El 17 de desembre, la justícia espanyola afegirà una anomalia més en el seu historial d’excessos i excentricitats. Quatre magistrats del Tribunal Constitucional (TC), entre els quals el president, Cándido Conde-Pumpido, entraran en pròrroga i quedaran pendents de relleu. “Vull descansar. Tinc la sensació de missió complerta”, ha dit fa poc Conde-Pumpido en una entrevista.

L’agost passat, Conde-Pumpido va notificar al president del senat espanyol, Pedro Rollán (PP), que havia d’activar el mecanisme de renovació, però encara no s’ha fet. “Jo he complert la meva obligació. He enviat una petició al senat per a fer-li constar efectivament que ha de procedir a la renovació […] Ara, si hom mira una mica l’experiència, és freqüent que hi hagi algun retard”, ha afegit.

La resta de magistrats afectats són María Luisa Balaguer –afí al PSOE–, Ricardo Enríquez i José María Macías, tots dos pròxims al PP. Macías, conegut per la seva bel·ligerància amb l’amnistia i qualsevol cosa que faci olor d’independentisme, és molt probable que pugui revalidar el càrrec perquè va ser nomenat fa un any i mig en substitució d’Alfredo Montoya, que va traspassar després d’una malaltia.

Cada tres anys es renova una tercera part del tribunal, i ara toca al senat. En aquest cas, els candidats no els proposen directament els partits, sinó que ho han de fer els parlaments autonòmics. Aquest pas sol durar uns dos mesos –més enllà del termini del 17 de desembre– i cada cambra té un màxim de dos candidats. De totes maneres, aquestes candidatures ja vénen condicionades pels interessos dels partits.

Habitualment, PP i PSOE han fet mans i mànigues per repartir-se el TC, que ara té una majoria afí als socialistes de set magistrats a cinc. Tanmateix, aquesta vegada no hi haurà taula de negociació, si més no, de manera imminent. El PP no té cap incentiu polític per a tancar un repartiment de dos magistrats per cada bàndol com fins ara.

El PP té majoria absoluta al senat espanyol, amb 145 escons, però és lluny de la majoria de tres cinquens per a fer una renovació unilateral. No arriba als 160 vots ni amb el suport de Vox i Unió del Poble Navarrès (UPN). Per això és previsible que la formació d’Alberto Núñez Feijóo s’enroqui en la paràlisi, tal com va fer durant cinc anys i set mesos amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Aquesta setmana, el ministre de Justícia espanyol, Félix Bolaños, va desafiar el PP a “posar dia i hora” per a negociar els noms dels relleus. “Hi estem obligats per la constitució”, va advertir. La resposta del secretari general del PP, Miguel Tellado, va ser contundent: “La proposta és una cortina de fum […] No es pot negociar absolutament res [amb el govern de Pedro Sánchez].”

Espero que el PP me diga día y hora para reunirnos y trabajar en la renovación de los cuatro magistrados del Tribunal Constitucional a la que nos obliga la Constitución y cuyo mandato vence el 17 de diciembre.

¿O el PP pretende incumplir, de nuevo, la Constitución? pic.twitter.com/7rYwQMKY6b

— Félix Bolaños (@felixbolanosg) December 10, 2025

La situació ideal per al PP és una convocatòria avançada d’eleccions –ara per ara, molt poc probable– que li proporcioni, amb Vox, la majoria necessària després del desgast del PSOE arran dels múltiples fronts judicials. “El col·lapse polític és absolut”, ha dit Tellado, i el seu cap de files ha reclamat un ple extraordinari sobre les corrupteles que envolten el govern espanyol

España no puede pasar sus días entre redadas, detenciones y entradas en prisión de dirigentes socialistas mientras @sanchezcastejon se encierra en la Moncloa.

En este contexto es inconcebible que pretenda desaparecer del Congreso hasta febrero.

Solicitamos en el día de hoy la…

— Alberto Núñez Feijóo (@NunezFeijoo) December 12, 2025

Cal assenyalar que les majories del TC no solen canviar en les renovacions del senat i el congrés espanyols, perquè PP i PSOE no disposen de la força necessària. Per tant, els canvis es fan quan és el torn del govern i el CGPJ de nomenar els seus quatre magistrats –si es compleixen els terminis, cada nou anys.

Cremar el tribunal

El PP fa temps que té el TC en el punt de mira. Tellado ha dit que era normal dubtar de la seva imparcialitat i que era un “càncer de l’estat de dret”, tenint en compte que els afins al PSOE en controlen la majoria. Això, afegit al context polític, fa gairebé impossible que s’obrin negociacions aviat per a la renovació. Ni tan sols la premsa madrilenya especialitzada a escampar filtracions del món judicial ha insinuat cap nom. No hi ha res.

La cúpula del PP té una llista llarguíssima de motius per a no asseure’s a negociar amb el PSOE: el cas Cerdán –amb l’ex-ministre José Luis Ábalos i Koldo García a la presó–, el cas Leire Díez, el cas del germà de Sánchez, el cas de Begoña Gómez, les denúncies d’assetjament sexual i la condemna contra l’ex-fiscal general de l’estat. L’estratègia és, clarament, esperar i no perdre força davant de Vox.

La qüestió és deixar que el TC es cremi i que la majoria actual acabi de resoldre els temes pendents relacionats amb l’amnistia, com ara, els recursos de Puigdemont, Comín i Puig contra la decisió del Suprem de no amnistiar-los.