04.04.2026 - 09:07
|
Actualització: 04.04.2026 - 09:16
Els viatges en tren entre Barcelona i les 24 capitals de comarca servides per la xarxa de rodalia i regionals s’han allargat respecte del 2000. Segons una anàlisi de l’ACN feta a partir dels horaris oficials de maig del 2000 i de novembre del 2025, abans de l’accident de Gelida i les darreres limitacions de velocitat, alguns trajectes poden arribar a ser mitja hora més lents. En molts dels recorreguts, els combois feien menys parades que ara.
En alguns casos, la diferència és acusada, com a l’R4 al Penedès, on el temps de viatge era vint minuts inferior fa uns mesos, comparat amb vint-i-cinc anys enrere. Fonts del sector justifiquen aquests increments per la necessitat tant d’ampliar la capacitat de la xarxa com de mantenir la infraestructura, i reclamen més trens semidirectes per a fer els trajectes més eficients.
“No s’ha incrementat la capacitat de la xarxa”
Segons Adrià Ramírez, president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), “hi ha un increment de trens que paren a totes les parades i de freqüències, però el que no s’ha incrementat és la capacitat de la xarxa”. Afirma que, en posar més trens i fer parades a més llocs, els serveis ràpids o semidirectes “han de compartir més l’espai i, per tant, tarden més, o bé han desaparegut”. Segons Ramírez, cal ampliar la capacitat de la xarxa per a permetre-hi la coexistència de trens que parin a tot arreu i trens semidirectes.
Durant la mateixa anàlisi, Joan Carles Salmerón, director del Centre d’Estudis del Transport, atribueix l’alentiment a la manca d’inversions en la infraestructura, fet que ha provocat una “debilitat del sistema ferroviari”. Explica que, en començar les inversions fa pocs anys, també s’han posat en marxa obres que repercuteixen en un augment del temps de viatge.
Tant Ramírez com Salmerón reclamen la recuperació dels serveis semidirectes. Salmerón explicita que això requereix “noves vies d’avançament”, perquè els trens més ràpids puguin avançar els que s’aturen a totes les parades. Detalla que la Generalitat treballa en un pla de serveis, “una de les coses que més ha faltat en les últimes dècades”, ja que fins ara només hi havia plans d’infrastructures “basats a posar el ciment, però sense planificar com portar la gent als llocs”.
El cas de l’R4: augmenten notòriament els temps entre el Penedès i Barcelona
L’R4 és la línia on el temps de viatge s’ha ampliat més, especialment en el tram pel Penedès i el Baix Llobregat. El trajecte més curt entre Martorell i Sants era de 28 minuts el 2000, i ara, abans de l’accident de Gelida, és de 39, un 39% més, amb dues parades addicionals. De Vilafranca del Penedès a Sants s’ha passat de 53 minuts com a mínim a un mínim de 70, la qual cosa representa un augment d’un terç. Des del Vendrell, s’ha passat de 69 a 90 minuts, i la diferència és similar per a Sant Vicenç de Calders.
Ramírez atribueix la lentitud de l’R4 al Penedès i el Baix Llobregat a les obres de soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, “unes obres que no milloren la vida dels usuaris”. Prossegueix: “Hi ha un tram on hi ha via única, cosa que retarda els combois”. També assenyala que les obres del corredor mediterrani, fetes “en una versió low cost”, fan passar mercaderies i passatgers pel mateix lloc i això acaba repercutint en els temps dels passatgers.
Salmerón considera que l’R4 és “una peça clau” del corredor mediterrani per a persones i mercaderies. “Ja s’hauria d’estar planificant el desdoblament; és un dels punts més saturats de tota la xarxa ferroviària i requereix actuacions immediates.”
Viatges més lents també des de Ponent, Osona i Girona
Les línies R13 i R14, que porten de Barcelona a Ponent, també mostren diferències notables. El 2000, el trajecte Lleida – Sants més ràpid es feia en dues hores i vuit minuts aturant-se a onze estacions; l’any passat se’n feia a sis més i era vint minuts més lent, un 15% més. A les Borges Blanques, l’augment és de 29 minuts en el trajecte de 2025. Valls, Montblanc i d’altres localitats de la línia també presenten increments de temps d’entre el 15% i el 25%.
Als serveis de l’R3, el trajecte més ràpid entre Vic i Barcelona Sants era de 71 minuts i vuit parades el 2000; el 2024 el mínim era de 86 minuts amb onze parades. Des de Puigcerdà i Ripoll, també es triga uns vint minuts més que fa vint-i-cinc anys per a fer el trajecte fins a la ciutat. L’augment general va lligat al fet que ara hi ha més parades.
Les línies del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre també presenten increments. El 2025, un trajecte des de l’Aldea-Amposta o Tortosa fins a Sants s’allarga fins a dues hores i quart i dues hores i vint-i-sis minuts respectivament, mentre que fa vint-i-cinc anys els viatges es feien en una hora i cinquanta-nou minuts o dues hores i deu minuts. La connexió amb Tarragona s’ha allargat de sis minuts segons paper: de 65 a 71 minuts per l’R14, R15, R16 o R17. Des de Reus, l’R14 és deu minuts més lenta que fa vint-i-cinc anys.
Girona també triga més a arribar a Sants en tren regional: una hora i 21 minuts davant dels 74 minuts anteriors. Figueres arriba ara a la capital en una hora i 54 minuts, nou més que el 2000.
