10.04.2026 - 21:40
|
Actualització: 10.04.2026 - 21:45
En un temps fosc per a la llengua i en què, fins i tot, sovint impera l’escepticisme, els joves continuen recordant que la flama és ben encesa. I enguany, abans que aquesta flama per la llengua que recorrerà tots els Països Catalans en un esdeveniment històric –el Correllengua Agermanat– arribi a Mallorca, el calendari encara té marcats dos dies de celebració de la llengua: avui i demà, a Manacor, l’Acampallengua recordarà que hi ha tota una generació que empeny amb força perquè el futur sigui tot en català.
Agafant el testimoni de Felanitx, que l’any passat va rebre un reeixit Acampallengua que va aplegar entre 4.000 persones i 5.000, aquest quinzè aplec, a Manacor, promet de superar totes les expectatives. Torna amb l’objectiu de mantenir viva la col·lectivitat i l’esperit de la cultura pròpia i per a poder experimentar, una altra vegada, una finestra cap a una vida plenament en català. Els organitzadors volen igualar –i fins i tot superar– les xifres de participació de l’any anterior.
Josep Buades, portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, explica a VilaWeb que enguany es preveu que sigui històric, atès que serà l’escalfament previ al Correllengua Agermanat, que començarà a Catalunya Nord el cap de setmana vinent.
Reivindicació de la llengua, sobretot en l’àmbit educatiu
L’Acampallengua té una funció doble. D’una banda, és un espai de socialització en català i, d’una altra, és una eina de reivindicació. “Hi ha espai per a reivindicar moltíssimes coses, però sobretot que els joves de Mallorca volem viure en català“, detalla Buades, que explica que enguany se centra a reivindicar el català en l’àmbit educatiu.
“La situació del català a les aules és molt lluny de ser la desitjable. Centrem moltes reivindicacions entorn de la Universitat de les Illes Balears, sobretot arran d’un estudi recent que ha constatat que només s’hi imparteixen íntegrament en català un 25% de les assignatures: només una classe de cada vint a la Facultat de Ciències de la Salut es fa en català. D’una altra banda, també és molt fort que es vulguin carregar el requisit de català en places de professors de cobertura difícil. Això voldria dir que potser a Formentera no hi haurà professors de primària que sàpiguen català”, lamenta.
Un espai obert a tothom
El batlle de Manacor, Miquel Oliver, insistia aquesta setmana que l’Acampallengua era “un acte per a relacionar-se amb normalitat en català” i obert a tothom, no sols als joves. També va anunciar que l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor concediria el Reconeixement de Mèrits 2026 als Joves de Mallorca per la Llengua, per la trajectòria i el compromís constant amb la llengua catalana.
“És important que la societat es mogui i faci passos endavant per la llengua. Tant l’Acampallengua com el Correllengua Agermanat demostren que els Països Catalans estem disposats a defensar la llengua catalana i a posar fi al procés de minorització lingüística al qual és sotmesa”, explica Buades.
L’Acampallengua és un esdeveniment especial perquè, així com la majoria de festivals són pensats per a emplaçar-se fora del poble i evitar de molestar la resta de població, en aquest cas té la voluntat d’acostar-se al poble i donar-hi vida. “Hi ha més de trenta activitats repartides per tot el municipi que conviden a tenir espais per a recuperar l’autoestima col·lectiva i crear zones obertes a tothom de socialització en català”, detalla Buades. De fet, recorda que, tot i que sigui un aplec organitzat per joves, la voluntat és que hi participi tothom.
De moment, els joves han encoratjat tots els manacorins a penjar senyeres, pancartes o samarretes dels aplecs anteriors a les façanes de Manacor. De fet, d’ençà de dimecres dues pancartes de dotze metres pengen de la façana de l’ajuntament. També animen a col·laborar amb el comerç local anant als establiments adherits a l’Acampallengua, senyalitzats per a l’ocasió.
Ver esta publicación en Instagram
Activitats
Entre avui i demà es faran més d’una trentena d’activitats per tot Manacor. La jornada de dissabte començarà amb torneigs esportius de bàsquet i futbol a l’IES Manacor, i també hi haurà tallers de teatre, espais de debat com l’Espai Rebel, activitats de cultura popular i la pintura del mural participatiu de l’Acampallengua.
Podeu consultar ací el mapa d’activitats i els horaris prevists.
Durant el dia també hi haurà tallers, activitats culturals com ara glosades, ballades populars i cercaviles pels carrers de Manacor, conferències i tertúlies sobre temes d’actualitat, com la resposta col·lectiva a l’auge del racisme, la situació del català a les aules i el futur del periodisme. També es farà un episodi especial del pòdcast No n’hi ha per tant, amb Pau Llonch i Oriol Farrés, en què es debatrà sobre turisme.
Diumenge es destaquen activitats com una ruta de la memòria, una fira d’entitats, tallers de jocs tradicionals i activitats infantils. De fet, serà l’última vegada que el mític grup Cucorba actuarà en un Acampallengua, atès que va anunciar la retirada. La jornada es tancarà amb un dinar popular d’arròs brut i una cantada col·lectiva a la plaça de Font i Roig que posarà el punt final a un cap de setmana intens de convivència i reivindicació.
Concerts
Un dels moments culminants de cada Acampallengua són els concerts. Dissabte es tancarà amb el gran concert al Parc de na Molla, amb artistes destacats del panorama musical dels Països Catalans com ara Auxili, Maria Jaume, la Ludwig Band, Plan-ET i Nastallat. De fet, aquests quatre darrers artistes estrenaran a Manacor música nova. “El cartell d’enguany ens fa molta il·lusió perquè és molt potent i els nous discs que hi presenten han tingut molt bona rebuda”, afegeix Buades.
Ver esta publicación en Instagram
Impulsat pels Joves de Mallorca per la Llengua, l’Acampallengua s’ha consolidat com un esdeveniment imprescindible per al jovent i com un referent cultural arreu dels Països Catalans. Va néixer el 1997 i, de manera interrompuda, s’ha anat mantenint amb el pas dels anys, però ha agafat una embranzida important aquestes darreres convocatòries i s’ha consolidat com una cita ineludible per al jovent que estima la llengua. “El jovent ha agafat el testimoni de la defensa de la llengua i és molt positiu perquè necessitàvem relleu, i ara hem portat una alenada d’aire fresc”, conclou Buades.
