01.02.2017 - 18:08
Veuen difícil que el sistema sigui tan potent d’acord amb l’objecte de la contractació feta i a l’import d’aquesta, 1,7 milions
MADRID, 1 (EUROPA PRESS)
El portaveu dels Tècnics d’Hisenda, José María Mollinedo, ha posat en dubte que el nou sistema informàtic que activarà la Hisenda catalana l’1 de juliol pugui suportar impostos massius com IRPF o IVA. A més, ha assegurat que per tenir tota la informació de tots els contribuents, la Generalitat necessitaria promulgar una Llei que probablement seria recorreguda pel Govern espanyol o per les empreses a les quals se’ls demanés la informació.
Mollinedo ha realitzat aquestes declaracions a Europa Press després que el secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluis Salvadó, anunciés aquest matí que el Govern català activarà l’1 de juliol el nou sistema informàtic amb capacitat per recaptar tots els impostos, tot i que s’iniciaria amb els impostos propis i els cedits.
En aquestes declaracions, Salvadó ha detallat que la informació fiscal dels ciutadans s’obtindrà a través de les empreses, ja que hauran de remetre a la Generalitat les cotitzacions socials dels seus treballadors: “Hi haurà una base de dades que es construirà a partir de les declaracions que faran les empreses que, en definitiva, són les que paguen els grans impostos que ara recapta l’Estat. No necessitarem una base de dades específica”.
Fins avui, la Generalitat venia aplicant el sistema informàtic anomenat Gaudí que, segons explica el portaveu dels Tècnics d’Hisenda, estava donant problemes a la Hisenda catalana.
La intenció de la Generalitat és activar a partir de l’1 de juliol el sistema Espriu, la realització del qual va ser adjudicada el 25 de març del 2015 a IBM per 1,7 milions d’euros. L’objecte del contracte era: “Serveis necessaris per a l’execució d’un projecte per a la conceptualització, la definició dels procediments i la implementació de la primera fase d’un sistema de gestió d’impostos basat en una solució de mercat, així com les eines necessàries per a la seva implementació”.
José María Mollinedo assegura que, tot i que no són experts informàtics, dubten que per l’objecte de la contractació i per l’import d’aquesta, s’hagi desenvolupat un sistema que suporti impostos massius com l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’IVA. A més, recorden que en aquest contracte es parlava d’una “primera fase” i creuen que cap responsable públic farà una inversió en una cosa que pugui quedar ociosa, com així passaria amb un sistema potent capaç de suportar aquests impostos sense tenir la certesa que algun dia els podran recaptar.
En aquest sentit, asseguren que si realment el sistema informàtic català naixés amb un “excés de capacitat preveient que es gestionaran aquests impostos que són de gestió estatal, naixeria sobredimensionat per gestionar els impostos cedits i els propis de Catalunya”. En aquest cas, asseguren, podria haver-hi “un dispendi de la despesa pública” per tenir un sistema informàtic amb més capacitat que les necessitats que té la Generalitat.
A més, Mollinedo recorda que el marc normatiu vigent per a l’obtenció d’informació tributària és la Llei General Tributària i aquesta diu que les peticions generals d’informació s’estableixen per Llei.
Per tant, explica que en el moment en què la Generalitat vulgui fer una petició general perquè les empreses facilitessin la informació dels seus treballadors o dels interessos que reben pels dipòsits, etc, s’hauria d’aprovar una Llei i això, adverteix, “activaria els recursos del Govern de la nació per impedir que aquesta obligació s’establís a Catalunya”.
A més, afegeix que “qualsevol empresa afectada podria recórrer aquesta decisió per extralimitar-se en les seves competències” perquè “per a la gestió dels impostos propis o cedits una CA no té per què tenir una informació dels ingressos de tots els seus residents, ja que les rendes del treball no tenen res a veure ni amb Successions, ni Donacions, ni Patrimoni”.
