20.08.2025 - 21:40
The Washington Post · Ellen Francis, Catherine Belton i Robyn Dixon
Brussel·les, Bèlgica. Els dirigents europeus han tornat alleujats de la cimera amb Trump a la Casa Blanca, havent aconseguit de convèncer el president nord-americà que rebaixés la pressió sobre Ucraïna i havent-ne rebut la promesa que els Estats Units es comprometien a garantir un acord de pau amb Rússia.
Amb una barreja atípica d’adulació i hostilitat, els dirigents europeus –presents a la Casa Blanca per a acompanyar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a la cimera– semblen haver dissuadit Trump d’acceptar les exigències territorials de Putin, que va demanar que Kíiv cedís territori a Moscou per posar fi al conflicte.
Tanmateix, el camí cap a un hipotètic acord de pau continua semblant llarg i tortuós, tal com explicaren uns quants dirigents europeus a la sortida de la cimera. Tot i celebrar la predisposició de Trump a oferir garanties de seguretat a Ucraïna després de la fi del conflicte, les delegacions europees reconeixen que garantir el futur de la Ucraïna de postguerra no serà una tasca senzilla, i que encara caldrà determinar quin paper tindran exactament els Estats Units en la reconstrucció del país.
Dimarts, Trump reiterà que no enviaria tropes nord-americanes a Ucraïna, però insinuà que els Estats Units podrien oferir suport als països europeus que sí que optessin per enviar-ne.
La possibilitat d’oferir garanties de seguretat a Ucraïna, que sembla haver generat certa inquietud a Moscou, amenaça de tensar les negociacions entre Moscou i Washington. El Ministeri d’Afers Estrangers de Rússia ha reiterat el rebuig a qualsevol desplegament de tropes de l’OTAN a Ucraïna, i ha advertit sobre el risc d’una “escalada sense control” al país.
Si tira endavant, l’oferta europea i nord-americana de garanties de seguretat a Ucraïna pot deixar Putin en una situació precària, atès que qualsevol implicació dels països de l’OTAN en la defensa d’Ucraïna xoca frontalment amb un dels principis cardinals amb què Moscou ha justificat la invasió d’ençà del 2022: impedir l’acostament de Kíiv a l’òrbita de l’aliança.
D’ençà que Trump tornà a la Casa Blanca, totes dues parts s’han centrat a presentar l’altra com un obstacle a l’objectiu del president nord-americà d’assolir la pau.
Zelenski i el seu seguici, format per uns quants dels dirigents amb més poder d’Europa, han aconseguit de fer tornar Trump al seu bàndol, cosa que és un revés en tota regla per als intents del Kremlin d’obrir una bretxa entre Washington i Brussel·les.
Ara per ara, molts dirigents europeus han optat per mantenir una certa cautela en relació amb l’avenç de les negociacions de pau. “És un pas, però som molt lluny de declarar la victòria”, digué el president francès, Emmanuel Macron, a la sortida de la reunió.
Sobre això, Macron explicà als periodistes que el fruit principal de la cimera havia estat “el compromís nord-americà de treballar amb nosaltres en les garanties de seguretat [a Ucraïna]”. Tanmateix, demanà prudència i afegí: “Tot això és molt complex i té molts matisos; haurem de treballar a fons.”
Els socis europeus de Kíiv, delerosos d’evitar d’enfortir una Rússia que continua picant a la porta del continent, diuen que qualsevol acord haurà de proporcionar a Ucraïna un baluard contra futurs atacs russos. Els funcionaris de seguretat europeus, en aquesta línia, diuen que les garanties de seguretat també facilitarien l’acollida d’un hipotètic acord de pau amb Rússia entre la ciutadania ucraïnesa, especialment en cas que impliqués concessions territorials de facto.
D’ençà de començament d’any, una coalició encapçalada per França i el Regne Unit, les dues potències nuclears europees, ha explorat vies per a garantir la seguretat de Kíiv en cas d’un acord de pau. Londres i París són les dues úniques dues grans capitals europees que s’han mostrat públicament disposades a desplegar tropes a Ucraïna, lluny del front, perquè facin de “força de defensa” del país.
Més estats europeus, com ara Alemanya, recelen de comprometre’s amb la defensa en absència de promeses de suport concretes per part dels Estats Units. La idea de desplegar una força militar paneuropea a Ucraïna s’ha anat esvaint a mesura que els dirigents militars del continent han anat assenyalant els obstacles a un desplegament de tropes a gran escala. Les propostes alternatives se centren a proporcionar suport aeri i marítim a Ucraïna i, sobretot, a reforçar-ne l’exèrcit amb promeses d’armes i entrenament, segons que afirmen els funcionaris francesos i britànics.
Aquestes propostes impliquen que els Estats Units “donin suport” a les forces europees en capacitats militars estratègiques com ara la intel·ligència, la vigilància per satèl·lit i la defensa aèria, però també mitjançant mostres polítiques de suport a Ucraïna que dissuadeixin Rússia de reprendre la confrontació militar.
Els governs europeus també volen que Washington mantingui el desplegament de tropes a l’est d’Europa, prop de la frontera amb Rússia, per evitar de tensar de més les capacitats de defensa dels països del continent.
Les garanties de seguretat d’Occident a Ucraïna no s’articularien mitjançant la bandera de l’OTAN, sinó mitjançant una “coalició de voluntaris” a què s’han afegit membres no europeus de l’OTAN, incloent-hi Turquia i el Canadà.
El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha celebrat el canvi de parer de Trump i ha esmentat la possibilitat d’una “garantia semblant a l’article 5”, en al·lusió a la clàusula de defensa col·lectiva de l’OTAN, que estipula que un atac contra un membre serà tractat com un atac contra la resta.
L’objectiu principal de Zelenski –l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN– continua semblant fora de l’abast de Kíiv en absència del suport unànime dels membres de l’aliança, i especialment dels Estats Units.
Encara que els representants nord-americans afirmaren que Putin s’havia compromès a acceptar l’oferiment de garanties de seguretat a Ucraïna després de la cimera amb Trump a Alaska, els analistes russos coincideixen a assenyalar que el Kremlin no acceptaria cap acord d’aquesta mena sense disposar de dret de vet, cosa que el desproveiria de tot valor.
No obstant això, la mera promesa de garanties de seguretat per part dels Estats Units ha estat rebuda amb cert alleujament a Kíiv. Oleksandr Merejko, president de la comissió d’Afers Estrangers del parlament ucraïnès, diu que la possibilitat de garanties de seguretat nord-americanes “és un gran avenç, sens dubte”.
No obstant això, un representant ucraïnès adverteix a The Washington Post que Rússia podria aprofitar el procés de negociació per provar de guanyar temps i agafar forces. “Consideren aquest procés un avantatge tàctic”, diu el representant, que accedeix a parlar amb The Washington Post sota condició d’anonimat per tractar qüestions delicades. “Creuen en les negociacions, sempre que ajudin a endarrerir l’entrada en vigor de noves sancions i el lliurament de més ajut militar a Ucraïna.”
Analistes i blocaires militars russos s’ha mostrat escèptics sobre la possibilitat que Moscou consenti una pau negociada a Ucraïna. Putin, assenyalen, es veu ara obligat a continuar amb la guerra per anar guanyant territori a poc a poc a l’est d’Ucraïna, o bé a negociar un acord que inevitablement serà molt lluny dels objectius que Moscou digué perseguir en el moment en què engegà la invasió d’Ucraïna, l’any 2022.
Tatiana Stanovaia, investigadora principal del Carnegie Russia Eurasia Center, ironitza sobre la idea que Moscou podria arribar a accedir a un desplegament amb cara i ulls de tropes occidentals a Ucraïna.
“La mera idea que la part que té la paella pel mànec al camp de batalla accepti garanties de no-agressió cap al seu adversari és inherentment contradictòria”, escrigué fa poc. “No pot haver-hi garanties [de seguretat] reals: pressuposarien que Occident està disposat a enfrontar-se militarment a una potència nuclear com Rússia, cosa que ni és certa ara ni sembla probable que esdevingui certa a curt termini o mitjà; si més no, no sense una catàstrofe mundial.”
Serguei Markov, un analista polític favorable al Kremlin, diu que Rússia “no té motius per a aturar la guerra” si Ucraïna no accepta una reducció dràstica de les capacitats del seu exèrcit i la defenestració de Zelenski.
“Volen provar de pressionar Rússia perquè consenti la creació d’una mena d’OTAN ucraïnesa, […] No hi ha dubte que això, a Rússia, no li convé”, diu. “El resultat més probable és que Trump digui que Rússia i Ucraïna no volen la pau, així que deixem-ho córrer.”
Janis Kluge, de l’Institut Alemany d’Afers Internacionals i de Seguretat, també es mostra escèptic respecte de l’expectativa dels dirigents europeus que Rússia accepti un acord que impliqui el desplegament de tropes occidentals a Ucraïna.
“Aquesta ‘batalla de narratives’ es lliura per una audiència d’una única persona: Trump. L’objectiu és clar: fer que el president nord-americà es giri d’esquena a l’altre bàndol.”
Belton informa de Londres estant; Dixon, de Riga (Letònia) estant. David L. Stern i Anastacia Galouchka, a Kíiv; Beatriz Ríos, a Brussel·les; Kate Brady, a Berlín i Michael Birnbaum, a Washington, han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
