30.11.2025 - 08:53
|
Actualització: 30.11.2025 - 11:10
Un diagnòstic de cada tres de VIH es fa tard a Catalunya, quan la infecció ja s’ha desenvolupat i els malalts presenten un deteriorament del sistema immunitari a l’hora de rebre el diagnòstic. Ho apunta el doctor Joaquín Burgos, del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de la Vall d’Hebron, arran del dia mundial contra la sida, el primer de desembre.
Aquest retard continua essent un dels principals esculls per a fer front a un virus el pronòstic del qual ha canviat molt en quatre dècades. Si fa quaranta anys era sinònim de mort per a moltes persones, ara es pot arribar a tenir càrrega viral indetectable i una qualitat de vida equivalent a la resta de la població. Trencar l’estigma, guanyar en conscienciació social i que el sistema sanitari aprofiti les oportunitats per fer proves són feines pendents.
Diagnòstic tardà i impacte
Burgos recorda que la meitat dels diagnòstics a Europa resten pendents fins que el virus ja ha causat dany. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho ha alertat aquesta setmana, i la situació a Catalunya tampoc no és gaire diferent: un terç dels diagnòstics arriben quan el virus ja ha avançat.
Això té conseqüències tant poblacionals com personals. “D’una banda, les persones porten anys amb la infecció sense saber-ho i poden transmetre la malaltia, perpetuant l’epidèmia. D’una altra, tot i que puguin posar-se en tractament i la situació millori, l’exposició prèvia al VIH influeix en les comorbiditats futures”, apunta Burgos.
Per a millorar la detecció, Burgos subratlla que cal una societat més conscient del risc d’infecció, especialment entre heterosexuals i persones d’edat avançada. “Tothom pot agafar la infecció per VIH i, en molts casos, mai no ens fem la prova”, adverteix. També defensa que els professionals sanitaris estiguin atents per evitar oportunitats perdudes de cribratge. “Hi ha casos de persones que han passat pel sistema sanitari amb una condició associada i ningú no els ha ofert el test”, explica.
A l’hospital la detecció és una anàlisi ordinària, però en els centres comunitaris ofereixen proves ràpides de sang del dit, amb “alta sensibilitat, alta especificitat i molt útils”.
Més recursos per a la prevenció del VIH
La prevenció és central en l’estratègia contra el VIH. Una peça clau actualment és la PrEP (profilaxi pre-exposició), una pastilla per a persones amb risc d’infecció. “S’ha demostrat que és molt eficaç per a evitar la infecció. Si l’adherència és bona, el 100% no s’infecta”, diu el doctor Burgos. No obstant això, admet que hi ha “més usuaris que voldrien prendre la PrEP i que per manca de recursos no hi tenen accés”, arran de les llistes d’espera que ha denunciat BCN Checkpoint, centre comunitari de referència.
Tractament i qualitat de vida
La situació ha canviat completament d’ençà de la dècada dels vuitanta, quan el diagnòstic equivalia a desenvolupar la sida i morir. Els primers tractaments dels noranta van salvar vides, però eren molt tòxics. Avui els fàrmacs antiretrovirals “són molt eficaços, es toleren molt bé i són fàcils de prendre”, diu Burgos: només cal una pastilla el dia. A més, s’hi han sumat els tractaments de llarga durada, injectables cada dos mesos, encara que en el futur s’espaiaran encara més.
“Les persones diagnosticades precoçment, sense dany immunitari, i que fan el tractament tenen una qualitat de vida equivalent a les que no tenen el VIH”, subratlla Burgos. Així i tot, reconeix que el diagnòstic encara genera molta por i estigma. “Ens pregunten: ‘Què passarà amb la meva vida?’, ‘Podré tenir fills?’, ‘Podré treballar amb normalitat?’ Els expliquem que, amb el tractament, podran tenir fills i portar una vida normal.”
El doctor fa èmfasi a remarcar que, amb un tractament eficaç i una càrrega viral indetectable, no es transmet el virus. “Aquesta és la realitat. Les mares amb VIH tractades tenen fills sans. Les parelles serodiscordants poden tenir relacions sense protecció i no es transmet el virus. Tenir la gent diagnosticada i tractada és la clau per a trencar la cadena de transmissió.”
La curació del VIH, el gran desafiament
Tot i els avenços, la gran fita pendent del VIH continua essent la curació. El tractament pot fer indetectable la càrrega viral, però el virus pot integrar-se a les cèl·lules del sistema immunitari i restar latent. “El virus pot dormir a les cèl·lules i, en un moment determinat, despertar-se. Si la persona deixa el tractament, el virus es reprodueix perquè hi ha reservoris”, explica la doctora María José Buzón, cap del grup d’infeccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Sosté que la recerca ha de continuar, perquè la infecció, tot i ser més controlable, obliga a seguir el tractament tota la vida.
Aquesta setmana, el grup del VHIR ha publicat un estudi a Nature Communications que descriu la diversitat de cèl·lules on el VIH es manté latent. “És important saber quines cèl·lules són per a dissenyar estratègies dirigides a aquests reservoris”, afirma Buzón, que apunta la necessitat d’explorar combinacions de fàrmacs per a reactivar i eliminar el virus.
Una de les línies de recerca actuals consisteix a entendre com potenciar el sistema immunitari perquè elimini els reservoris, i, com a principal objectiu, poder guarir-ne els portadors.
