02.11.2025 - 11:00
|
Actualització: 03.11.2025 - 07:51
La sessió inaugural del curs acadèmic de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha tingut enguany un caràcter vindicatiu important en l’àmbit polític i institucional. En l’acte, fet dijous, dia 30, la presidenta de la institució, Teresa Cabré, va voler refermar la posició del IEC en el panorama polític del país. Quan va començar el discurs va deixar clar la seva posició sobre els atacs que rep la llengua: “El IEC no pot actuar només en clau d’una part del territori de la llengua, no pot perdre mai de vista que la seva mirada ha de ser sobre la totalitat del territori i, des d’aquesta mirada àmplia, hem de lamentar la situació actual, la conjuntura adversa a la identitat catalana que, amb una política hostil, volen atemptar i, de fet, atempten, contra la unitat de la llengua.”
Mirada àmplia sobre tot el domini lingüístic
La presidenta va continuar incidint en aquest punt: “Ens pensàvem que la unitat de la llengua formava part dels consensos polítics més elementals. Estem i estarem sempre al costat de tots els organismes que defensin aquesta unitat. Com estarem també atents a les accions que intentin minar l’abast i la consideració de la llengua en tot el territori que la parla. No perdem, doncs, aquesta perspectiva de mirada àmplia.” Cabré va demanar a totes les seccions de la institució que no oblidessin mai aquesta amplitud de mires cap a tot el territori i que el dia a dia no els la fes oblidar.
Més reconeixement acadèmic nacional
En aquest discurs inaugural, concís, concret, directe i clarament adreçat als poders polítics i institucionals, la presidenta Cabré va demanar que el IEC fos més reconegut i valorat institucionalment, socialment i científica, tant de la perspectiva política i econòmica com de l’acadèmica. Aquesta demanda fou feta davant els membres de l’Institut, però també del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, del conseller Francesc Xavier Vila i de les portaveus de Junts, Mònica Sales, i d’ERC, Ester Capella.
Com a fil vertebrador del discurs, Cabré es va mostrar ferma a defensar el paper de la institució que presideix: “Creiem que l’Institut d’Estudis Catalans és l’única acadèmia de la llengua catalana que actua inclusivament sobre el conjunt de totes les varietats dialectals. Ho és per història, pel seu objecte de treball i per la seva composició, en tant que els seus membres procedeixen de tot el domini lingüístic.”
Després d’aquest preàmbul, Cabré va passar al cor del discurs inaugural: “Creiem que l’Institut és l’ens acadèmic –acadèmia, doncs, encara que no en dugui el nom–, que estudia i fa recerca en tots els àmbits del saber. Un ens que se singularitza i no competeix per la seva perspectiva catalanística al servei d’un millor coneixement i benestar de les terres de parla catalana. Si com a argument de la sol·licitud que hem fet arribar al president del parlament som una acadèmia pluritemàtica que treballa al servei de la catalanística, si arribem a fer entendre que som un organisme nacional –com ho són el Teatre Nacional de Catalunya, la Biblioteca Nacional de Catalunya…–, si argumentem això –tot i que, de moment, ens hàgim de restringir formalment i explícitament a Catalunya, per raons de realisme–, hauríem de tenir la consideració institucional que ens correspon. Hem de tenir més reconeixement nacional.”
“Acadèmia nacional” com a subtítol
La presidenta va voler aclarir que la demanda de reconeixement del IEC com a acadèmia nacional no inclou cap canvi de nom: “El nostre nom històric volem que sigui sempre ‘Institut d’Estudis Catalans’, no tenim cap intenció de canviar-nos el nom, però el reconeixement ens duria a fer constar que som una acadèmia nacional en el subtítol. També hauríem de tenir reconeguda –com tenen reconegut totes les entitats nacionals– una major sostenibilitat econòmica que n’assegurés el sosteniment.”
En aquest punt, va dir que no demanava més pressupost, sinó que se n’assegurés el sosteniment per tenir una seguretat pressupostària que ara no tenen i que els fa negociar cada any quina quantitat reben de les institucions. Després de remarcar la necessitat d’aquest reconeixement institucional i econòmic, la presidenta Cabré va reclamar també més reconeixement científic.
A banda aquesta fita més global, va definir les altres fites que s’han proposat per als quatre anys vinents: aconseguir un institut més estabilitzat quant a recursos i finançament, però també quant a l’organització interna; treballar per un institut més projectat en tot el territori; i, finalment, fer que l’institut estigui més connectat institucionalment, tant en el pla nacional com en l’internacional.
Biel Mesquida recita “El pi de Formentor”, de Costa i Llobera
La presidenta també va voler agrair a Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, la proposta que en la sessió inaugural Biel Mesquida recités “El pi de Formentor”, de Miquel Costa i Llobera, amb motiu del 150è aniversari del poema, com a estímul d’aquesta mirada àmplia cap a tot el país, que ha volgut posar en el centre del seu mandat. Mesquida començà el recital amb el poema de Costa i Llobera “La deixa del geni grec”, i va continuar amb “El pi de Formentor”. Justament, abans de començar aquesta sessió inaugural, s’havia fet una jornada dedicada a Miquel Costa i Llobera.
La cloenda de l’acte anà a càrrec del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, que va acollir de bon grat les propostes ambicioses de la presidenta del IEC i les va connectar amb l’origen de la institució creada per Prat de la Riba, l’any 1907. Rull va recordar la idea fonamental en què se sustenta el IEC: “El reconeixement de Catalunya com a nació.” Rull també va explicar que enguany el IEC havia estat presentat als diputats en una sessió especial al parlament i que, precisament, aquest acte li va crear inquietud perquè va veure que hi havia un desconeixement important, dins la classe política, d’aquesta institució i és important que això canviï.
Podeu sentir i veure Biel Mesquida recitant “El pi de Formentor”, de Miquel Costa i Llobera.
Podeu sentir i veure Biel Mesquida recitant “La deixa del geni grec”, de Miquel Costa i Llobera.
