El primer any del Tiana Negra es va brufar el naixement del primer festival de novel·la negra en català del país amb cava i un magnífic pastís de xocolata negra. I un brindis, és clar. “Pels deu anys vinents.” Semblava una cosa molt llunyana i, enguany, el Tiana Negra fa catorze anys, que aviat és dit. Capitanejat per Anna Maria Villalonga, tornarà a ser el punt de trobada on el sector de la novel·la negra en català del país es prendrà el pols: hi arriben les darreres novetats del 2025 i les primeres del 2026, s’anunciarà el guanyador del memorial Agustí Vehí i, a més, ja se sap que Margarida Aritzeta i Lluís Maria Todó rebran els premis a la trajectòria en la categoria de creació i de traducció, respectivament.

El festival és una bona mostra d’arrelament i d’influència directa en el seu àmbit d’actuació. Després de BCNegra, és el més veterà del país i el primer que es va dedicar exclusivament a la novel·la negra en català. Això ha comportat un canvi d’hàbits important en el sector editorial: molts editors aprofiten els mesos de novembre, desembre i gener per treure les seves novetats pensant en aquest certamen, reforçar també la campanya de Nadal i allargar els seus llibres fins a Sant Jordi, tot aprofitant que a continuació vénen uns altres esdeveniments, com El Vi Fa Sang i el Taradell Negre.

Així doncs, hi trobarem novetats ben destacades d’autors importants del gènere negre o que hi fan les seves incursions malgrat conrar uns altres gèneres. En aquest sentit, destaquen les noves obres de Raquel Gámez Serrano i Susana Hernández, i, sobretot i de manera molt especial, la tornada de Jordi Cervera amb Flota com una papallona (Delicte) i Joan Carles Ventura, que arriba amb un nou lliurament del seu detectiu Fletxa, titulat Fletxa, assalt a la ruta. Laia Vilaseca hi presentarà L’udol de l’aigua (Rosa dels Vents) i Lluís-Anton Baulenas fa un autèntic torcebraç entre Pier Paolo Pasolini i el seu antagonista a Ocellets i ocellots. Són tan sols alguns dels títols i autors que seran presents al Tiana Negra.

Enguany, la memòria té un protagonisme important en el festival. Ara fa cinquanta anys, en plena incertesa després de la mort de Franco, va néixer una editorial ben singular en el panorama literari en llengua catalana: la Magrana. En el nucli fundacional, hi havia Carles-Jordi Guardiola i l’escriptor Jaume Fuster, i va començar fent llibre polític (no debades, hi havia gent que provenia de la branca cultural del PSAN). Deu anys després, va començar la col·lecció de novel·la la Negra, que varen dirigir en diferents moments Àlex Broch i Jaume Fuster mateix. La col·lecció va arribar a tenir grans èxits de venda, com per exemple, els llibres de Maria Antònia Oliver protagonitzats per la detectiva Lònia Guiu. S’hi publicaren, sobretot, títols escrits originalment en català, a més d’algunes traduccions, sobretot d’autors europeus força polititzats i uns quants americans. Aquesta doble efemèride se celebrarà també en el festival, i entre les persones que en parlaran hi haurà Irene Solanich-Sanglas, professora de la Universitat de Vic, que en va fer una tesi doctoral que després s’ha plasmat en el llibre Matar impunement (la Magrana).

Qui no es perdrà el festival –n’és un habitual– és el professor de la Universitat de Salamanca Àlex Martín Escribà. Li toca ser-hi per partida triple, aquesta volta. Serà una de les persones que parlarà en l’homenatge a la Negra de la Magrana, però també rebrà el seu particular homenatge. Martín ha estat director, des del primer dia, de la col·lecció Crims.cat que va iniciar l’editorial Alrevés i que ara edita Clandestina. Tot just acaba de publicar el número 100, una obra que aplega les tres novel·les de Rafael Tasis, Un crim al paralelo, La bíblia valenciana i És hora de plegar. Un volum magnífic per a descobrir o tornar a gaudir de la lectura d’un dels pares fundadors del gènere en la nostra llengua.

A més a més, Martín és un dels membres del jurat del premi memorial Agustí Vehí, Vila de Tiana, el nom del guanyador del qual s’anunciarà demà. L’escriptora mallorquina Dora Muñoz, l’anterior guanyadora del guardó, hi presentarà el llibre vencedor, Error de càlcul, que va arribar a les llibreries coincidint amb la Setmana del Llibre en Català.

Tiana Negra també es farà ressò d’un fet important i insòlit aquests darrers anys en la novel·la negra en català: que un llibre arribi a la vuitena edició sostinguda al llarg del temps i que, a més a més, representi la creació d’un personatge serial reconegut i consolidat i marqui l’eclosió i una tendència. Això és el que va passar amb La sergent Anna Grim, de Montse Sanjuan, l’èxit de la qual va significar el descobriment de les aportacions dels autors de les Terres de Ponent al corpus criminal en la nostra llengua. La comissària del festival, Anna Maria Villalonga, la sotmetrà a un dels interrogatoris en l’habitual “Cadira d’orelles”.

‘True crime’

Per descomptat, una de les grans modes d’aquests darrers temps a casa nostra són els crims reals. Aprofitant la fal·lera pel gènere –reforçada pel gran èxit de Crims– a Tiana Negra hi haurà alguns membres del programa que dirigeix Carles Porta per parlar de l’èxit dels pòdcasts, un format que s’ha anat consolidant al llarg del temps. També cal especificar que la vida real prendrà cos al festival quan Roger Heredia, membre de la policia científica, hi explicarà els secrets de la seva feina, molt allunyada dels tòpics que han popularitzat sèries com CSI i similars.

Un dels moments més esperats del festival és, sens dubte, el moment dels premis a la trajectòria. Tiana en té en dues modalitats: la de creació i la de traducció. En aquest cas, la guardonada en la modalitat de creació és l’escriptora Margarida Aritzeta (Valls, 1953). Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, Aritzeta és la baula entre la primera generació d’autors de novel·la negra del país i la contemporània. Ho demostren les seves obres publicades a la Negra de la Magrana, a Llibres del Delicte i, finalment, a Crims.cat, que l’han convertida en un referent clar d’aquest gènere.

Per la seva banda, Lluís Maria Todó (Barcelona, 1950) rebrà el premi per la seva trajectòria com a traductor. A banda de ser un gran especialista en la literatura francesa i en alguns dels seus grans noms, Todó és autor de la traducció de tres títols imprescindibles del gènere negre: Kèops Total, Xurmo i Soleà, de Jean-Claude Izzo, que conformen la seva trilogia de Marsella. Amb aquestes tres obres, Izzo es va convertir en un dels exponents més clars de novel·la negra del desencant i en un dels millors analistes de la França contemporània. Totes tres obres es varen publicar a Andorra a càrrec de l’editorial Límits i avui les tres traduccions es consideren obres de culte.

Així doncs, amb aquesta mirada a la història editorial contemporània, tot destacant les novetats més importants dels darrers mesos i optant per explicar el fenomen del true crime, arriba el catorzè Tiana Negra, amb què el festival confirma que no tan sols es fa molt bona novel·la negra en català, sinó que els seus lectors tenen ganes de trobar-se i de celebrar-ho cada any.