Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

‘Si volem la independència, fem que passi.’ El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat a ERC que es formin governs independentistes als municipis i es comenci a refer la unitat estratègica per complir amb la profecia que Jordi Cuixart feia ahir al Tribunal Suprem. ‘Ho tornarem a fer, és clar que sí’, ha garantit Torra des del parlament. El dels ajuntaments era un missatge dirigit sobretot als seus socis de govern. Davant la incertesa que la sentència els aboqui a una convocatòria avançada d’eleccions, Torra ha situat la constitució de governs municipals amb batlles independentistes com un pas necessari per a la unitat cercada, que donaria una ‘capil·laritat’ clau a l’independentisme. Però JxCat i ERC veuen que la batllia de Barcelona se’ls escapa de les mans, i l’operació política d’Ada Colau complica encara més un acostament parlamentari a curt termini entre el govern i els comuns. Torra ha provat de pressionar Colau perquè dissabte no sigui reelegida gràcies als vots de Manuel Valls, uns vots que ha atribuït a ‘l’establishment‘, la ‘casta’ i el Pont Aeri. Per això ha emplaçat Colau a elegir si volia ser al bloc dels qui defensen els drets i les llibertats o en el de Ciutadans. ‘Què volen? Drets o cadires?’, li ha deixat anar.

Torra s’ha sotmès a la sessió de control i ha comparegut al parlament per detallar l’acció d’un govern que, segons ERC, ha estat condicionat per l’excepcionalitat i una repressió que no s’atura. Malgrat això, el president de la Generalitat s’ha mostrat orgullós d’haver ‘posat un país en marxa i un país a punt’ amb la recuperació de la Generalitat després del 155 i de preparar-la, segons ha dit, per afrontar els reptes socials i econòmics de futur. El seu propòsit és mirar d’aprovar el pressupost i obrir una nova etapa de diàleg amb Pedro Sánchez que, ara per ara, el president espanyol no té pressa per encetar. Però l’oposició ha tornat a criticar la inacció del govern. La CUP també ha estat especialment dura amb la gestió del procés. ‘Definitivament, han malbaratat el mandat de l’1-O’, ha lamentat la diputada Maria Sirvent. Per la CUP, el llegat de l’1-O és ben viu, però ja no és un mandat, sinó una via a tenir en compte en el futur per a l’exercici del dret d’autodeterminació. Sigui com sigui, ha dit que encara eren a temps de revertir la situació.

La unitat estratègica, el propòsit per a la legislatura

Torra ha convertit la unitat estratègica en el seu principal propòsit de legislatura. Vol arribar a la sentència del Tribunal Suprem amb una resposta consensuada que s’incardini en un nou full de ruta, però les divergències internes de l’independentisme es mantenen, i la relació amb els comuns es complica. ERC ha insistit que la resposta havia d’interpel·lar el 80% dels catalans i havia de fixar un nou camí per a l’exercici del dret d’autodeterminació. Però la pugna per la batllia de l’Ajuntament de Barcelona entorpeix que la resposta impliqui els de Colau. El president d’ERC al parlament, Sergi Sabrià, ha vaticinat que el pacte amb Valls els perseguiria. Els veu disposats a pactar amb el diable i ha criticat que l’aliança amb Ciutadans (‘la dreta més rància’) s’estengui a la Diputació de Barcelona.

La capital catalana ha centrat bona part del debat parlamentari. La presidenta de CatECP, Jéssica Albiach, també ha retret a Torra que avali les paraules de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, qui en una entrevista al Punt Avui va dir que calia una ‘resposta de país’ si Colau es mantenia a la batllia. Albiach ha al·legat que es formarien majories alternatives a la candidatura més votada en altres ajuntaments, com el de Lleida i Tarragona, en aquest cas amb batlles d’ERC. El PSC ha insistit en la idea. Miquel Iceta creu que Torra ‘pot desitjar que els ajuntaments del país siguin governats per majories independentistes però no pot negar la legitimitat de majories alternatives’. Torra els ha contestat amb una apreciació: ‘Sembla que el bipartit a Barcelona marxa a tota vela’.

El president de la Generalitat també ha dit que recollia el guant que li havia deixat la CUP per a ‘canviar el rumb’ dels esdeveniments. Considera que, després de l’aplicació del 155, la unitat estratègica ‘és vital’ i que no podran fer front a la sentència si, quan es publiqui, la unitat estratègica no s’ha recompost. Després d’aquest primer any de govern, Sabrià ha argumentat que era l’hora d’entrar en una nova etapa de construcció republicana fomentada en les polítiques socials. Per a Torra, això serà possible si aconsegueixen ‘trenar el fil’ de l’1-O i s’aprova el pressupost. ‘Demano que tots plegats estiguem a l’altura del moment’, ha sentenciat. Sigui com sigui, Albiach ha advertit que no els ‘emblanquirà’ els comptes.

Sergi Sabrià (ERC) durant la sessió de control al govern. Al costat, Miquel Iceta. Fotografia: ACN.

Més enllà del procés

En el seu balanç, Torra ha fet valdre la baixada de l’atur i el creixement de l’economia, malgrat la repressió, la judicialització, i les condicions de l’autonomia catalana, amb un dèficit fiscal que ha titllat d’insostenible i el dèficit crònic d’inversions en infrastructures. Torra s’ha encomanat a les previsions de creixement del BBVA (d’un 2,2% per a enguany i un 2% per al 2020). Ha subratllat que les inversions estrangeres havien crescut un 45% en el quinquenni 2014-2018 respecte al quinquenni anterior, i ha lloat que el 70% de les exportacions són fora de l’estat espanyol. També ha reivindicat el compliment dels objectius de dèficit, de deute i amb la regla de despesa, a més de l’acord amb els sindicats per al retorn de les pagues extres pendents dels treballadors públics. Un dels projectes que ha situat en l’horitzó és el de prioritzar la relació del govern amb les comarques, per a escoltar la veu del territori i combatre la despoblació.

A més, Torra ha reivindicat la reactivació del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), per a impulsar inversions en obres i serveis de competència municipal, i el propòsit del govern de fer arribar la fibra òptica a tots els municipis el 2023. Sobre l’aplicació de la llei del canvi climàtic, ha recordat que el govern destinava 58 milions d’euros en ajuts a la indústria i a empreses per avançar en la mitigació de la crisi climàtica, provinents del pla espanyol d’Incentius a la Mobilitat Eficient i Sostenible (Moves), gestionat pels territoris. Torra ha remarcat igualment la inversió de 100 milions addicionals per a l’atenció primària i l’increment de 300 professors per a atendre millor l’alumnat en desenvolupament del decret d’educació inclusiva.

L’oposició comparteix la diagnosi

Però l’oposició insisteix en la inacció del govern i tampoc no li veu cap futur. Ciutadans ha definit Torra com l’hereu de Carles Puigdemont i vaticina que tornarà a donar ‘un cop d’estat’, com ho anomenen. ‘L’únic que ha reactivat són els CDR’, li ha retret la portaveu del grup, Lorena Roldán. El PSC considera que el govern s’ha perdut entre l’impasse del procés que ja ha fracassat i un futur incert. ‘És incapaç de situar un horitzó de legislatura’, ha dit Miquel Iceta a Torra. També li ha retret l’ambigüitat a l’hora de determinar què pensava tornar a fer, seguint el lema de Cuixart. ‘Què és el que tornarem a fer? Saltar la llei?’, i li ha demanat que prengués nota del pronunciament del Tribunal Europeu dels Drets Humans. El PSC diu que defensa el mateix diàleg que reclama Torra, però ha insistit que, abans que passi, l’executiu haurà d’acceptar la legalitat. Els comuns han coincidit amb una part de la diagnosi dels socialistes. Albiach creu que s’ha perdut un any. ‘Ningú no sap cap on van’, ha criticat. Per a CatECP, la legislatura dependrà dels designis de Carles Puigdemont o de la punyalada que els pot fer ERC. El PP insisteix a reclamar eleccions.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.