El TSJC anul·la el gruix del decret que blindava l’ús del català a les escoles

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat el gruix del decret de règim lingüístic educatiu de la Generalitat del 2024 que blindava el català com a llengua normalment usada com a vehicular en l’aprenentatge a Catalunya amb l’objectiu de donar seguretat jurídica a les escoles amb els projectes educatius de cadascuna. El TSJC ha estimat parcialment el recurs contenciós-administratiu presentat per l’associació espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe de Catalunya (AEB) contra aquest decret. El tribunal declara nuls de ple dret totalment o parcial els articles 2, 4, 6, 7.2, 9.3b, 10, 18.a, 19, 24, 33 i 34.1 del decret, que fixaven el català i l’aranès a la Vall d’Aran com a llengües normalment vehiculars i d’aprenentatge i com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions. La sentència pot ser objecte de recurs.

També s’ha anul·lat el fet que el català fos la llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o que fos la llengua única d’acolliment de l’alumnat nouvingut sense preveure mecanismes d’aprenentatge equilibrat del castellà.

El tribunal desestima, en canvi, la impugnació d’alguns articles relatius a aspectes organitzatius interns de l’administració (com l’ús del català en la projecció externa dels centres, la llengua en els processos selectius o l’acreditació lingüística del personal no docent), perquè considera que no afecten directament el dret fonamental d’educació.

La norma establia el català com a llengua “normalment emprada com a vehicular” i d’aprenentatge del sistema educatiu i en l’acolliment dels alumnes nouvinguts –i l’occità per als centres de l’Aran. I afegia que també ho és en les activitats educatives, incloses les extraescolars; les comunicacions internes dels centres i en la projecció externa i de relació amb la resta de la comunitat educativa. Tot això ara el TSJC ho ha anul·lat. El govern de Pere Aragonès havia defensat que, d’aquesta manera, es dotava de més seguretat jurídica els projectes lingüístics dels centres i se’n deslliuraven les direccions.

El decret s’emparava en la llei del 2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i també en el decret llei del mateix any pel qual es fixaven els criteris per a elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El govern va impulsar aquestes normatives per tal de blindar el sistema d’immersió lingüística contra les resolucions judicials que obligaven a un mínim d’un 25% dels ensenyaments en castellà en determinats casos. També pretenien dotar de seguretat jurídica les direccions.

Un dels principals punts del decret, també anul·lat, és que es precisa com elaborar, aprovar, avaluar i revisar els projectes lingüístics de centre (PLC). Aquests projectes han d’incloure els indicadors d’avaluació de les llengües, el procés d’ensenyament i aprenentatge de cada llengua, les mesures d’atenció lingüística per als alumnes nouvinguts, els criteris de coherència lingüística que cal seguir en serveis com ara el menjador i les sortides i la formació dels professors en la millora de la competència lingüística.