Tres anys de l’esclat del coronavirus: la pandèmia s’ha acabat?

  • Científics d'arreu del país valoren en quin punt és la pandèmia ara que fa tres anys dels primers positius

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya Txell Partal
05.03.2023 - 21:40
Actualització: 07.03.2023 - 14:57

Ara fa tres anys es detectaven els primers casos de coronavirus al país sense que ningú fos conscient del canvi de paradigma que érem a punt de viure. L’onada era imminent i dues setmanes més tard s’ordenava el confinament de tota la població. Milers de positius, morts i unes quantes onades després, la normalitat és plena. Tant és així que ja hi ha més casos de grip que no pas de coronavirus, que han deixat de ser un maldecap per als sanitaris.

La ciutadania gairebé ha oblidat la presència de la covid, però l’OMS recorda que la pandèmia encara és activa. Quina és la situació real a casa nostra? En parlem amb els experts que aquests tres anys ens han ajudat a entendre el funcionament d’aquest virus. La pandèmia s’ha acabat? Quin és el futur del coronavirus en el dia a dia de la sanitat?

“Allò que sembla que ha caducat és la pandèmia dels efectes aguts”

Xavier Abad, investigador de l’IRTA-CReSA

“La pandèmia s’ha acabat? Si fem servir la definició clàssica de pandèmia, no. Continuem tenint un virus que es transmet sense gaire aturador, a gran velocitat, i per diverses i extenses parts del món (aquests darrers 28 dies, 4,5 milions de casos i 35.000 morts). No informa de la gravetat, el concepte pandèmia. Allò que sí que sembla que ha caducat, gràcies a la immunitat vaccinal i per infeccions naturals, és la pandèmia dels efectes aguts; la mortalitat i l’ocupació de les UCI, i allò que potser es quedarà, per un temps a determinar, és la penyora dels efectes de llarga durada, com ara la covid persistent. Tan sols que hagi afectat un 1-5% de tots els infectats, ja serà una bona càrrega addicional al sistema de sanitari. I respecte de la mutació del virus, caldrà un virus molt nou, o massa diferent, per a originar una nova pandèmia, i ja no seria un SARS-CoV-2, potser seríem davant un SARS-CoV-3.”

Xavier Abad

“No podem perdre de vista el seguiment de la malaltia”

Àlex Arenas, doctor en física de la Universitat Rovira i Virgili

“La pregunta si la pandèmia s’ha acabat no té resposta de sí o no, el que ens hem de demanar és què ha canviat fins ara. La pandèmia, com a definició, pot ser donada per ‘acabada’ per l’OMS. Però això només vol dir que a efectes de control mundial de la propagació les restriccions es donen per acabades. Però el virus no ha desaparegut, continua evolucionant, i no podem perdre de vista el seguiment de la malaltia que causa la infecció. Allò que s’ha acabat és la pressió del sistema sanitari per la covid-19. No obstant això, continuen havent-hi morts, continuen havent-hi contagis, i continuaran les campanyes de vacunació amb dosis de reforç per a vulnerables cada temporada d’alt risc d’infeccions respiratòries.”

“Anem pel bon camí”

Josep Maria Argimon, director d’Infrastructures Científiques del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) i ex-conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya

“Des del començament de la pandèmia, els efectes i la gravetat de la malaltia han anat canviant, gràcies a la vacunació i que molta gent ha passat la infecció, o totes dues coses alhora (immunitat híbrida). Anem pel bon camí, però encara no la podem donar del tot per acabada, tenint en compte les sorpreses que el virus ens ha donat al llarg d’aquests anys. Hem d’esperar una mica i continuar monitorant amb una vigilància epidemiològica activa per veure si, tal com tots esperem, el coronavirus s’acaba incorporant com un més dels virus que cada tardor i hivern causen malalties, principalment respiratòries.”

“A parer meu, l’epidèmia s’ha acabat”

Marisa Blasco, cap de l’UCI de l’Hospital Clínic de València

“Per la meua experiència, i amb dades a la mà, perquè encara ara continue recollint dades de les UCI, que és el meu camp, diria que sí, que crec que s’ha acabat, que la pandèmia ara mateix no existeix com a concepte. No hi ha una barbaritat de casos ni un problema amb aquesta patologia. És una patologia que es queda, que continuarem veient en alguns pacients, però són els mínims. Crec que la vacunació és un èxit rotund. Ara mateix no passa de deu pacients que són a l’UCI, i no tots hi són per covid. Alguns hi són per unes altres causes, amb troballes casuals de la infecció.

A parer meu, l’epidèmia s’ha acabat. Amb les dades d’ara. Fa més de sis mesos que hi ha una tendència cap a aquesta estabilitat. Podem dir que, a pesar que puga mutar, o puguen canviar les soques, és controlada. No descarte que s’haja de continuar vigilant la vacunació, sobretot per a gent exposada i més vulnerable. I entre nosaltres, els sanitaris, que, encara que no tinguem factors de risc per edat, sí pel contacte continu. Ens vacunem contra la grip cada any, potser també ens haurem de vacunar contra la covid-19. Tant de bo tot es quede en això.”

Marisa Blasco

“Malgrat que la situació és més bona, el virus no s’ha convertit en estacional”

Magda Campins, presidenta del Comitè Científic Assessor de la covid-19 i cap d’epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron

“No som en el punt de dir que s’ha acabat la pandèmia, perquè malgrat que la situació és més bona, el virus no s’ha convertit en estacional. Crec que ens ha fet tantes sorpreses que hem de ser prudents. No podem dir que la pandèmia s’ha acabat, però sí que realment som en una fase molt diferent. Als hospitals hi ha pocs casos de covid ingressats, predomina el virus de la grip. Fa molts dies que no ingressa ningú amb covid a l’UCI. Sí que hi ha alguns hospitalitzats, però són casos de gent gran, pacients immunodeprimits a qui la covid descompensa. Però són més casos que ingressen per unes altres patologies i que trobem que tenen la covid. Ja no veiem aquells quadres greus que veiem en unes altres onades. La vacunació ha estat fonamental, com també la immunitat natural. Si no hi ha cap mutació que faci que vinguin variants més agressives, anem per bon camí. Ara, cal mantenir una vigilància epidemiològica estricta per a poder actuar ràpidament si les coses canvien.”

Magada Campins, Vall d'Hebron

“Tinc la impressió que pot quedar-se com un dels altres virus respiratoris”

Manel Cervantes, director de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell

“La pandèmia s’acabarà el dia que ho digui l’OMS, i encara no ho ha dit. Ara estem molt bé, la qüestió és quant de temps estarem així. Si passem tot el que queda de l’hivern amb una mortalitat tan baixa, probablement anirà bé la resta de l’any, però com que això funciona per onades, encara pot tornar. En aquests moments, hi ha molt pocs malalts ingressats, la majoria perquè té una altra cosa. I no en tenim cap a l’UCI del nostre hospital. L’augment que hi va haver als països de l’Àsia ja va de baixada, i aquí no ha tingut transcendència. Sóc molt optimista. Tinc la impressió que pot quedar-se com un dels altres virus respiratoris. Entre la vacuna i haver-nos infectat, hem aconseguit una protecció molt bona. Tenim una bona eina per als vulnerables: vacunes cada vegada que hi hagi una onada. I segurament per a la gent sana, res. És difícil que tinguem una mutació fatal perquè, en principi, la progressió viral d’un virus que circula tant per a infectar el 75% de la gent és que sigui més benigne. L’estratègia que crec que mantindrem és vigilar, diagnosticar, vacunar i tractar pacients vulnerables. Ara per ara, crec que és un virus respiratori més.”

“És com el VIH, fa quaranta anys que el van descobrir i no ha deixat de ser pandèmia”

Ester Gea-Mallorquí, doctora en virologia i investigadora al Departament d’Immunologia Viral de la Universitat d’Oxford

“No es pot considerar que la pandèmia s’hagi acabat, més que res perquè la definició de pandèmia és la d’un virus que volta, que va infectant tothom i que encara té alguns efectes. Això és exactament el que passa amb el SARS-CoV-2, perquè que passi el temps no vol dir que això deixi de ser una pandèmia. Sí que és veritat que els efectes són menys catastròfics que no ara fa tres anys perquè hem creat una immunitat prèvia, sigui amb les vacunes o per la immunitat híbrida de la infecció. Però el virus continua corrent, continua infectant i encara té alguns efectes a llarga durada que desconeixem. Ara veiem que hi ha gent amb covid persistent i no sabem com ens afectarà en un futur. És com el VIH, fa quaranta anys que el van descobrir i no ha deixat de ser pandèmia, continua essent un virus present en tots els continents i encara no hi ha cura.”

Ester Gea-Mallorquí

“Crec que la pandèmia s’ha acabat, hem de ser realistes”

Robert Güerri, cap de secció del servei de malalties infeccioses de l’Hospital del Mar de Barcelona

“Crec que sí que ha acabat, hem de ser realistes. Si comparem el que havíem viscut aquests darrers anys amb el que hi ha ara, és completament diferent, és una nova realitat. Convivim entre diferents virus respiratoris, entre els quals el SARS-CoV-2 és un més. Fins i tot, en aquests moments, es presenta de manera molt menys freqüent que no pas la grip. Per tant, la pandèmia del coronavirus, en el nostre entorn, podem dir que ha passat a la història.

El que passa és que, si mirem a escala mundial, encara hi ha llocs en el món on poden tenir situacions complicades, s’ha vist aquesta tardor a la Xina, o en algunes àrees dels Estats Units. Hi pot haver alguns moments de repunts molt descontrolats i això potser matisa una mica el sí. Però crec que som en un altre moment, sobretot en els països occidentals ben vacunats i que ja hem passat moltes vegades la infecció. Tot això contribueix al fet que el virus ens faci menys mal i que en competició amb uns altres virus, guanyi la grip, com això que passa enguany.”

“Som en una fase molt més tranquil·la, però el risc continua”

Salvador Macip, metge especialitzat en recerca sobre càncer a la Universitat de Leicester

“No podem dir que la pandèmia s’ha acabat fins que l’OMS no ho faci. Hi va haver un canvi radical després de les vacunes. Ara som en una fase molt més tranquil·la i relaxada, però el risc continua. El perill principal és que aparegui una nova variant que s’escapi de les vacunes: hem vist com n’han sorgit i pot continuar passant. Si la gent no es torna a vacunar i la immunitat va baixant, d’aquí a uns mesos tornarem a ser més susceptibles al virus. La covid encara circula i podria tornar a haver-hi onades, cal monitorar els brots.

No crec que hàgim de considerar o etiquetar mai que la covid és com una grip. Totes dues són malalties respiratòries, però la covid també infecta unes altres cèl·lules. Encara no entenem la covid persistent, no sabem quin efecte tindrà a llarg termini, ni quant durarà, ni el seu impacte, tot això s’ha d’anar estudiant.”

Salvador Macip

“Cal invertir recursos i esforços en la covid persistent”

Lourdes Mateu, cap de la unitat de covid persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol

“La infecció aguda és controlada, cada vegada tenim menys casos i els casos que tenim són en pacients sobretot immunodeprimits que no han respost correctament a la vacuna. Ara, és clar que no s’ha acabat, perquè continuem tenint casos de covid persistent. Encara tenim gent que s’ha infectat tot i estar vacunada. Així i tot, la vacuna sembla que sí que ajuda a prevenir la covid persistent, però no és impossible que algú vacunat la tingui. Per tant, encara no s’ha acabat, en tenim de persistent per a molt de temps.

Per això, ara cal invertir recursos i esforços en la covid persistent. Això ho veuen molt clar uns altres països, com ara els Estats Units i Anglaterra, que hi inverteixen molt. Són pacients joves, de quaranta anys o cinquanta, en plena vida laboral, que, de sobte, queda aturada. En canvi, aquí no s’inverteix prou ni en recerca ni en assistència. Tot i que s’ha millorat l’assistència, som a anys llum. La covid persistent s’ha d’atendre a l’atenció primària. Si reorganitzem l’assistència, aquests pacients seran més ben atesos i emprarem els recursos que tenim. També cal invertir en la recerca per saber com curar, però sobretot per saber com és que existeix la covid persistent.”

“La cosa més important és que els responsables sanitaris i la societat hagin après la lliçó”

Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona

“Això han de dir-ho els experts. La pandèmia la declara l’OMS i els experts ens diuen que tot apunta que tal com l’hem entesa aquests darrers anys, ha arribat a la seva fi. Ara com ara, el virus respiratori que circula més és la grip. Per tant, amb tota la prudència, podem dir que som en el moment més baix d’ençà que va començar i que pràcticament som al final. Però el més important és que els responsables sanitaris i la societat en general hagin après la lliçó: que cal tenir uns sistemes de vigilància més actius i que la salut no és una qüestió individual, sinó planetària, perquè les interaccions són mundials i això ens posa en risc. La natura ens ha fet un correctiu, això vol dir que hem de repensar molta cosa, perquè el món se’ns ha fet petit i entre tots hem de veure com el cuidem.”

“La pandèmia, tal com l’hem viscuda aquests darrers tres anys, s’ha acabat”

Salvador Peiró, epidemiòleg i investigador de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (FISABIO)

“La pandèmia, tal com l’hem viscuda aquests darrers tres anys, s’ha acabat, sí. Els problemes encara no. Ara, després de molta vacunació i moltíssima infecció per SARS-CoV-2, som en una situació semblant a la que tenim amb unes altres infeccions respiratòries víriques, en què és important de mantenir estratègies de protecció de les persones amb més risc de desenvolupar covid greu. Com ara: dosis de record, màscara en espais sanitaris, en persones simptomàtiques… Però no cal mantenir mesures de distanciament social generalitzades. Esperem que l’experiència de la pandèmia ens ajude a millorar l’atenció a totes les infeccions respiratòries, siga covid, grip o qualsevol altra.

Per això, en el nostre grup de recerca, tot i que encara mantenim algun projecte de recerca de covid, principalment els finançats per l’Agència Europea de Medicaments sobre seguretat durant l’embaràs, hem tornat a treballar majoritàriament en les nostres línies tradicionals de malalties cròniques, efectes adversos de medicaments, qualitat de l’atenció sanitària i fàrmaco-epidemiologia…”

“La pandèmia ha anat canviant”

Clara Prats, investigadora del BIOCOMSC de la UPC

“La pandèmia ha anat canviant, hem passat per fases diferents que tots tenim molt presents. Si ens fixem en això que passa aquest curs, veiem que tornem a tenir molta circulació dels virus que van quedar desplaçats per les primeres onades de la covid-19, com ara el VRS en infants i la grip. Això ens acosta molt a allò que serà la ‘nova normalitat viral’, en què encara hem de veure si els típics pics estacionals pre-pandèmics de VRS i grip que teníem cada tardor-hivern aniran acompanyats de pics estacionals de covid-19, o bé si el SARS-CoV-2 es comportarà d’alguna altra manera.”

“En moltes zones del món ja som en fase endèmica”

Cristina Royo, investigadora de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell

“Tal com la vam entendre ara fa tres anys, sí que s’ha acabat. De fet, en moltes zones del món ja som en fase endèmica i això ens situa en una altra realitat. Tenim casos, hi ha moments de més incidència, però això passa amb uns altres virus respiratoris. És cert que hi ha hagut moltes mutacions de virus i que ara veiem formes infectives menys agressives que en les soques inicials, però sobretot perquè hi ha hagut una vaccinació en massa i tenim una memòria immunitària. Hi ha coses a aprendre, com ara, millorar els tractaments per als grups de risc i per a les persones amb covid persistent, i per això cal continuar investigant.”

Fotografia: SFG/CEsteve.

“L’únic que ens queda de la pandèmia és l’obligatorietat de dur la màscara”

Meritxell Sánchez-Amat, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària

“A l’atenció primària podem dir que l’únic que ens queda de la pandèmia és l’obligatorietat de dur la màscara i algunes proves de covid que fem a la gent gran. A banda d’això, aquesta temporada d’hivern hi ha moltes infeccions respiratòries agudes, més grip que no pas covid. La tornada a la normalitat semblava impossible, però sembla que és així. Tanmateix, sí que ha quedat un malestar entre els professionals, perquè la ferida del patiment i el cansament encara és present. També tenim companys amb covid persistent i nous casos, però bé, en el dia a dia només queda la màscara.

De cara a la relació amb els pacients, treballem igual que abans de la pandèmia. Potser sí que fem més ús de les visites telefòniques i les que fem presencials són d’un contingut més profund. Encara que això no és així a tot arreu, en alguns llocs sí que hi ha més dificultats per a aconseguir visites presencials.”

covid cap

“La pandèmia acaba de començar”

Sílvia Soler, portaveu del Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19 de Catalunya

“Sabem que existeixen interessos polítics i econòmics per donar per acabada la pandèmia de la covid-19. Aquesta pandèmia ens ha deixat entre un 15% i un 25% de malalts de covid persistent. Persones sanes en plena edat laboral i social, moltes de les quals no poden reprendre la seva vida. Som la punta d’un iceberg que encara ha d’esclatar, la subpandèmia que cap govern amb valentia és capaç de reconèixer i que ha deixat moltes famílies al llindar de la pobresa, persones malaltes desateses pel servei públic de salut i abandonades a la sort dels criteris econòmics de l’ICAM i l’INSS.

Després de tres anys, encara hi ha metges i metgesses que no creuen els malalts de covid persistent, malalts arreu del territori català que no se senten acompanyats. Obligar els malalts a incorporar-se al seu lloc de feina sense adaptacions dels llocs de feina ni amb incapacitat permanents revisables és tornar a oblidar i abandonar a les persones que han emmalaltit durant aquesta pandèmia. Ens van abandonar quan va començar la pandèmia, el març del 2020, per la saturació i col·lapse del sistema sanitari i ara, tres anys després, ens abandonen perquè el sistema econòmic no permet de sostenir tantes baixes causades per la covid persistent.

La pandèmia acaba de començar. I serà llarg el camí per a aconseguir el reconeixement, el registre adequat, l’atenció i l’acompanyament a tot el territori. Destinar recursos a la recerca i investigació és un dels camins. Però el govern de Catalunya s’ha de posar les piles per treure del pou aquests malalts que no es recuperen i que no poden continuar treballant.”

“Oficialment, la pandèmia no s’acabarà fins que no ho digui l’OMS”

Júlia Vergara-Alert, investigadora de l’IRTA-CReSA

“Oficialment, la pandèmia no s’acabarà fins que no ho digui l’Organització Mundial de la Salut (OMS), però enguany hauria de fer la transició a emergència prioritària.
Es calcula que el 90% de la població té un cert grau d’immunitat, que s’ha adquirit per vacunes o per una infecció prèvia i, des de la primera onada de l’òmicron a ara, la mortalitat associada a la covid-19 ha disminuït molt. Hi va haver una alarma important pel repunt de la Xina, però hem de tenir en compte que les vacunes administrades i la situació és diferent de la resta del món. Fets com aquests sempre ens posen en alerta, atès que com més infeccions hi hagi, més oportunitats hi ha que el virus o una variant mutin i n’apareguin de noves. Per això cal mantenir aquest estat d’emergència o alerta.”

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any