26.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 26.12.2023 - 21:43
The Washington Post · Isaac Arnsdorf i Marisa Iati
Donald Trump, que encapçala els sondatges republicans, va basar la primera campanya presidencial a envilir els immigrants mexicans i presentar-los com a “violadors”. I ara ha tornat a convertir els atacs contra els estrangers en la qüestió central de la campanya, mentre promet detencions en massa militaritzades i deportacions en una escala que no s’ha intentat mai als Estats Units.
L’ex-president continua acusant els immigrants de “enverinar la sang” del país malgrat la condemna pública generalitzada que relaciona la frase de Trump amb el concepte de “contaminació de la sang” articulat en el manifest antisemita d’Adolf Hitler Mein Kampf. Trump ha rebutjat la comparació, però, mentrestant, va repetint i desenvolupant aquest missatge en discursos, publicacions a les xarxes socials i entrevistes.
“Vénen de l’Àsia, de l’Àfrica, de l’Amèrica del Sud. Vénen de tot el món”, va dir en una entrevista divendres amb el locutor conservador Hugh Hewitt. “Enverinen el nostre país. Enverinen la sang del nostre país.”
Trump ha acusat els immigrants de ser criminals i terroristes i de patir trastorns mentals. També els ha criticat perquè parlen uns altres idiomes. És cert que hi ha casos de detinguts a la frontera amb antecedents criminals, però la immensa majoria són persones que fugen de la pobresa o cerquen asil. “Omplim les nostres aules, les aules de les nostres escoles, amb nens que no parlen anglès”, va dir Trump.
Si torna a ser president, Trump ha promès de fer “l’esforç més gran de deportació de la història dels Estats Units”, per al qual diu que es valdrà de les forces armades. Ha promès de reimposar i expandir polítiques del seu primer mandat, incloent-hi una prohibició de viatges provinents de països de majoria musulmana i la política de separar els nens dels pares a la frontera. El seu assessor Stephen Miller, que és previst que treballi en un segon govern de Trump, va descriure a The New York Times la idea de crear camps de detenció i deportació en massa.
Fonts de la campanya de Trump han indicat que continuaran posant èmfasi en la immigració, i citen sondatges que mostren que els votants consideren la frontera com una de les preocupacions principals, i que confien més en Trump en aquesta qüestió que no pas en els seus rivals. I diuen que continuaran identificant la immigració com una “invasió”, un terme que els demòcrates i els defensors de la immigració rebutgen.
“L’economia i la nostra nació són més fortes quan estem connectats amb la diversitat de talents”, va dir Biden dimecres, en resposta als comentaris de “sang” de Trump durant un discurs a la Cambra de Comerç Negra de Wisconsin. Com a part de la campanya de reelecció, que prova d’emmarcar les eleccions del 2024 com una tria entre la democràcia i l’autoritarisme, el president ha comparat repetidament el discurs de Trump amb el de Hitler. “Cada vegada que ho digui, ho denunciarem”, diu el portaveu de la campanya demòcrata, Michael Tyler.
Quan Hewitt li va demanar directament que s’adrecés als seus crítics, que diuen que fa servir “el llenguatge hitlerià que es va usar per deshumanitzar els jueus”, Trump va dir que no havia llegit pas Mein Kampf. Però, segons que es va publicar en un article del 1990, la primera dona de Trump, Ivana, va dir al seu advocat que Trump havia llegit un altre llibre de discursos de Hitler, anomenat El nou ordre. En aquell moment, Trump va explicar que un amic jueu li va donar una còpia de Mein Kampf. Però a la biografia publicada el 2022, Confidence man, de la periodista de The New York Times Maggie Haberman, es diu que l’amic no era pas jueu i que el llibre era El nou ordre.
“No sabia pas que Hitler ho havia dit”, va dir Trump a Hewitt divendres. “No he llegit Mein Kampf. No en sé res. No sóc un estudiós de Hitler. Diuen que va dir alguna cosa sobre la sang. No ho va dir de la manera que ho vaig dir jo.”
L’elecció de les paraules de Trump també va fer que les comparessin amb les de Hitler per la descripció que va fer dels enemics interns com a “escurçons” en un discurs del Dia dels Veterans, un terme que no ha repetit d’aleshores ençà.
Diumenge, Andrew Bates, portaveu de la Casa Blanca, va criticar durament les paraules de Trump: “L’eco de la retòrica grotesca dels feixistes i dels supremacistes blancs violents i l’amenaça d’oprimir els que no estan d’acord amb el govern són atacs perillosos contra la dignitat i els drets de tots els americans, contra la nostra democràcia i contra la seguretat pública.”
Divendres, Trump va negar que el seu llenguatge fos racista, va citar enquestes sobre el seu suport entre els afroamericans i els llatins i va fer referència a les seves accions com a president per a reduir les condemnes penals, finançar universitats –i universitats històricament negres– i crear incentius per al desenvolupament econòmic per mitjà de legislació impulsada pel senador Tim Scott.
Trump sovint vol indignar com a tàctica, que els experts diuen que serveix per a dessensibilitzar o confondre els votants i retratar els seus crítics com a radicals.
“Quan comences a parlar de Hitler, la gent immediatament pensa en les cambres de gas, milions de morts en una guerra d’agressió, i diuen: ‘Bé, Trump no és Hitler’”, explica Tim Naftali, investigador de la Facultat d’Afers Internacionals i Públics de la Universitat de Colúmbia. “Per això no faig servir l’analogia de Hitler. Parlo de com aquest és el llenguatge dels dictadors, el llenguatge de l’autoritarisme, el llenguatge que mina la Declaració dels Drets Humans perquè nega la idea bàsica que tots els homes i dones són iguals. Podem fer sonar les alarmes sense necessitat d’esmentar Hitler.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
