Tornen els jocs florals

TEMA DEL DIA
Menyspreu. Una de les perles informatives que ens va deixar l’agost pandèmic van ser unes declaracions de la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, en què afirmava que la taula de diàleg amb Catalunya no era cap prioritat i que calia deixar de fer ‘jocs florals’. La cosa urgent, segons la dirigent socialista, era el pressupost de l’estat espanyol i el temps no s’havia d’esmerçar a construir ‘frases eloqüents’ que no corresponen a l’interès dels ciutadans. Era el 23 d’agost, no fa pas gaire. Són paraules que demostren quin valor dóna el PSOE al diàleg amb Catalunya, que denoten fins i tot un cert menyspreu.

Quinze dies després, el PSOE ha tornat a prometre de reunir la taula de diàleg aquest mes, en canvi que ERC doni suport al pressupost de l’estat. És la tercera vegada que Pedro Sánchez fa aquesta promesa als republicans. La primera va ser amb motiu de la seva investidura i es va traduir en la primera i única reunió que hi ha hagut fins ara, el 26 de febrer d’enguany, a la Moncloa, amb escena teatral al jardí inclosa, però sense cap contingut damunt la taula. Després la taula va desaparèixer amb l’excusa de la pandèmia i no va tornar a ressuscitar fins que Pedro Sánchez no va haver de menester vots per a anar prorrogant un estat d’alarma que aleshores era essencial per a combatre el coronavirus i ara, ves per on, el poden decretar les comunitats autònomes. A la sisena pròrroga, a començament de juny, ERC va fer una ‘abstenció constructiva’ per aconseguir que la Generalitat gestionés els fons europeus de la covid-19 –cosa que no ha passat– i que Pedro Sánchez es comprometés a convocar la taula de diàleg al juliol. ‘Si pot ser el mes de juliol, millor, perquè significarà que hem superat la crisi’, va dir el dirigent del PSOE, ben convençut.

Va arribar el juliol, els dies van anar passant i la taula no es va reunir. Afortunadament, al setembre sempre hi ha repesca i Sánchez, com que necessita els vots d’ERC per aprovar el pressupost, ha tornat a treure’n la pols i ahir, a la Moncloa, va oferir una nova reunió a Gabriel Rufián. Sánchez vol aprovar el pressupost amb Ciutadans, però Podem insisteix que l’acordi amb els partits que van fer possible la investidura del govern de coalició. Així doncs, tornen els jocs florals, com diria la ministra Robles.

Aquests dies podrem veure un bescanvi de retrets entre el govern català i l’espanyol, que s’acusaran mútuament de no voler-la convocar. El govern de la Generalitat demana que la reunió tingui un ordre del dia que inclogui només dos punts: autodeterminació i amnistia. Dos punts que el vice-president Pere Aragonès també ha demanat d’incloure, però el govern espanyol no vol ni sentir-ne parlar. No cal ser gaire viu per a saber com acabarà la cosa. Hi ha dues possibilitats: que es faci una reunió sense contingut, com la del febrer, amb fotografia i prou; o que Sánchez torni a incomplir la promesa i deixi en una situació delicada ERC, que necessita, si més no, la fotografia per a justificar la seva opció pel diàleg.

És difícil de confiar en un PSOE que no compleix cap dels seus acords, però Quim Torra hauria d’evitar de facilitar a Pedro Sánchez un nou incompliment de paraula. En un moment que el president de la Generalitat és el culpable de tot, els serà molt fàcil d’encolomar-li el cadàver del diàleg. És molt difícil que ERC doni suport a un pressupost de Sánchez enmig de la pre-campanya catalana sense contrapartides clares, però aquestes contrapartides, si hi fossin, impedirien a Sánchez un acord amb Ciutadans. La mera reunió de la taula ja és una excusa que té Inés Arrimadas per a no donar suport al pressupost del govern espanyol. I sempre que Sánchez ha hagut de triar entre Ciutadans i ERC, ha optat pels primers. Encara que aquella llunyana nit electoral del 29 d’abril del 2019, els militants concentrats a Ferraz li demanessin ‘amb Rivera no’. De fet, això no els ha fallat, perquè Rivera ja no hi és.

MÉS NOTÍCIES
Ofensiva del Botànic per quedar-se la seu de l’entitat resultant de la fusió entre Caixabank i Bankia. El govern del Botànic no vol deixar passar l’oportunitat que València es quedi la seu de l’entitat sorgida de la fusió entre Caixabank i Bankia. El president de la Generalitat, Ximo Puig, considera que seria una fita molt positiva que la nova entitat mantingués la seu a València, tot i que ha volgut evitar que s’interpretés com una pressió i ha subratllat el respecte a les decisions que prenguin les dues entitats. Tot i aquesta prudència, fonts del govern han explicat que la Generalitat havia tingut contactes amb totes dues entitats. La Generalitat entén que és lògic i raonable que es quedés a València, on tots dos bancs tenen la seu actualment. La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha dit que el desig que la seu social es quedi a València és compartit per tot el Consell. Aquesta opinió és unànime dins l’executiu, ha dit. Caixabank va acordar a la fi del 2017 de traslladar la seva social a València a causa de la crisi política que es vivia a Catalunya, arran d’una imminent declaració unilateral d’independència, seguint les pressions de la casa reial espanyola. D’ençà d’aleshores, l’entitat, que manté la seu corporativa a Barcelona, reuneix les juntes d’accionistes a València, on també presenta els resultats trimestrals. Bankia també té la seu a València d’ençà del 2010, quan es creà l’entitat, fruit de la fusió de Bancaixa i Caja Madrid, entre més entitats.

El govern de les Illes passarà a la policia les dades de ciutadans en quarantena perquè els vigili. El govern de Francina Armengol considera que hi ha ciutadans que no compleixen la quarantena i ha decidit de passar als cossos de seguretat les llistes d’infectats segurs o possibles. La decisió que ha aixecat polèmica entre alguns col·lectius. L’argument del govern és reforçar el control del compliment de les quarantenes. Quan a algú li surti resultat positiu en una prova de covid-19 rebrà una ordre de confinament de la Conselleria de Salut, que s’enviarà a les forces de seguretat perquè en vigilin el compliment. Els inspectors d’Educació també tindran aquesta informació per poder controlar que els nens infectats o en quarantena no vagin a escola. La presidenta del govern, Francina Armengol, ha advertit que molta gent que ha de romandre en quarantena no fa el confinament com toca, de manera que posa en perill la salut pública. D’una altra banda, dilluns el consell de govern té previst d’aprovar la definició de les zones amb més incidència de la malaltia, tant si són municipis com barriades. Segons la presidenta, d’aquesta manera es donarà més potestat a la Conselleria de Salut i Consum a l’hora d’aplicar mesures més restrictives per a controlar els contagis i es definirà en quin grau és necessari aplicar-les segons la incidència, les condicions socials i les accions que es puguin emprendre a cada nucli. El govern abordarà aquestes mesures en una reunió que farà divendres amb els ajuntaments dels municipis amb més incidència del virus i amb els consells insulars.

La justícia espanyola posa entrebancs a l’aeroport d’Andorra – la Seu d’Urgell. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul el concurs en què es va adjudicar el control aeri de l’aeroport d’Andorra – la Seu d’Urgell i el d’Alguaire fins el juny del 2021, segons el diari Segre. La sentència és el resultat d’un recurs que va interposar l’empresa Saerco, que es va presentar a la licitació fa gairebé quatre anys i no la va obtenir. La guanyadora va ser Ferronats, una societat del grup Ferrovial que va obtenir el contracte el novembre del 2016 per 4,2 milions d’euros i va rellevar, justament, Saerco. Amb tot, la sentència encara no és ferma, perquè Ferronats i Aeroports de Catalunya han presentat un recurs davant el Suprem. Fins que no es pronunciï aquest tribunal Ferronats continuarà gestionant el control aeri a la Seu i a Alguaire.

LA XIFRA
3.500 milions d’euros vol invertir un fabricant de bateries elèctriques per reindustrialitzar les plantes de Nissan a la Zona Franca i mantenir la plantilla, segons que ha explicat el president de Foment, Josep Sánchez-Llibre.

TAL DIA COM AVUI
El 4 de setembre de 1924 va néixer a Burjassot l’escriptor i periodista Vicent Andrés i Estellés, considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània.