnau Lleonart Fernàndez
31.03.2022 - 21:04
Actualització: 05.05.2022 - 18:23

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Feia anys que s’exigia a TV3 que prengués partit decididament per la programació juvenil. Fins ara s’havien disculpat amb sèries com Merlí o Les de l’hoquei i argumentant que programes d’entreteniment com APM?, Polònia o Bricoheroes tenien un èxit destacat entre el jovent. Però faltava un cop a la taula com el que TV3 ha fet amb Eufòria, el nou concurs musical que aquest vespre emetrà la tercera gala. El format no té res de nou i poua en èxits consolidats com American Idol, Operación Triunfo, o X Factor apareguts a principi dels 2000, però ha calgut esperar gairebé vint anys perquè els catalans en tinguéssim una versió nostrada. Durant quatre anys TV3 va cercar els millors cors vocals amb Oh happy day, però tant la dinàmica com el to del programa eren diferents, més familiars.

Ara la voluntat és de trobar el millor artista individual, que excel·leixi com a solista i ballarí, però també fent les segones veus dels seus companys. En definitiva, cerquen un producte més comercial i amb més capacitat de fer forrolla entre el jovent, que és el que cal. Per això han seleccionat setze concursants inicials d’allò més eclèctics, perquè joves de tot origen, identitat de gènere i orientació sexual hi puguin empatitzar. Dels setze inicials ja només en queden onze, i aquesta nit se n’eliminarà un més. La cosa important, però, serà que es converteixin en referents per al jovent que TV3 ha perdut durant tots aquests anys de desert i que s’ha d’esforçar a atreure.

I no serà gens fàcil, perquè els joves a qui haurien d’arribar –alumnes d’institut i de primers anys d’universitat– ja ni tan sols han crescut amb el 3XL, l’antic espai dedicat a l’audiència juvenil que fou sacrificat el 2012 a la pira de les retallades. Quan has enfilat l’adolescència mirant unes altres pantalles, principalment amb referents espanyols o nord-americans, és més difícil que et sentis cridat per un programa d’un canal que no mires mai. I aquí no hi ha cap més opció que picar pedra, abocar tones de contingut específic per a les xarxes socials i atreure l’atenció dels influenciadors per a esdevenir el tema de conversa.

I sí, fa la sensació que TV3 s’esforça a reforçar Eufòria en unes altres finestres, però que fa curt. El programa s’amplia al canal de Twitch –on l’influenciador Long Li Xue mostra els assaigs de la setmana i conversa amb concursants, els membres del jurat i l’equip de professors– i els comptes d’Instagram i TikTok, on pengen fotografies i fragments de les gales. Per contra, el Twitter del programa va coix i es limita a repiular els missatges que en parlen. Pot ser que hagin considerat que no és una xarxa social prioritària i que, ara mateix, les més populars entre els joves són Twitch, Instagram i TikTok. Tanmateix, cap d’aquestes no permet que els espectadors comentin el programa mentre el miren, cosa indispensable perquè arreli com a referent en l’imaginari popular juvenil. Per promoure la conversa pública n’hi hauria prou de piular els vídeos de cada actuació en el moment que s’emeten, cosa que, essent gales enregistrades, no hauria pas de costar tant.

També es nota l’esforç en el fet que alguns altres programes de la casa en parlen i comenten les actuacions. És el cas d’Adolescents XL, InfoK i Tot es mou. No es pot dir que aquest darrer vagi adreçat al públic juvenil, però tampoc no hi ha gaire més tria a la graella per a atreure l’atenció dels joves.

Rejoveneix clàssics de la cançó catalana

Eufòria, com El llop (concurs de talent teatral), s’han finançat a partir d’una aportació extraordinària del Departament de Cultura de 6 milions d’euros per a fomentar nous continguts audiovisuals amb gran valor cultural i lingüístic. De tots els projectes finançats per a aquesta temporada, és a Eufòria  on més diners s’han destinat –1.117.826 euros–, mostra de la importància del programa.

Un dels grans valors d’Eufòria és que no tan sols mira d’acostar-se als joves només pel fet d’acostar-se als joves, sinó que s’hi atansa gràcies a la música, un vehicle que ja s’ha revelat efectiu anteriorment per a captivar catalans que no tenen el català com a llengua habitual. I, sobre això, cal remarcar que gairebé la meitat de les cançons que interpreten són en català (moltes, versions d’èxits internacionals adaptats per al disc de la Marató), tot i que la majoria són en anglès. El castellà, omnipresent a la nostra societat, no apareixerà fins a la gala d’aquesta nit, en què la Llum cantarà “Soy rebelde”, de Jeanette.

També és molt destacable l’esforç per a fer versions i rejovenir clàssics com ara “L’àguila negra”, cançó de la cantant francesa Barbara que va popularitzar en català Maria del Mar Bonet, o “El cant de l’enyor”, de Lluís Llach. Igualment, va ser una sorpresa molt agradable descobrir que havien inclòs entre el repertori de la segona gala “Quina cua que tinc”, del disc del Club Super3 Ruïnosa: Gratand’on Gratand’off. Potser no és un clàssic, però més d’un espectador va fer un bot del sofà quan va sentir que el disc s’havia publicat el 2003, el mateix any que va néixer la concursant que l’interpretava.

El divendres al vespre els joves no són davant el televisor

Les dues primeres gales d’Eufòria han registrat xifres d’audiència prou bones, que, a més a més, han anat creixent. L’estrena va aplegar 298.000 espectadors (un 16,6% de l’audiència que mirava la televisió en aquell moment) i la setmana següent ja eren 353.000 (18,3%). Als seus comunicats de premsa, TV3 va destacar les bones dades entre el públic infantil (31,1% el primer programa i 44,2% el segon) i juvenil (25,5% i 43,2%). Són, sense dubte, dades extraordinàries. Que més del 40% de tots els catalans de 4 anys a 25 que miren la televisió divendres al vespre mirin Eufòria és tot un èxit. Ara, tal com ja va recordar el crític televisiu Àlex Gutiérrez, que et mirin el 40% dels espectadors joves no vol dir que et mirin el 40% dels joves, perquè el percentatge només fa referència als espectadors que en aquell moment miren la televisió tradicional, però deixa fora els que miren Netflix, HBO o YouTube.

El percentatge tampoc no inclou tothom qui aquella nit no mira la televisió. Si hom hagués de trobar un forat a la graella per a la gran proposta televisiva de la temporada adreçada als joves, fugiria del divendres (i el dissabte) com de la pesta. Potser hauria estat bona idea durant el confinament, però ara que es pot sortir de festa hi ha molts joves a qui no els passa pel cap d’estar-se el divendres a la nit asseguts davant el televisor.

Segurament en l’elecció del dia ha estat determinant la llarga durada del programa, que les dues primeres gales ha voltat les 2 hores i 20 minuts, als quals cal afegir els talls de publicitat. Essent així, deu haver pesat sobre els directius de TV3 la responsabilitat de ser una televisió pública i de no enviar els adolescents a l’institut havent dormint poc per culpa d’Eufòria.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies