Mallorca crida auxili. La destrucció del sòl rústic ha originat una situació d’emergència territorial que, si res no canvia, pot arribar a un punt de no-retorn. Són unes frases que poden sonar alarmistes, però un estudi recent adverteix que mentre el ritme de construcció continuï, Mallorca està condemnada. Aquest ritme, ara com ara, és de cinc xalets la setmana i d’una piscina per dia. L’advertiment és clar: “Les urbanitzacions, fins i tot les àrees de transició que plantegen ara, són com tumors que afecten un territori concret. Però és que el que passa amb el sòl rústic és una metàstasi.” Ho defineix així Terraferida, l’entitat ecologista que ha presentat l’estudi fa poc, amb què ha tornat a l’activitat pública, després de tres anys d’aturada.

L’entitat té deu anys de vida. El 2015, un grup d’unes quinze persones es va decidir a alçar la veu. En aquells moments governava el pacte de progrés i podia semblar una oportunitat per a capgirar les dinàmiques de destrucció territorial que havien seguit les Illes –sobretot Mallorca i Eivissa– durant els decennis anteriors. S’organitzaven en un xat, amb la idea de mantenir una estructura petita, sense pressupost, amb independència absoluta. “Quan vam començar, volíem ser tan sols un perfil de denúncia a les xarxes. Però la societat ens va transformar l’entitat”, explica Jaume Adrover, un dels portaveus.

Una aturada temporal

Com li ha passat a les Illes, Terraferida també va morir d’èxit. La presència de l’entitat va ser un alè d’esperança per a una part de la societat que entenia que les coses havien de canviar si es volia conservar l’illa. “Hi havia una gran necessitat social de trobar respostes i la gent les cercava en entitats com la nostra”, explica. Dedicar-se a la premsa, a participar en taules redones, a respondre a la gent, a fer estudis, etc. va ser massa per a aquest grup de gent, perquè cadascú ja tenia la seva feina.

L’augment d’activitat, afegit a “la mollor del govern, que no volia fer un canvi en l’urbanisme destructor que tenim” –diu Adrover–, els va superar. “Creixien les places turístiques, anaves a parlar amb ells i no aturaven ni les autopistes ni el creixement. Hi havia frustració. No podíem. Si haguéssim vist que el nostre esforç era més útil, hauríem continuat.” I per això van fer una aturada indefinida, ara fa tres anys.

Però durant aquests tres anys, el grup ha continuat actiu, a la rerecambra. No podien callar, perquè la situació s’agreujava cada vegada més. La gent els demanava que tornassin. I han tornat.

Que deixin fer xaletarros a foravila sobre marines precioses és una anomalia absurda.

Que t'hi deixin fer una carretera privada de 1,6km de llarg tenguent entrada a pocs metres del carrer és acarnissament.

Demà treim "Inventari de la devastació de Mallorca 2015-2024". Ajuda. pic.twitter.com/hzDiFp7V1c

— Terraferida (@Terraferida) January 14, 2026

“Tot i la retòrica política del moment, s’aproven una colla de decrets que causaran un creixement brutal. Es legalitzen aberracions urbanístiques, es permet de construir en àrees de transició i et pots fer més d’una piscina per habitatge en sòl rústic, cosa que és una anomalia absoluta”, denuncia Adrover. També explica que, si es permet de construir en zones inundables, pot acabar havent-hi mil habitatges més en aquestes zones de risc.

“Serà una qüestió de pura supervivència”

“Fan el discurs que no hi cap més gent –diu, en relació amb el discurs antiimmigratori del PP–, però declaren urbanitzables zones que duran desenes de milers de persones”, subratlla Adrover. Perquè faltarà mà d’obra per a fer-los i perquè afegirà tensió al model. A més, s’hi afegeix l’expansió dels habitatges de luxe per als immigrants milionaris: “En sòl rústic, el 99% del que s’edifica no és per a gent d’aquí. Ens trobarem en un moment que no es tractarà de salvar el paisatge per tenir un entorn agradable, sinó que serà una qüestió de pura supervivència. Anam accelerant un model que ja era prou desastrós.”

Amb un creixement enorme de residents ens surten 12,4 turistes per resident. El doble que Canàries. Quan actualitzem aquesta gràfica farà feredat. pic.twitter.com/2mFhI8Yg0Z

— Terraferida (@Terraferida) January 23, 2026

Els càlculs més conservadors de l’entitat diuen que encara hi ha 600.000 places edificables. També recorden que l’hivern del 2025 ja hi ha hagut més gent que el mes d’agost de l’any 2000. Segons les dades que han estudiat, ara com ara a les Illes hi ha 12,4 turistes per resident. “Mires les Canàries, i en surt la meitat. En un país descomunal com el Brasil, hi ha tants turistes com a les Illes. Ja ens trobam en allò que fa vint anys ens semblava impossible. El nostre model turístic i immobiliari té una voracitat que bat rècords contínuament”, critica Adrover.

El camp, en perill

I la metàstasi ha arribat al camp. Fins ara, els mallorquins han vist que al litoral que no havia estat protegit es convertien els arbres i els espais naturals en blocs de ciment amb vistes panoràmiques a la mar. Hotels i xalets han construït un mur de formigó amb la silueta de la costa. Però aquests darrers anys el perill s’estén a fora vila.

Com s’hi ha arribat, a aquest ritme de cinc xalets setmanals? La resposta de Mateu Vic, coordinador de l’estudi presentat i portaveu de l’entitat, és ben clara: perquè s’ha permès. “Normalment, als països civilitzats no es pot construir en sòl rústic. Però a Mallorca i Eivissa s’accepta. Ningú no impedeix que vingui un alemany i s’hi faci un xalet”, diu.

Reconeix que fa uns quants anys fora vila es mantenia allunyada d’aquesta dinàmica de construcció generalitzada, almanco amb un ritme tan “vertiginós”. Santanyí, Campos i les Salines són els municipis on hi ha la destrossa més gran i generalitzada. Els segueixen Llucmajor, Manacor, Felanitx i els municipis del Raiguer. “S’estén per tota l’illa”, adverteix.

El procés s’accelera

I és un procés que s’accelera. Terraferida ja va fer un estudi entre els anys 2015 i 2021, en què es demostrava que el creixement de construcció en sòl rústic era de 140 hectàrees anuals. Ara, entre el 2021 i el 2024 ha augmentat a 180 (+28%). Si es reuneix tota la superfície artificialitzada aquests darrers deu anys (2015-25), sumam una àrea de 15,69 quilòmetres quadrats, superior a municipis com Búger, Estellencs, Consell, Deià o Costitx. El 58% de les construccions són per a ús residencial, però també hi compten infrastructures i parcs fotovoltaics.

De fet, per a edificar en sòl rústic, la norma general diu que la parcel·la ha de tenir 14.000 metres quadrats. El 42% de les llicències que es van demanar entre el 2015 i el 2023 corresponia a agrupacions de parcel·les per a poder arribar a aquest mínim i construir-hi un xalet de set xifres. S’hi han detectat camps de polo o d’hípica, camps de tir i, fins i tot, un camp de golf dins una casa.

Hi ha esperança?

Vic creu que la població no és del tot conscient del mal que es fa a Mallorca. Això és un condicionant que agreuja la situació i que, de fet, ha impulsat el retorn de Terraferida. Malgrat tot, l’entitat comença a veure un canvi de discurs entre alguns sectors que no n’havien parlat mai.

Sabem que és factible frenar la destrossa, fins i tot fer reviure llocs degradats pel ciment. I ho sabem perquè a moltes regions del món conserven terra, recursos i paisatges sense excuses i amb orgull. Pensam que sí, que una Mallorca més verda, bella i fèrtil encara és possible. pic.twitter.com/PkiO4sWUI1

— Terraferida (@Terraferida) January 5, 2026

Adrover diu: “Tot allò que ja està fet no es pot esbucar fàcilment i allò que ha de venir és molt gran.” L’esperança –afegeix– rau en el fet que ja no és la gent de sempre que clama per frenar el model. “Ens hem de centrar a salvar això que queda i contenir els espais que es poden salvar. Perquè donam per fet que seran inedificables per sempre, però ja començam a veure partits que demanen de poder edificar en espais protegits. Hem d’advertir la gent que pot haver-hi moltíssim més mal del que ja tenim i cercar un gran pacte social per a frenar tot això.”

Els èxits de Terraferida

Gràcies a la feina de Terraferida, es va començar a parlar d’un dels tabús de la societat mallorquina, el lloguer turístic, amb una capacitat de lucre sucosa. “El 2015 no hi havia debat”, recorda Adrover. Però ells van fer uns mapes i unes primeres publicacions en què denunciaven que hi havia 90.000 places de lloguer turístic il·legals que s’oferien per internet, més del doble que les legals.

“També vam dir quantes places turístiques teníem en realitat, perquè aquest lloguer turístic no computava com a plaça. Es va començar a crear un debat sobre la magnitud enorme que tenia”, apunta. També recorda amb satisfacció la campanya “Sense límits, no hi ha futur”, en què van aconseguir que s’afegissin més entitats i van presentar un document de propostes a les institucions. “Però ens van tornar a enganyar. Vam anar a veure la presidenta, també el president del Consell, i ho van posar dins un calaix.”

Ara tornen a l’activitat amb més calma, però volent tornar a estirar la societat perquè s’activi. La solució, en referència al sòl rústic, és ben simple: “Només s’ha de fer una modificació del pla territorial. I no és cap iniciativa que vagi en contra del sistema. La vida continuaria bastant semblant, però sense fer aquesta destrossa. Hem de ser conscients que el problema hi és, però que té molt fàcil solució. Per això necessitam consciència, mobilització i consens social”, sentencia Vic.