03.02.2026 - 11:47
|
Actualització: 03.02.2026 - 12:21
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Rússia per la detenció i l’empresonament il·legals de l’opositor Aleksei Navalni, que va ser trobat mort el febrer del 2024 a la presó de Sibèria on complia condemna. El tribunal conclou per unanimitat que Rússia va vulnerar drets fonamentals protegits pel Conveni Europeu de Drets Humans i, cosa important, fixa jurisprudència sobre què constitueix un tracte inhumà o degradant contra un pres polític.
La sentència s’ha fet pública malgrat que Rússia va deixar de formar part tant del Consell d’Europa com del Conveni Europeu de Drets Humans el 2022, arran de l’atac militar contra Ucraïna. El tribunal subratlla, amb tot, que continua essent competent per a jutjar els fets perquè els actes analitzats són anteriors a la retirada formal i perquè els efectes de les decisions adoptades abans d’aquella data –com ara l’ordre de detenció– van tenir un impacte continu més enllà del setembre del 2022.
El tribunal fixa una indemnització de 26.000 euros en concepte de danys morals, que Rússia hauria d’abonar a la família de Navalni. Més enllà de l’import, la importància de la sentència és sobretot simbòlica i jurídica. D’una banda, deixa constància formal de les vulneracions comeses per Rússia contra un dels seus opositors principals. I, d’una altra, reforça el corpus jurisprudencial europeu contra l’ús de la justícia penal i del sistema penitenciari com a instruments de repressió política.
Una detenció il·legal
El cas examinat pel TEDH se centra en la detenció de Navalni el gener del 2021, quan va tornar a Rússia després d’haver rebut tractament mèdic a l’estranger arran d’un enverinament gairebé mortal l’agost del 2020. Quan va arribar a Moscou, fou detingut immediatament i sotmès a un procediment exprés que va culminar amb l’activació d’una condemna suspesa que s’havia dictat el 2014.
El tribunal recorda que aquella condemna del 2014 ja havia estat objecte d’una sentència prèvia del mateix TEDH, que va concloure que s’havia basat en una aplicació imprevisible del dret penal rus i que el procediment havia constituït una “denegació flagrant de justícia”. Partint d’això, la nova resolució estableix que l’empresonament efectiu decretat a partir del 2 de febrer de 2021 no podia considerar-se “legal” en el sentit del conveni, perquè derivava directament d’una condemna incompatible amb els estàndards de justícia europeus.
A més, el tribunal també considera il·legal la detenció provisional prèvia, ordenada entre el 17 de gener i el 2 de febrer de 2021. Segons la sentència, els tribunals russos van aplicar per analogia unes disposicions legals pensades per a situacions diferents i no aplicables al cas de Navalni, cosa que va vulnerar els principis de previsibilitat i seguretat jurídica. Aquesta doble constatació ha empès el TEDH a declarar una vulneració clara del dret de la llibertat i la seguretat.
El dret de la vida, ignorat malgrat un risc evident
Un dels aspectes centrals de la resolució és la vulneració del dret de la vida. El tribunal recorda que, després de l’emmetzinament del 2020, hi havia un risc real i immediat per a la salut i la vida de Navalni. Aquest risc, segons el TEDH, era real quan va tornar al seu país i fou detingut, i era sabut per les autoritats russes.
Malgrat això, els tribunals russos no van fer cap avaluació del perill ni van examinar alternatives a l’empresonament, com ara mesures no privatives de llibertat o dispositius de protecció especials. Tampoc no van tenir en compte l’ordre cautelar dictada pel mateix TEDH, que n’exigia l’alliberament immediat, ni les resolucions del comitè de ministres del Consell d’Europa que en sol·licitaven la posada en llibertat.
Pel tribunal, aquesta inacció constitueix un incompliment greu de les obligacions positives de l’estat de protegir la vida d’una persona sota custòdia, sobretot quan hi ha indicis sòlids d’una amenaça greu i prèvia. La sentència subratlla que el dret de la vida no es limita a prohibir la mort arbitrària, sinó que exigeix mesures actives de prevenció quan l’estat és conscient del risc.
Jurisprudència sobre tractes inhumans i degradants
Un dels aspectes més destacats de la resolució és la declaració de vulneració del dret de no rebre tractes inhumans o degradants i la manera com el tribunal construeix aquesta conclusió. El TEDH no es limita a analitzar episodis esporàdics, sinó que examina el conjunt de les condicions de detenció i l’efecte acumulatiu que tenen sobre Navalni.
La sentència descriu una combinació de pràctiques: vigilància constant, controls nocturns reiterats que comportaven privació de son durant setmanes, afaitats forçats del cap sense justificació mèdica ni legal i una atenció sanitària insuficient en un context de dolor intens i d’una vulnerabilitat especial derivada tant de l’emmetzinament previ com de la desconfiança envers les autoritats penitenciàries. Tot plegat, diu el tribunal, reflecteix un patró de menysteniment per la salut, el benestar i la dignitat del detingut.
Aquest enfocament és clau perquè fixa jurisprudència: el TEDH estableix que, encara que cadascuna d’aquestes pràctiques pugui semblar limitada si s’analitza de manera aïllada, l’aplicació simultània i sostinguda pot arribar al llindar de l’article 3 del Conveni. Això reforça la idea que els estats no poden esquivar les seves obligacions fragmentant el maltractament en mesures “més petites”, sinó que cal valorar-ne l’impacte en conjunt sobre la persona detinguda.
En aquest sentit, la sentència esdevé un precedent important per a futurs casos de repressió política o de maltractament penitenciari, perquè amplia i consolida la doctrina segons la qual l’ús combinat de mesures degradants pot constituir una violació greu dels drets humans.
Desobediència oberta a la justícia europea
El tribunal també retreu a Rússia haver ignorat deliberadament les decisions del TEDH. Malgrat l’ordre cautelar que en demanava l’alliberament immediat, Navalni va romandre empresonat fins que es va morir, tres anys més tard. Segons la sentència, Rússia no va demostrar cap impediment objectiu per a complir aquesta ordre i, de fet, va evidenciar una negativa explícita a reconèixer-ne la legitimitat.
Aquesta actitud, segons el tribunal, vulnera el dret de petició individual i s’inscriu en una estratègia més àmplia de desconnexió i confrontació amb el sistema de drets humans europeu, culminada amb la sortida formal del Consell d’Europa el 2022.
Una mort sota custòdia sense explicacions
Aleksei Navalni es va morir el 16 de febrer de 2024 en una colònia penitenciària d’alta seguretat de l’Àrtic rus. La sentència constata que el tribunal no disposa d’informació oficial sobre la causa de la mort, cosa que accentua encara més la gravetat del cas i el context de manca de garanties i de transparència.
Tot i que la resolució no pot pronunciar-se sobre les circumstàncies exactes de la mort, el TEDH subratlla que la responsabilitat de l’estat en relació amb la detenció i les condicions de reclusió de Navalni queda plenament establerta pels fets anteriors.
