27.12.2025 - 21:40
Les zones de baixes emissions (ZBE) són una obligació legal per als municipis de més de 50.000 habitants i una de les principals eines per a reduir la contaminació urbana i millorar la salut pública. Tanmateix, l’aplicació d’aquesta mesura s’ha convertit en un camp de batalla política, especialment atiat per l’extrema dreta, que ha promogut recursos judicials, campanyes de descrèdit i estratègies institucionals per paralitzar-les o buidar-les de contingut. En l’àmbit de la política municipal, allà on Vox té capacitat d’influència o de vet, els governs locals han trobat fórmules per a esquivar-ne els efectes, amb retards, moratòries o aplicacions purament simbòliques.
Se serveixen de diversos mecanismes, que responen a una mateixa lògica: complir formalment la norma per evitar sancions immediates, però impedir que tingui efectes reals sobre el trànsit i la qualitat de l’aire.
Elx: una ZBE ajornada fins al 2049
El cas d’Elx és, probablement, el més extrem. L’ajuntament, governat pel PP amb el suport de Vox, ha aprovat un calendari que ajorna la implantació efectiva de la zona de baixes emissions fins l’any 2049, molt més enllà del termini legal del 2030. De primer, la voluntat explícita del govern municipal era d’endarrerir-la encara més, fins al 2060, una proposta que va aixecar fortes crítiques de l’oposició i que finalment es va rebaixar.
Durant el debat plenari, representants de Vox van expressar sense embuts l’oposició ideològica a la mesura. Una regidora del partit, Aurora Rodil, va arribar a afirmar que “el canvi climàtic d’Elx no existeix” i va atacar allò que va qualificar de “globalisme ecològic imposat per les elits europees”. El discurs es va completar amb l’argument recurrent que les ZBE creen “ciutadans de primera i de segona” i castiguen les famílies que no es poden permetre de canviar de vehicle.
Cap altra ciutat gran no ha optat per un ajornament tan llarg. Formalment, Elx compleix l’obligació d’aprovar una ZBE; però, a la pràctica, la decisió neutralitza qualsevol impacte real durant dècades. La paradoxa és que aquest ajornament conviu amb un desplegament tecnològic costós, finançat amb fons europeus. El municipi instal·larà un centenar de càmeres, sensors de soroll i mesuradors de qualitat de l’aire, que seran plenament operatius el 2026. Però el govern municipal ja ha deixat clar que aquests dispositius no serviran per a sancionar, sinó solament com a eines estatístiques i de gestió interna.
A més, el perímetre aprovat, d’uns 1,15 quilòmetres al centre urbà, és molt més reduït que el que havien proposat els governs anteriors i deixa fora zones on els informes tècnics ja detectaven problemes de contaminació. Tot plegat dibuixa una ZBE que existeix legalment, però que ha estat dissenyada perquè no alteri la mobilitat.
Alacant: acceptació formal, buidatge pràctic
A Alacant, la maniobra és menys explícita però igualment efectiva. S’hi va activar formalment la ZBE a començament del 2025, amb l’aprovació de l’ordenança municipal i la definició d’un perímetre estructurat en tres anells. Sobre el paper, doncs, compleix l’obligació legal. Ara, l’activació ha estat sobretot administrativa. A la pràctica, les restriccions reals es limiten gairebé exclusivament al nucli antic, amb controls d’accés horaris ja existents per als no residents, però no pas vinculats a l’etiqueta ambiental. A la resta del perímetre –precisament les zones amb més mobilitat i emissions– no s’han aplicat limitacions generals ni cap règim sancionador efectiu.
En el debat polític, Vox ha insistit que la ZBE no pot “criminalitzar l’ús del vehicle privat” ni “penalitzar les classes treballadores”, i ha afirmat que la qualitat de l’aire a la ciutat és “acceptable”. Malgrat haver rebut finançament europeu i haver desplegat càmeres i sensors, aquests dispositius no es fan servir per sancionar, sinó principalment per aplegar dades. El resultat és una ZBE operativa en el pla jurídic, però pràcticament inofensiva en el pla ambiental.
València: càmeres instal·lades però inútils
El cas de València és encara més clar i il·lustratiu del buidatge deliberat de les zones de baixes emissions. La ciutat ja té instal·lades 278 càmeres i tota la infrastructura tecnològica necessària per a fer funcionar una ZBE completa: sistemes de lectura de matrícules, control d’accessos i classificació de vehicles segons etiqueta ambiental. Tot aquest desplegament s’ha finançat amb fons europeus i va ser pensat per permetre una aplicació immediata de les restriccions.
Tanmateix, el govern municipal de PP i Vox ha decidit que aquesta infrastructura no es farà servir amb finalitats sancionadores. Les càmeres funcionaran únicament com a eines de compilació de dades i d’anàlisi estatística del trànsit, sense cap efecte coercitiu sobre els vehicles més contaminants. A la pràctica, això implica que València té tots els instruments per a aplicar la ZBE, però renuncia explícitament a fer-la efectiva. Aquesta decisió contrasta amb els episodis recurrents de contaminació per diòxid de nitrogen (NO₂) que registra la ciutat i amb les recomanacions reiterades dels organismes de salut pública. També xoca amb el compromís adquirit davant la Unió Europea, atès que una part substancial de les ajudes rebudes estaven condicionades a l’aplicació real de polítiques de mobilitat sostenible.
Aquesta setmana, el dia 22, el ple de l’Ajuntament de València va rebutjar, amb els vots del PP i Vox, dues mocions presentades per Compromís i el PSPV que instaven a activar “amb caràcter immediat” una ZBE efectiva i conforme a la normativa estatal. En el debat plenari, Vox va reiterar el seu discurs habitual: qualificà la mesura de “classista” i digué que penalitzava els conductors amb menys recursos, alhora que negava que la ciutat tingués cap problema estructural de contaminació. L’oposició va advertir que mantenir la ZBE en un estat merament formal podia tenir conseqüències greus, com ara el risc de perdre més de 100 milions d’euros en fons europeus vinculats a la mobilitat sostenible i restar fora de futures convocatòries de finançament. També va alertar que, en absència d’aquests recursos, el cost podria acabar repercutint en una pujada del preu del transport públic o en una retallada de serveis.
Municipis sense ZBE operativa ni calendari clar
La fiscalització oficial de la Sindicatura de Comptes sobre l’establiment de les zones de baixes emissions als municipis valencians confirma que, a final del 2025, una part significativa de les ciutats obligades legalment a tenir ZBE no n’han activat cap de funcional ni tenen calendari públic d’entrada en vigor. En són exemples Oriola, Torrevella, Sant Vicent del Raspeig, Alcoi i Vila-real, amb governs del PSPV i tot.
A Oriola (Baix Segura), la situació és especialment clara: segons la Sindicatura, el municipi no ha començat el procés d’implantació de la ZBE. L’única cosa que hi ha és documentació prèvia –un estudi preliminar i un pla local de qualitat de l’aire–, però no hi ha projecte tècnic, ni ordenança, ni licitació en marxa. Ara, aquest mes de desembre, sense cap calendari d’activació, Oriola ha hagut d’encarregar un document tècnic d’urgència, de 18.142 euros, per a complir la normativa que és obligatòria d’ençà del 2023.
A Sant Vicent del Raspeig (Alacantí), el procés es troba en una fase tècnica més avançada que en alguns altres municipis, però encara lluny de l’aplicació efectiva de la zona de baixes emissions. A la tardor d’enguany, l’ajuntament ha començat els treballs de camp previs a la implantació de la ZBE, com ara recomptes concrets amb suport de drons, enquestes a la població sobre hàbits de mobilitat i mesuraments de soroll en alguns punts del municipi; paral·lelament, el consistori ha instal·lat sensors de qualitat de l’aire en tres punts de la ciutat.
Tot i aquest desplegament tècnic, encara no ha aprovat cap ordenança reguladora de la ZBE ni ha fixat cap calendari públic d’entrada en vigor. Tampoc no té cap estació permanent de mesura de la contaminació atmosfèrica, una mancança que la Sindicatura de Comptes ja havia assenyalat en la seva fiscalització com un dèficit estructural del municipi.
En canvi, hi ha grans ciutats on la ZBE sí que ha acabat entrant en funcionament, tot i que amb retard. A Castelló de la Plana, l’ajuntament preveu d’activar el règim sancionador a partir del primer de gener, després d’haver completat les obres i la fase d’adaptació durant el 2025. I a Palma la zona de baixes emissions ja és operativa enguany, amb perímetre ampliat, càmeres i sancions en vigor, després d’anys de funcionament pràcticament simbòlic. Dos casos que mostren que, tot i les traves, en bona part dels municipis finalment acaben entrant en funcionament.
