19.08.2025 - 21:40
Una cinquantena de barcasses amb més de 850 immigrants van arribar a les costes de les Illes la setmana passada. És la setmana en què ha arribat més gent d’ençà que hi ha registres i, si la tendència continua, enguany se superaran les xifres rècord de l’any passat, quan en van desembarcar gairebé 6.000. Durant el 2025 ja han arribat gairebé més de 4.500 immigrants, més del doble que en tot el 2023. La major part han anat fins a Mallorca, seguida de Formentera i Eivissa, i, en canvi, a Menorca no hi ha arribat cap barcassa. La situació d’enguany no és nova respecte de l’any passat, quan l’augment va ser força més gran que els altres anys, tot i que apunta que la xifra total serà més alta. Enguany ja ha arribat el mateix nombre d’immigrants que fins al novembre de l’any passat i tan sols aquest mes n’han estat uns 300 més que no pas el mateix mes del 2024.
A què respon aquest augment, accentuat de l’any passat ençà? Margalida Capellà, professora de dret internacional en la Universitat de les Illes Balears (UIB) i directora del títol d’expert universitari en migracions a la Mediterrània, explica que hi ha moltes més barcasses per la situació de cooperació entre Mauritània i Espanya. De fet, el primer semestre del 2025 les arribades en barcassa de Mauritània a les Illes Canàries ha baixat d’un 40%. Per tant, els subsaharians veuen que Mauritània els impedeix amb mà dura que surtin i van cap a Algèria. D’allà surten fins a les Illes, el punt més pròxim, i fan un viatge que fa un temps feren els exiliats balears del franquisme a la inversa.
Capellà creu que es fa molt tard amb la reacció que tenen els governs tant de les Illes com espanyol en relació amb aquesta qüestió. Ara, la pugna política entre Marga Prohens i Pedro Sánchez sobre quins recursos hi ha és constant. I el PP ha apujat el to aquests darrers mesos per fer-se seu l’espai discursiu de l’extrema dreta de Vox en aquest afer. La conseqüència final és que, ara com ara, les Illes estan sobrepassades respecte d’infrastructures i personal.
“Això se sabia. Quan era diputada, vaig presentar una proposició no de llei (PNL) el 2016 en què advertia que si es tancava la ruta de Líbia hi hauria un moment que s’obriria la d’Algèria. Es va arribar a un acord per a adoptar un protocol i poder estar preparats i no s’ha fet res”, denuncia Capellà, que afegeix: “La qüestió és parlar de solucions i no tant de problemes. El que interessa és que el govern autonòmic o estatal, el que sigui, es faci càrrec d’aquestes persones que estan en una situació molt vulnerable. Estan obligats a fer-ho. La societat civil hi podem col·laborar, però tenim un límit. Tot el personal que hi fa feina, la policia, el voluntariat, la Creu Roja… estan sobrepassats. Perquè això és cada dia.”
Diferències entre magribins i subsaharians
El sistema d’acollida, tal com explica Capellà, és pensat per unes circumstàncies que han canviat completament i els recursos no han augmentat. Fins fa dos anys o tres, la major part d’emigrants que arribaven eren d’origen magribí, sobretot d’Algèria i del Marroc. El govern espanyol, llevat que siguin dones o manifestin una persecució individualitzada, no els defineix com a vulnerables. Per tant, quan arriben a les Illes, els intercepten, els dirigeixen a un centre d’acollida, els identifiquen, els ofereixen assistència mèdica bàsica i són alliberats. Alguns resten ací, però la majoria parteixen cap a la península i continuen el viatge.
Amb els subsaharians és diferent. “Vénen de països que la majoria estan en conflicte, com Somàlia i Mali, o tenen una vulnerabilitat especial. En la pràctica, el govern espanyol aconsegueix una retenció subsidiària i entren al programa d’acollida. Han d’estar en un centre d’acollida, els han de donar assistència com a tots els refugiats i el sistema balear no està preparat per això”, comenta. De fet, a Mallorca solament hi ha un centre d’acollida per a sol·licitants d’asil, a Palma, amb quaranta-quatre places: “Són les mateixes que fa deu anys. Això tensa el sistema, de manera que, per als qui arriben en barcassa, que són vulnerables i també haurien d’estar acollits en aquests centres, se cerquen solucions provisionals.”
Per exemple, quan no hi caben al centre de Mallorca, són derivats a la península. Viatgen en vaixell i els duen a l’estació marítima, on romanen fins que tenen plaça tant en un vaixell com en un centre. “Això pot passar l’endemà, però a vegades passen més dies. Ara hem tengut un grup que s’hi ha estat quatre”, explica Capellà, que subratlla que la Creu Roja no pot assumir l’assistència de tota aquesta gent. El grup de voluntaris de què forma part Capellà ha aconseguit, almanco, que l’estació marítima resti oberta durant la nit, perquè fins ara quedaven sols sense poder dormir a cobert. “També els han dut aigua, però no tenen res més. Esperam que la situació canviï i que hi hagi alguna mesura més efectiva.”
El canvi climàtic també ha estat un factor determinant en l’augment de la ruta migratòria. La manca de pluja, la desertització i la reducció dels recursos hídrics ha afectat de ple el camp i ha obligat la gent a cercar una alternativa.
Amb formació
El perfil de la gent que arriba en barcassa ha canviat amb els anys. Sobretot, també, per aquest canvi d’origen. “Ve gent molt formada dels països subsaharians. A part d’àrab, parlen anglès i francès perfectament. És gent que l’única sortida que veu per a tenir una vida digna i sortir d’una situació de violència és partir del seu país”, explica Capellà. La major part són homes que poden enviar doblers a casa, però també vénen com més va més famílies. A ella, li mostren els títols d’universitaris al port. “Aquesta gent ve a fer feina. Quan diuen que es genera un problema de seguretat, s’ha de matisar molt”, subratlla. Sense anar més lluny, les dades estatístiques indiquen que els espanyols cometen molts més delictes que no pas els estrangers.
I si bé, primer, el discurs d’un sector com més va més gran de la població és que vénen a treure la feina dels residents, la realitat és una altra. La nova consellera de Treball del govern de les Illes, Catalina Cabrer, reconeixia fa uns quants dies a IB3 que per la manca de treballadors que hi havia a les Illes, els immigrants es podrien integrar perfectament: “Ens trobam amb persones que han arribat, que no tenen papers, no tenen permís de residència ni de treball. Crec que el mercat laboral podria absorbir, perfectament, aquestes persones amb una deguda formació.”
De fet, uns quants experts coincideixen que és un desaprofitament que aquests immigrants més preparats acabin fent les feines més precàries. I també Europa té clar que necessita immigració per a ocupar el mercat laboral. Un informe sobre envelliment elaborat per la Comissió Europea destacava que la població en edat de treball a Europa sense immigrants passaria de 200 milions de treballadors el 2019 a 150 milions el 2050. És a dir, que en necessitarà 50 milions més per a estabilitzar la població activa.
Falsa saturació dels serveis
Un altre de les notícies falses que giren entorn dels immigrants és la saturació dels serveis i equipaments. Que la sobrepoblació és un maldecap per al consum de recursos, i sobretot en un territori delimitat com les Illes, és evident. El problema sorgeix a l’hora d’enfocar qui provoca la sobrepoblació. La dreta i l’extrema dreta assenyalen directament els qui arriben en barcassa, que són cinc mil l’any i la majoria no resta a viure a les Illes. Però obvien que els mesos de temporada turística es duplica la població. També que el model econòmic duu treballadors d’uns altres indrets fins ací.
A més, uns quants estudis constaten que els immigrants no solament no fan servir més recursos sanitaris, sinó que els usen molt manco que la població resident. Sobre els qui arriben en situació irregular, s’ha comprovat que en condicions d’igualtat d’accés, l’ús de l’assistència sanitària és molt menor. A més, cal recordar que la situació d’irregularitat duu a l’absència de dret de les baixes laborals retribuïdes, per exemple, o més drets socials que sí que tenen els treballadors en situació regular.
