Uns quants testimonis asseguren que no van rebre ni enviar diners a Jordi Pujol Ferrusola

El judici a la família Pujol Ferrusola i nou empresaris s’ha centrat, avui, en tot un seguit d’operacions bancàries que la fiscalia considera sospitoses. L’acusat principal, Jordi Pujol Ferrusola, i la seva ex-dona, Mercè Gironès, tenien un compte a Andbank que, durant una colla d’anys, va fer i va rebre transferències de molts milions de pessetes. Segons el jutge instructor, la majoria d’aquests moviments no tenen una base econòmica real, sinó que podrien ser una manera d’amagar l’origen fraudulent dels diners.

Avui, en una jornada plena de problemes tècnics i d’identificació de testimonis –com totes les que hi ha hagut fins ara–, han declarat quinze persones, moltes de les quals eren titulars d’uns altres comptes d’Andbank que haurien enviat diners del compte dels acusats o n’haurien rebuts. Amb una sola excepció, els titulars d’aquests comptes han declarat que no coneixien de res ni Pujol Ferrusola ni Gironès –uns quants han dit que simplement els havien vist per televisió– i que no sabien res d’aquests moviments bancaris. 

Durant l’interrogatori, molts dels testimonis han mostrat astorament. Un d’ells, l’empresari andorrà Carles Serradell, ha explicat que en tenia un de dividit amb els seus dos socis, però que li servia tan sols per a cobrar la feina i el menjar. Quan li han demanat si sabia per què durant un temps hi havia hagut, al compte, 90 milions de pessetes provinents de Pujol i Gironès, fins i tot ha comentat irònicament al fiscal: “Si això és veritat, la tercera part deu ser meva. Digui’m on he d’anar a cobrar els diners.” N’hi ha que han declarat que ni tan sols eren conscients d’haver tingut un compte a Andorra o de ser-ne els titulars.

L’afer de les transferències toca el moll de l’os de l’acusació. Segons la fiscalia anticorrupció espanyola, els diners d’Andorra que la família justifica per la deixa de l’avi Florenci i per les inversions que es van fer després són en realitat els beneficis d’unes comissions que cobraven en canvi de concedir concursos públics a empreses de confiança. Presumptament, el fill gran i la seva ex-dona eren els encarregats principals de gestionar els beneficis. Les transferències que avui s’han posat sota la lupa són importants, en aquest sentit, perquè la fiscalia aspira a fer servir la manca de fonament d’aquestes operacions per a reforçar la tesi que els diners no provenien de la deixa ni d’inversions lícites.

Tanmateix, el fiscal Fernando Bermejo no se n’acaba de sortir, a l’hora de demostrar que l’origen dels diners sigui il·lícit. Fins ara, ha sabut sembrar dubtes raonables amb unes factures que cobrava Jordi Pujol Ferrusola per tasques d’intermediació per a grans empreses, perquè ha palesat l’absència d’informes i de documents que les acreditessin i també una bona colla de llacunes contractuals. Però, quan ha intentat de demostrar que aquestes tasques en realitat no es produïen, sinó que eren operacions instrumentals per a cobrar comissions, ha rebut força revessos, perquè uns quants testimonis han assegurat que Pujol Ferrusola feia, en efecte, d’intermediari.

Durant la sessió d’avui han aparegut dos noms recurrents, el de Josep Maria Pallerola, director de l’oficina principal de la Banca Reig –banc precedent d’Andbank– a Sant Julià de Lòria i que va ser gestor dels comptes de Pujol, i el d’Antonio Zorzano, empresari andorrà que n’hauria fet d’apoderat. El judici continuarà demà amb quinze testimonis més.

Les obagues andorranes

La legitimitat de la justícia espanyola per a investigar la trama andorrana és un element de disputa. En l’exposició de les qüestions prèvies, els advocats de la família Pujol van denunciar que la justícia espanyola havia vulnerat els principis de cooperació judicial internacional entre l’estat espanyol i el Principat d’Andorra. L’advocat del fill gran, Cristóbal Martell, va dir que segons el seu parer la fiscalia havia desoït la normativa interna andorrana quant a delictes fiscals i d’emblanquiment. 

L’advocat de Josep Pujol, Jaime Campaner, va considerar que la comissió rogatòria per mitjà de la qual la justícia espanyola havia obtingut, de part de la justícia andorrana, la informació sobre aquestes transferències hauria de ser declarada nul·la. L’argument de Campaner és que l’origen de tal investigació no era sinó un “streaptease financer”: la Banca Privada d’Andorra va trencar el secret bancari de la família Pujol Ferrusola per pressions espanyoles, segons que han denunciat els mateixos dirigents del banc.