De TV3 a 3Cat: el desdibuixament de “la nostra” troba resistències

Allò que durant dècades havia estat indiscutible –el pes de TV3 i Catalunya Ràdio com a elements nacionals– avui és objecte de disputa. La direcció dels mitjans avança en el procés de “refundar-los” per a reconnectar amb l’audiència, i un dels canvis que va implantar va ser la marca paraigua 3Cat. L’objectiu és una reordenació de marques pensant en un consum audiovisual com més va més líquid i fragmentat, desvinculat de les finestres tradicionals de televisió i ràdio. Però entre treballadors i espectadors creix la sensació que, en aquest camí, es pot esborrar una part essencial de la identitat col·lectiva que representen TV3 i Catalunya Ràdio.

Ahir mateix, vora dos-cents cinquanta treballadors es van concentrar a l’entrada de les instal·lacions de Sant Joan Despí per reclamar que les marques clàssiques –TV3, Catalunya Ràdio, 324 i Catalunya Informació– es mantinguin vives. Consideren que formen part del llegat històric dels mitjans públics i exigeixen que el parlament es pronunciï sobre l’intent de fer-les desaparèixer. El debat sobre les marques esclata, a més, enmig d’un altre malestar: el que qüestiona el rumb de la programació. L’emissió de programes d’una qualitat qüestionable, la incorporació d’influenciadors en castellà i la presència reiterada de personatges de l’àmbit televisiu espanyol són percebudes per molts com una renúncia implícita al mandat fundacional de promocionar el català i la cultura del país.

“És el pitjor moment de la Corporació en els quaranta anys que m’he passat en aquesta casa”, afirma, contundent, el periodista esportiu Jordi Robirosa, que forma part del Consell Assessor de Continguts i de Programació. Es va jubilar fa uns mesos, però avui ha tornat a Sant Joan Despí per participar en el comiat d’Arcadi Alibés, i ho ha aprofitat per participar en la concentració. “Una marca tan prestigiosa com TV3 no pot quedar reduïda a la mosca a la part superior de la pantalla, és un error de proporcions incalculables. Com si la Coca-Cola perdés la marca”, exclama Robirosa. El nou model d’informatius ha uniformat l’estètica a la televisió, la ràdio i l’àmbit digital. Els logotips de TV3 i de Catalunya Ràdio han desaparegut dels micròfons dels periodistes, que a més han perdut la signatura tradicional de les cròniques i ara signen com a 3CatInfo.

La concentració multitudinària d’ahir és una bona mostra de la remor que hi ha entre els treballadors de TV3, que temen que es perdi el prestigi construït durant anys. “Crec que tots els professionals de TV3 i Catalunya Ràdio hauríem de negar-nos a acceptar aquest cop d’estat mediàtic com sempre, amb el nom, la ubicació i ‘TV3’ o ‘Catalunya Ràdio’. O ens plantem o acabem dominats per la ignorància”, va escriure a X Pol Izquierdo, responsable de programes com Veterinaris, Caçadors de bolets i Històries de la primària. Aquests darrers dies, ha estat especialment actiu a les xarxes socials, on ha assenyalat “un procés de degradació” que, diu, els treballadors veterans no han sabut aturar.

“El canvi ens ha agafat grans, tots som a cinc anys dels seixanta, i mandrosos. Tenim clar que el fracàs del procés és la hiperfrivolització de 3Cat, el menyspreu al català i la incapacitat nostra i dels comitès per a plantar-se davant d’una direcció que fitxa analfabets a preu d’or. TV3 s’ha acabat, per la nostra desídia. Mai havíem tingut tants diners i mai havíem fet una programació tan fluixa. La por, la por d’expressar la discrepància i les formes autoritàries de la cap de la Corpo ens han convertit en una televisió de fireta. Això sí, líders”, va publicar.

Per la seva banda, Salvador Alsius, periodista dels primers anys de la casa, posa el focus en la manera com s’ha fet el procés. Creu que la integració de redaccions i marques pot ser lògica, però que la direcció ha gestionat malament els temps i les formes: “El pitjor de tot és crear confusió. Ara faig marxa endavant, ara enrere… això arriba a la gent.” Segons Alsius, la resistència dels treballadors a la integració s’ha barrejat amb la “poca traça” dels directius, i el resultat és un sentiment general de desorientació.

Rosa Roma: “Les marques TV3 i Catalunya Ràdio són més vives que mai”

Coincidint amb la concentració dels treballadors, ahir, la presidenta de la CCMA, Rosa Romà, fou entrevistada a El matí de Catalunya Ràdio per donar resposta a les crítiques creixents, que han arribat al parlament. Romà va defensar la reestructuració de les marques dels mitjans públics i l’adopció de 3Cat com a marca paraigua, però alhora va garantir que TV3, Catalunya Ràdio i la resta de canals mantindrien els noms com fins ara. “Les marques TV3 i Catalunya Ràdio són més vives que mai, i tenen més valor que fa tres anys”, deia en referència al creixement d’audiències d’ençà que van engegar la renovació dels mitjans, que ha inclòs l’estrena de la plataforma 3Cat i els nous canals infantil i juvenil.

“Treballem en un univers de marques complex, però que ens permet d’identificar millor els nostres continguts”, va afegir. La renovació dels serveis informatius també ha servit perquè el mateix contingut informatiu es pugui difondre en moltes finestres. Per això, Romà va defensar que signar les cròniques amb 3CatInfo feia més coherent aquesta recirculació que no pas si anaven lligades a la televisió o la ràdio.

Malgrat que ara Romà garanteix que les marques de TV3 i Catalunya Ràdio no desapareixeran, quan 3Cat es va presentar a final del 2023 es va dir públicament que la voluntat era justament aquesta. En aquell moment, l’horitzó era que, a tot estirar el 2028, les marques de TV3 i de Catalunya Ràdio haguessin donat pas a la de 3Cat, que començava donant nom a la plataforma de continguts a la carta i havia d’abastar totes les finestres de distribució. Després del terrabastall per l’oposició a la desaparició de TV3 i Catalunya Ràdio, la direcció diu que ara la prioritat és “la convivència de marques”.

Representants dels treballadors i de la direcció s’han citat a una reunió el 14 d’octubre per a tractar com continua el procés de reestructuració de les marques, amb la demanda dels treballadors de fer marxa enrere i recuperar, pel cap baix, les signatures dels mitjans. També demanaran un estudi de marca que quantifiqui el valor de TV3 i Catalunya Ràdio i què significaria deixar-les de banda. “Segons com vagi la reunió, continuarem amb la línia de fer més accions o no”, avisa Ana Batalla, presidenta del comitè d’empresa de TV3.

TV3 perd l’essència?

La disputa sobre les marques és tan sols la part visible d’un malestar més profund. Rere la preocupació pel nom de TV3 i Catalunya Ràdio, hi ha també la inquietud pel rumb dels continguts: fins a quin punt la recerca d’audiència l’allunya del mandat de ser una eina de normalització lingüística i cultural, i fins a quin punt ha optat per un model més proper a les cadenes comercials, amb programes lleugers, influenciadors en castellà i referents de l’àmbit espanyol?

És aquí on les veus que van viure els primers anys de TV3 i Catalunya Ràdio adverteixen d’un perill de desdibuixament. Joan Granados, que va dirigir Televisió de Catalunya els anys noranta, denuncia que TV3 “ha renunciat a ser una televisió nacional” i acusa la direcció d’haver interioritzat un relat segons el qual “a Catalunya no passa res”. Imma Tubella, membre del consell d’administració de la corporació del 2000 al 2003 i ara del consell assessor de la CCMA, alerta que la televisió pública ha “relaxat moltíssim” la funció de normalització lingüística i cultural i que la confusió actual pot fer perdre el timó.

En totes les converses apareix ràpidament l’exemple de Bestial, el programa de Bibiana Ballbè que es va estrenar diumenge i va ser vilipendiat per la crítica i l’audiència. “És una metàfora d’aquesta pèrdua de brúixola”, diu Tubella, que veu una desorientació a l’hora de cercar espectadors: “Els joves miren continguts de qualitat, no se’ls ha de tractar de ximples.” Defensa que la BBC és l’exemple a seguir, perquè no ha renunciat mai a la seva marca i ha sabut adaptar-se als nous temps sense perdre identitat.

En una línia semblant, Granados lamenta que TV3 “hagi deixat de ser una televisió nacional”, i identifica l’inici d’aquesta degradació amb la substitució dels programes d’actualitat política per l’entreteniment, com el canvi de Preguntes freqüents per Col·lapse. “La idea que a Catalunya no passa res, que tot és una bassa d’oli, es va introduint a la nostra televisió, que ja no és el que era”, diu. Molta gent encara té al cap la campanya que identificava TV3 com a “la nostra”, i realment se la van fer seva. I és aquella mateixa gent qui més es queixa quan veu continguts que s’allunyen del mandat de normalització lingüística i cultural. Per Salvador Alsius, tot plegat ve de les “polítiques erràtiques” d’anys enrere que van allunyar unes audiències que havien arribat a capes molt àmplies de la població i que ara s’intenten de recuperar d’unes maneres que, justament, incomoden l’audiència fidel.

Malgrat això, les múltiples veus consultades per VilaWeb coincideixen a dir que la crítica no és global, i que hi ha molts continguts de gran qualitat. “Se’n feien abans, i se’n fan ara. I es van cometre errors en el passat, i se n’han comès ara”, diu Tubella. En la mateixa línia, Robirosa afegeix: “Hi ha programes fantàstics i els informatius continuen essent els millors. En quaranta anys hem fet molt bona marca, i ara hi ha el perill de perdre-ho per la frivolitat de dir que ja no som TV3, sinó 3Cat.”