19.11.2025 - 13:26
|
Actualització: 19.11.2025 - 13:47
El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha confirmat l’amonestació a l’ex-eurodiputat de Ciutadans i antic president de les Illes José Ramón Bauzá per haver assetjat psicològicament un dels seus assistents parlamentaris. El tribunal considera provat que Bauzá va ser responsable d’una pressió psicològica continuada, segons la sentència feta pública avui. Desestima gairebé tots els motius del recurs presentat per Bauzá, tot i reconèixer que els tràmits administratius van ser excessivament llargs.
El tribunal subratlla en la resolució que “el comportament objectivament abusiu del demandant (Bauzá) va desacreditar el denunciant (l’assistent) i va deteriorar les seves condicions de treball (…). Les proves escrites mostren que el demandant va exercir una pressió psicològica sobre el denunciant de manera continuada al llarg del temps. Una situació com la descrita s’ha de qualificar d’assetjament psicològic”.
El procés contra Bauzá
La causa es va obrir arran d’una denúncia presentada l’estiu de 2022 per un dels empleats de l’oficina de Bauzá a Brussel·les. L’informe del comitè intern que examina els casos d’assetjament al Parlament Europeu va ser lliurat a la presidència de la cambra el mes de març de 2023, però no va ser fins al gener de 2024 que la presidenta Roberta Metsola va anunciar públicament l’amonestació a Bauzá. El tribunal considera excessiu el termini de gairebé onze mesos entre aquests dos moments, fet pel qual condemna el Parlament Europeu a assumir la meitat de les costes de Bauzá a més de les pròpies.
Pel que fa a la resta de qüestions plantejades per Bauzá, el tribunal comunitari descarta qualsevol vulneració del dret de defensa o del principi de bona administració. El tribunal també avala la decisió de la cambra de no admetre alguns testimonis proposats per Bauzá o de posar en dubte la credibilitat d’altres.
Comportaments acreditats
La sentència també refusa l’existència d’errors d’apreciació que Bauzá argumentava en relació amb els fets considerats provats: la disponibilitat exigida fora de les hores de feina, els comentaris amenaçadors, declaracions insultants, la realització de tasques domèstiques i instruccions contradictòries donades a l’assistent.
Segons la resolució parlamentària, era la primera vegada que es determinava un cas d’assetjament psicològic amb relació a un diputat. Tanmateix, no s’hi van poder provar totes les acusacions formulades pel denunciant. L’amonestació pública, anunciada al ple, és la sanció més lleu prevista a les normes internes del Parlament Europeu per a aquesta situació.
