Bloomberg · Redacció de Bloomberg

Fins i tot alguns dels seguidors més aferrissats del president rus, Vladímir Putin, s’han declarat en peu de guerra arran de la decisió del Kremlin de restringir l’aplicació de missatgeria Telegram i obligar els usuaris a emprar-ne una d’alternativa sota control estatal.

La setmana passada, milions d’usuaris de Telegram a Rússia van començar a experimentar problemes tècnics i interrupcions sobtades del servei a causa de les restriccions imposades a la popular aplicació pel regulador de telecomunicacions del país, Roskomnadzor. La decisió representa un punt d’inflexió en la llarga campanya del Kremlin per a promoure l’anomenat “internet sobirà” i que ja ha dut el govern a blocar l’accés a plataformes com per exemple YouTube, Instagram i WhatsApp.

L’ofensiva contra Telegram, tanmateix, podria ser la gota que fa vessar el got, inclòs al Kremlin. La decisió ha aixecat polseguera fins i tot en sectors de la societat russa poc propensos a criticar el govern, com ara soldats que empren l’aplicació per a comunicar-se de les trinxeres estant, propagandistes pro-guerra i representants dels governs regionals. Fins i tot el portaveu de Putin, Dmitri Peskov, ha lamentat la decisió del govern.

Vladímir Soloviev, presentador del programa Moscou. Kremlin. Putin a la cadena de televisió estatal Rússia 1, va lamentar en directe que la decisió de capar Telegram ja havia començat a impactar negativament l’audiència del programa. Soloviev és una de les cares més visibles de la maquinària de propaganda russa i ha estat sancionat tant per la Unió Europea com pel Regne Unit.

“És la primera vegada que veiem aquesta mena de fissures en grups socials lleials al Kremlin”, diu Tatiana Stanovaia, investigadora principal del Carnegie Russia Eurasia Center, un think-tank berlinès. “Telegram ha substituït els mitjans de comunicació tradicionals a Rússia. Les persones interessades en la política, i gran part de l’elit russa, s’informen als seus canals.”

Els darrers mesos, el Kremlin ha anat intensificant l’ofensiva contra totes aquelles plataformes que no controla de manera directa: la setmana passada, de fet, el govern va aprovar tot un seguit de mesures que adobaven el terreny per al blocatge total de WhatsApp al país. L’objectiu del Kremlin és que els russos adoptin una “superaplicació” estatal anomenada Max, inspirada en la xinesa WeChat, que els defensors de la seguretat afirmen que deixa les dades dels usuaris a mercè dels serveis de seguretat.

Rússia ha anat augmentant progressivament la pressió sobre les tecnològiques estrangeres d’ençà de la invasió d’Ucraïna, ara fa quatre anys. El Kremlin ha blocat l’accés a aplicacions de missatgeria com ara Snapchat, FaceTime, Discord, Viber i Signal, tot i que molts russos continuen accedint-hi mitjançant xarxes privades virtuals (VPN).

Cap d’aquestes restriccions, tanmateix, ha tingut l’efecte de les darreres mesures contra Telegram, que segons alguns càlculs és el segon servei de missatgeria més popular de Rússia. Roskomnadzor argumenta que l’aplicació incompleix la legislació russa, que exigeix que les dades personals dels usuaris s’emmagatzemin localment. Les autoritats russes ja van blocar les trucades de veu i de vídeo de Telegram l’agost de l’any passat, però unes altres funcions bàsiques, com per exemple els canals de difusió, continuaven funcionant fins la setmana passada.

Fins i tot la propagandista pro-Kremlin Ekaterina Mizulina –coneguda a Rússia com la “censora en cap d’internet”, atès el seu historial de denúncies contra periodistes i figures públiques– s’ha oposat a les restriccions a Telegram. “No dono suport a la proposta de capar Telegram”, va escriure al seu canal de Telegram la setmana passada: “Renunciar a una eina tan important per a la difusió de les idees i posicions pro-russes seria un error.”

Les repercussions de l’ofensiva contra Telegram també han començat a notar-se al front ucraïnès. Uns quants propagandistes militars a l’aplicació –incloent-hi Arkhàngel Spetsnaza, que té més d’1,1 milions de subscriptors– han assegurat que la mesura podia deixar els soldats russos sense el seu canal de comunicació interna més habitual.

En declaracions a Bloomberg, un soldat rus –que demana de no ser identificat perquè no està autoritzat a parlar amb la premsa– explica que al front no hi ha alternatives viables a Telegram i acusa les autoritats responsables de les restriccions a l’aplicació de no estar al cas de la situació sobre el terreny.

Viatxeslav Gladkov –governador de la regió de Bélgorod, que fa frontera amb Ucraïna i que sovint rep atacs de drons ucraïnesos– ha alertat que les restriccions contra Telegram “poden afectar la difusió d’informació”.

El Kremlin ha fet pinya amb Roskomnadzor, però no sense certa recança. “L’única cosa que podem fer és expressar el nostre pesar”, va declarar Peskov la setmana passada a l’agència de notícies russa Interfax: “No és gens bo, però cal complir la llei.”

L’alternativa, Max, és obra de VK, la plataforma de xarxes socials que dirigeix Vladímir Kirienko, fill d’un important assessor de Putin. L’aplicació, que es va presentar públicament l’any passat, pretén ser una mena “d’aplicació universal” que cobreixi gran part de les necessitats diàries de l’usuari; entre més funcions, Max permet de fer tràmits administratius i operacions bancàries. El Kremlin ha instruït els funcionaris públics, de professors a alts càrrecs administratius, perquè facin servir l’aplicació per a comunicar-se entre si.

“Rússia restringeix l’accés a Telegram per provar d’obligar els ciutadans a fer servir una aplicació controlada per l’estat i creada per a la vigilància i la censura política”, va declarar la setmana passada el multimilionari fundador de Telegram Pàvel Dúrov. “Telegram defensa la llibertat d’expressió i la intimitat, malgrat la gran pressió que rep.”

No és pas la primera volta que Dúrov, que va néixer a Rússia i viu a Dubai, s’ha encarat públicament al Kremlin. El 2018, de fet, el Kremlin ja va ordenar el blocatge total de Telegram, però va acabar desistint-hi dos anys més tard per les dificultats tècniques de restringir del tot l’accés a l’aplicació. La crisi, això sí, va preparar el Kremlin per al blocatge posterior de les grans plataformes estrangeres, l’any 2022.

Els darrers dies s’han multiplicat les descàrregues d’una aplicació que permet als usuaris d’accedir a Telegram sense una VPN. L’aplicació, anomenada Telega, permet als usuaris de connectar-se als servidors de Telegram amb un mètode que esquiva les restriccions imposades per Roskomnadzor.

“Cada vegada que endureixen les restriccions, la gent troba una manera o una altra d’esquivar-les”, explica Mikhail Klimarev, cap de la Internet Protection Society, una organització que vetlla pels drets digitals dels russos de l’estranger estant. “És com una cursa armamentista.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb